Una nova denúncia per masclisme ha generat més tensió en el grup parlamentari de Junts per Catalunya, afectat ja per les acusacions de "violència silenciosa" que va fer una de les seves vicepresidentes, Aurora Madaula. Aquest cap de setmana ha trascendit, avançat per l'Ara, que uns dies abans de les declaracions de Madaula la diputada Cristina Casol havia acudit a l'Oficina d'Igualtat del Parlament per denunciar un presumpte cas d'"assetjament per raó de gènere".

Aquest nou cas està en investigació després que s'activés el protocol d'igualtat de la cambra. L'empresa externa Institut de Treball Social i Serveis Socials (Intress) se n'està fent càrrec i les conclusions haurien de sortir aviat, ja que el protocol estableix un termini de dos mesos des que es denuncia. En aquest cas va ser a principis de novembre.

Preguntat per aquesta qüestió en roda de premsa, el portaveu del partit, Josep Rius, ha declinat valorar el cas emparant-se en la confidencialitat però ha expressat el seu "suport" a la direcció del grup parlamentari. 

Segon cas després de Madaula

El cas que ha trascendit aquest cap de setmana se suma al de Madaula, vicepresidenta del partit i secretària segona de la Mesa del Parlament, que a finals de novembre va fer pública la seva queixa per "violència silenciosa" i comportaments masclistes per part de membres del partit envers ella.

Aquestes acusacions les va fer en el marc del ple de les dones que celebra anualment el Parlament pel 25-N, dia contra les violències masclistes. Les paraules van crear malestar dins d'un partit acostumat a les picabaralles entre els sectors que el conformen.  

"Violència masclista és dir que hauries de riure més per poder progressar a la feina. A quants homes se'ls valora pel seu somriure? Violència masclista és que et menyspreïn a la feina, no t'escoltin o modifiquin una proposta sense la teva opinió", va denunciar, visiblement emocionada.

L'última frase es referia al veto del partit a una declaració de suport a l'activista andorrana Vanessa Mendoza, que s'enfronta a un judici per defensar el dret a l'avortament a Andorra, on està prohibit. Madaula era la representant de Junts que havia negociat el text i hi havia donat suport, però finalment hi va haver pressions del partit per modificar-lo i van acabar retirant la seva signatura.

La denúncia de Madaula va fracturar el grup parlamentari, amb 22 de 32 diputats signant un text en contra seva i presentant-lo a la comissió de garanties del partit. Actualment l'òrgan investiga els fets, també a partir de la queixa que hi va adreçar la pròpia afectada i la que va presentar la sectorial de feminismes del partit, que va rebutjar donar suport a Madaula. 

Qui presidia l'ens, l'advocada de reconegut prestigi Magda Oranich, va decidir apartar-se del cas després d'haver rebut pressions arran del darrer informe que havia fet. Es tractava del que indagava en les vexacions per part del també diputat Francesc de Dalmases a una periodista a causa d'una entrevista a Laura Borràs que no va agradar.

A més, l'actual presidenta del Parlament, Anna Erra, també de Junts, va reunir-se amb Madaula i la va instar a "reflexionar" sobre el seu paper a la Mesa després d'afirmar que li havia perdut la confiança. Poc després de la denúncia i sense haver fet més declaracions, la diputada va obtenir la baixa mèdica i es troba allunyada de l'esfera pública.

Rerefons intern

Al partit conviuen diferents ànimes i es dona el cas que ambdues denúncies de masclisme provenen del sector proper a Laura Borràs, presidenta del partit. Malgrat el seu rol, en els últims mesos ha perdut lideratge dins la formació per diversos motius, entre els quals la pèrdua de la presidència del Parlament un cop va ser condemnada per irregularitats quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).

L'acord d'investidura amb el PSOE també l'ha situat en un paper secundari. Borràs havia forjat el seu lideratge precisament sobre un discurs molt dur contra els pactes que ERC va mantenir amb els socialistes durant la legislatura anterior, i ara ha estat absent en les negociacions amb els socialistes que han culminat amb el pacte per l'amnistia, entre d'altres.

En els últims mesos altres membres propers a Borràs, com Francesc de Dalmases o Jaume Alonso-Cuevillas, també han perdut pes en l'organització per veure's involucrats en polèmiques o aprofitant reestructuracions de càrrecs. 

Cap a un nou Congrés del partit

En aquest context, són diverses les veus que plantegen la necessitat d'un congrés extraordinari que aclareixi la situació i la força de cada sector i on es podrien renovar els quadres principals. Fa un any i mig que Junts va celebrar un congrés a Argelers (Catalunya Nord) i a l'Hospitalet de Llobregat, on va ser elegida la candidatura unitària Borràs-Turull.

En el seu moment es va apostar per aquesta candidatura unitària per evitar una confrontació entre els dos sectors, que es poden diferenciar entre unilateralistes i pragmàtics. En aquest any i mig han passat diversos episodis en què els equilibris s'han vist modificats, com la sortida de Junts al Govern, la mateixa condemna de Borràs i la investidura de Pedro Sánchez amb els vots del partit, entre d'altres.

L'entrada a Junts dels militants del ja dissolt PDeCAT és un altre factor que podria impulsar el pes dels pragmàtics en un pols latent des de la creació del partit.