Público
Público

Aragonès crida al consens per redefinir les bases i els usos del consum de l'aigua a Catalunya

El president del Govern ha insistit en el fet que la sequera no és un fet "conjuntural" i ha apel·lat a la corresponsabilitat ciutadana. Ho ha dit en l'acte de constitució de la Taula Nacional de l'Aigua

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, a la primera Taula Nacional de l'Aigua
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, a la primera Taula Nacional de l'Aigua. Maria Aladern / ACN

El president del Govern, Pere Aragonès, ha fet una crida al consens per "construir de nou les bases i els usos" dels recursos hídrics a Catalunya i millorar la "resiliència" del territori davant futurs episodis de sequera. Ho ha dit aquest dilluns en l'acte de constitució de la Taula Nacional de l'Aigua.

"El principal problema que tenim com a país és la sequera", ha insistit el cap de l'executiu, remarcant que no es tracta d'un problema "conjuntural", sinó una adversitat a la qual cal fer front "amb mesures a curt, mitjà i llarg termini". Aragonès també ha apel·lat a la "corresponsabilitat" ciutadana, institucional i del sector econòmic. I ha recordat que fins al 2027 s'invertiran 2.400 milions d'euros per crear les infraestructures necessàries per doblar el volum d'aigua regenerada.

"Hem de preparar-nos per canviar la manera de produir, d'aconseguir i també de consumir aigua", ha subratllat. El president ha remarcat que fa 22 mesos que es va activar el pla de sequera i que aquesta "anticipació" ha permès "endarrerir" 6 mesos la fase d'excepcionalitat de les conques internes, que són les que gestiona la Generalitat.

El cap de l'executiu ha alertat que en els pròxims anys hi haurà un 15% menys de precipitacions de mitjana i una pujada de l'escalfament global. Remarca que l'aigua que es consumeix "no cau del cel", ja que molts dels recursos hídrics que es fan servir a Catalunya es produeixen en dessaladores o plantes potabilitzadores. En aquest sentit, el Govern està "millorant" les estacions de tractament d'aigua potable i les dessaladores del Llobregat i la Tordera, i ha dit que té previst fer-ne de noves, com la del Foix.

Pel que fa als municipis, Aragonès ha assegurat que aquests disposaran d'una ajuda de 50 milions d'euros per millorar el sistema d'abastament d'aigua. A més, el pla preveu accions per millorar l'eficiència dels canals de reg a l'àmbit de l'Urgell i al Segarra Garrigues.

Aragonès ha reconegut que part de la gestió que "no depèn" del Govern i ha reiterat la seva voluntat d'arribar a acords amb l'Estat. L'executiu català s'ha compromès a finançar un 60% dels 1.200 milions d'euros per modernitzar Canal Urgell.

La Taula Nacional de l'Aigua s'ha constituït en un acte que s'ha celebrat al Palau de Pedralbes de Barcelona. Es tracta d'una eina amb una trentena d'entitats participants entre administracions, agrupacions agràries, sindicats, organitzacions empresarials, ambientals, turístiques, de recerca i socials, i es pretén que esdevingui un espai de debat sobre els usos de l'aigua. És una de les accions que figuraven a la proposta d'acord de la cimera de l'aigua.

La sessió constitutiva ha estat per Aragonès un punt de partida per "avançar" en els objectius fixats, i que aquests esdevinguin les bases del futur Pacte Nacional de l'Aigua. La trobada havia de servir per organitzar nou grups de treball específics, cadascun d'ells enfocat a un àmbit diferent, per tal que cada sector pugui definir quin és el seu pla de millora de l'ús de l'aigua.

Esperançats amb la cimera

Fonts del Govern s'ha mostrat "molt esperançats" en acabar la reunió i han assegurat que hi ha voluntat d'acord per part de les 31 entitats que han assistit a la Taula. Els portaveus es tornaran a reunir el mes de setembre i, a partir de llavors, cada tres o quatre mesos per continuar treballant conjuntament.

Les mateixes fonts apunten que els resultats es veuran en un any, quan es podran establir les bases del Pacte Nacional de l'Aigua. Les entitats que no han estat representades es podran inscriure durant el mes de juliol a les comissions sectorials o de territori establertes.

La primera Taula Nacional de l'Aigua
La primera Taula Nacional de l'Aigua. Maria Aladern / ACN

L'objectiu és "clonar" l'experiència de la Taula del Ter, que tot i que els seus resultats no van ser vinculants, s'han anat complint. Per ara, la voluntat de la comissió és recollir les dades per identificar les necessitats hídriques per sectors i la tendència de consum, així com les possibilitats d'estalvi.

Aigua és Vida i AMAP celebren la constitució de la Taula

El portaveu de l'Aigua és Vida, Dante Maschio, ha celebrat la constitució de la Taula Nacional de l'Aigua i ha demanat als dirigents que deixin de banda els interessos particulars i prioritzin un model de país sostenible. L'entitat ha entregat un document d'una plataforma d'entitats amb 43 propostes acordades a la cimera social per la sequera celebrada a Girona. SOS Costa Brava, Greenpeace i Ecologistes en Acció són algunes de les entitats que formen part de la plataforma.

L'Associació de Municipis i Entitats per l'Aigua Pública (AMAP) també ha rebut "positivament" la constitució de la Taula. L'entitat espera poder aportar propostes per fer front a la sequera i prioritzar els usos fonamentals de l'aigua. L'associació integra 71 municipis.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?