La gran novetat de la legislatura que intenta obrir-se pas després del 23J és sens dubte el canvi de rasant de Junts que, després de quatre anys rebutjant la negociació amb el PSOE i criticant els acords a què ha arribat ERC, va decidir dijous passat modificar la seva estratègia i sumar-se a la tàctica negociadora facilitant la presidència del Congrés dels Diputats per a la socialista Francina Armengol. Amb una incidència especial en els acords entre Junts i el PSOE -també en els d'ERC- d'aspectes relacionats amb el català -així com l'euskera o el gallec-. El seu ús al Congrés i l'oficialitat a la Unió Europea han format part de la clau de volta per permetre als socialistes arrencar un primer triomf sobre el PP.

Ús o oficialitat del català a la UE?, la pugna entre ERC i Junts

La qüestió lingüística és un element fonamental i una reivindicació històrica del nacionalisme i de l'independentisme català. I de fet, Esquerra reivindica haver obert la porta als "èxits lingüístics", tant al Congrés com a la UE, que ara s'atribueix Junts per justificar el seu acord amb el PSOE sobre l'oficialitat de les llengües cooficials de l'Estat a la UE.

En els acords de fa un any –juliol de 2022- de la Taula de Diàleg el català és un element nuclear tal com va avançar al seu dia Públic. Es resumeixen en un aval del Govern espanyol a la legislació catalana acordada al Parlament -amb el compromís de no recórrer-la- per preservar la immersió lingüística en català a les escoles i frenar la forta ofensiva judicial de fa un parell d'anys per imposar un 25 % de castellà a les aules. Un segon acord per fer possible l'ús del català al Parlament Europeu, les institucions internacionals i el Senat espanyol. I en tercer lloc, l'impuls del Govern espanyol per a la presència de la Generalitat a "fòrums internacionals que tracten polítiques de dimensions lingüístiques".

La pregunta davant aquest escenari resulta òbvia: Per què els acords en relació amb el català de la Taula de Diàleg eren nefastos per a Junts i ara són un gran èxit que justifica els acords amb el PSOE? La resposta de Junts és que en el seu cas s'ha complert amb la condició imposada pel mateix Carles Puigdemont: "Calen fets comprovables abans de comprometre cap vot". I s'apel·la a la carta enviada a la Unió Europea pel ministre d'Afers Estrangers, José Manuel Albares, amb la petició oficial per a l'oficialitat del català, atribuint a aquest document la condició de decisiu en la consecució de l'acord entre Junts i el PSOE. Però la veritat és que en els acords de la Taula de Diàleg entre el Govern espanyol i el de la Generalitat ja es va produir l'enviament d'un document oficial com el que ara esgrimeix Junts, tal com es va fer públic al seu dia.

El primer document oficial d'Albares per acord amb ERC

El document de la petició oficial a la UE com a conseqüència dels acords entre el Govern del PSOE i UP i el d'Esquerra, a què ha tingut accés Públic, està datat a Madrid el 12 de setembre del 2022 i amb segell de sortida del Gabinet del ministre i del Ministeri d'Afers Estrangers, Unió Europea i Cooperació amb data 13 de setembre de 2022.

Està signat pel mateix ministre José Manuel Albares i dirigit a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, amb una petició per permetre l'ús del català, el basc i el gallec a la institució europea. Un document aquest, de fet molt més extens que el d'aquest passat dijous. De 8 paràgrafs el primer i amb una detallada justificació i proposta executòria, mentre que el segon emès dijous -pels acords entre Junts i el PSOE- només inclou tres paràgrafs.

La petició oficial remesa pel ministre Albares a Metsola s'encapçala recordant que Espanya ostentarà la presidència del Consell de la UE aquest semestre i afegeix que "es donen les condicions per reiterar la petició del Govern d'Espanya de possibilitar l'ús al Ple del Parlament Europeu de les llengües espanyoles diferents del castellà que tenen estatut oficial a Espanya". Albares apel·la a les Conclusions del Consell de la Unió Europea de 13 de juny de 2005 relatives a "l'ús oficial d'altres llengües al Consell i, si s'escau, a altres institucions i òrgans de la Unió Europea" a més d'altres acords lingüístics de la UE. I el ministre recorda en la carta a Metsola que una petició similar ja va ser cursada el 2005 i el 2009 pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero sota presidència del Parlament Europeu del socialista Josep Borrell. I que tot i que la Mesa ho va denegar "es mostrava oberta a revisar aquesta qüestió en el futur".

Aparcat pel cas de corrupció però factible en mesos

Aquesta petició de fa menys d'un any va quedar aparcada a conseqüència del cas de corrupció que va afectar el Parlament Europeu amb la vicepresidenta de la institució, la socialista grega Eva Kaili, com a principal protagonista. Però veus com la del portaveu de Sumar i eurodiputat, Ernest Urtasun, asseguren que el tema es pot reprendre i fins i tot "podria aprovar-se abans del final de la legislatura, el proper mes de juny". Més encara quan el Govern espanyol es va comprometre al document de setembre que "Espanya assumiria els costos corresponents a la posada en pràctica d'aquesta iniciativa".

Fonts de la direcció de Junts admeten conèixer el document oficial generat pels acords entre el PSOE i ERC però asseguren que "el que hem aconseguit ara és molt més important per a la llengua catalana, perquè no parlem de permetre'n o no l'ús, sinó de la seva oficialitat que suposa un rang molt més alt i això afecta el dret d'ús del conjunt de la ciutadania i no només els diputats i diputades". La mateixa Míriam Nogueras assegura que "podem dir que s'ha fet història", remarcant que no es tracta de "l'ús del català a les institucions europees", sinó de l'"oficialitat plena del català a la Unió Europea".

Però si bé és cert que l'oficialitat atorga a les llengües un rang i un estatus superior en el marc de la Unió Europea i això no és discutible, diversos actors polítics i lingüístics posen en dubte que l'efectivitat per al català de la petició actual sigui superior a la del setembre. Per dos motius: En primer lloc perquè pel que fa a l'ús, no és cert que sense l'oficialitat no hi pugui haver comunicació en català dels ciutadans amb la Unió Europea o almenys amb algunes de les seves institucions. Segons el Ministeri d'Afers Estrangers, el 2006, "la Mesa del Parlament Europeu va decidir assumir amb mitjans propis i sense necessitat d'un acord específic amb Espanya, que ciutadans espanyols es poguessin dirigir per escrit al Parlament Europeu en qualsevol de les llengües cooficials".

El gaèlic i la lentitud i dificultats per a l'oficialitat

En segon lloc, s'esgrimeix el fet que la petició del setembre per permetre l'ús de les llengües cooficials per part dels diputats i diputades podria, segons l'eurodiputat de Sumar, Ernest Urtasun, ser una realitat en pocs mesos. Mentre l'oficialitat que s'ha sol·licitat ara, i que podria tenir una primera consideració el 19 de setembre a la reunió del Consell d'Afers Generals de la UE, podria trigar. De fet, existeix el precedent del gaèlic o irlandès que va trigar anys a aconseguir l'oficialitat després de la petició d'Irlanda, i això malgrat que és idioma cooficial, encara que d'ús minoritari, del conjunt de l'Estat irlandès.

Actualment a la UE hi ha 24 llengües oficials. L'última a incorporar-se va ser el croat el 2013, amb l'entrada d'aquest país a la UE. L'única llengua cooficial que ha estat inclosa entre les oficials de la UE després de l'entrada del país va ser el gaèlic el 2007 (Irlanda es va incorporar el 1973).

Tot i això, encara que el gaèlic va ser reconegut com a llengua oficial i de treball de la UE el 2007, no va ser fins l'1 de gener del 2022 quan va obtenir el seu estatus ple com a tal, després que el Govern irlandès va sol·licitar, el 2015, que s'iniciés el procés gradual per a això, ja que inicialment hi havia una excepció aprovada pel Consell i no tots els documents eren traduïts a aquest idioma.

Possible veto de França o Itàlia

Perquè el català, l'euskera i el gallec aconsegueixin l'estatus de llengües oficials de la UE seria necessària la reforma dels tractats, segons va assegurar el mateix Albares al Congrés dels Diputats el setembre del 2021. Aleshores, el ministre li va indicar a la diputada de ERC Marta Rosique que aquesta reforma no estava sobre la taula. A les dificultats per a l'oficialitat s'hi afegeix el fet d'un possible veto d'algun dels 27 països membres de la UE, més quan algun té una implicació directa sobre això. Entre ells França respecte el català o l'euskera d'ús en aquest estat però molt poc inclinat a reconèixer la seva oficialitat, o igualment Itàlia respecte al català que es parla a l'enclavament sard de l'Alguer.

Importants dificultats per a l'oficialitat del català pactada per Junts que porta Esquerra a posar en valor el seu acord sobre la petició d'ús del setembre passat: "La petició al Parlament Europeu que vam arrencar al Govern espanyol només depèn de la Mesa, que no és una cosa fàcil per les reticències que puguin tenir alguns partits com el PP europeu, però que pot ser perfectament factible", apunten fonts de la direcció republicana. Tot i que afegeixen que "no té cap sentit dedicar-nos a una subhasta entorn de la llengua. Tot el que s'aconsegueixi per garantir l'ús del català és poc i Esquerra ha treballat i treballarà per aconseguir també la seva oficialitat a la UE i a qualsevol institució on estiguem presents com a país. Si ho féssim junts tindríem més possibilitats".

Armengol també refreda l'ús al Congrés

De moment no és clar que els "fets constatables" que exigeix Puigdemont es puguin compassar entre els tempos de la investidura i els passos a seguir per a l'oficialitat del català a la UE. Tampoc no serà fàcil al Congrés on després d'un primer anunci d'Armengol de permetre l'ús de les llengües cooficials des del primer ple, la presidenta ha refredat la qüestió per estudiar les qüestions tècniques i buscar el consens dels grups sobre l'aplicació. Tot i que ha promès "flexibilitat" mentre no es resolen aquests temes.

L'ús de les llengües cooficials al Congrés és també una peça fonamental per a l'acceptació a la UE, ja que més d'una vegada la Mesa de l'Europarlament ha retret al Govern espanyol que efectués una petició d'ús que no permetia al seu parlament estatal . Fins avui, totes les presidències del Congrés, inclosa la catalana i socialista Meritxell Batet la legislatura passada, han impedit l'ús d'altres llengües que no sigui el castellà al·legant la necessitat d'una reforma del reglament per poder-ho permetre. Requisit exposat com a imponderable però que l'anunci d'Armengol ha deixat ara fora de joc.

Veurem com acaba el periple del català –i el basc o el gallec- per aconseguir el seu ús real al Congrés o a la UE. Però la veritat és que la pugna entre ERC i Junts per l'hegemonia de l'independentisme continua molt viva. Fins dijous passat en una batalla sense treva sobre si era acceptable negociar o no amb el PSOE. I ara transformada amb el canvi de Junts en una guerra per escenificar qui negocia millor o pitjor i qui aconsegueix més o menys coses i més o menys tangibles. Tot plegat ple de tacticisme polític i mitges veritats i mentides amb un alt grau d'intoxicació. I una única certesa: la unitat negociadora entre ERC i Junts, per més que des d'ERC es reclama, està lluny de ser una realitat i la pugna per l'hegemonia independentista marcarà la negociació que pot donar o treure a Sánchez la investidura com a president del Govern espanyol, i evitar o precipitar unes noves eleccions generals que donin al PP i Vox una segona oportunitat per aconseguir la Moncloa.