Els equips jurídics dels partits implicats en les negociacions de l'amnistia —especialment, PSOE, ERC i Junts— han retocat ja molt el text per assegurar la seva aplicabilitat davant les possibles traves amb les quals es pugui trobar la llei una vegada es publiqui al BOE. Aquest dimarts, 30 de gener, a les 15 hores se celebrarà el Ple en el qual l'amnistia sortirà aprovada del Congrés i estarà llesta per continuar el seu recorregut parlamentari al Senat.

Un dels assumptes en el qual els equips jurídics estan posant més atenció té a veure amb les qüestions d'inconstitucionalitat que es puguin elevar al Tribunal Constitucional (TC) i amb una eventual qüestió prejudicial que s'interposi davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). El diàleg entre els partits continua i no és descartable que es pugui afinar encara una mica més de llei abans d'aquest dimarts amb la inclusió d'algunes esmenes que Junts manté vives. No obstant això, els experts consultats per Público desinflen el globus que Europa congelarà la llei —una de les grans esperances dels sectors contraris a l'amnistia—, encara que no el punxen del tot.

Xavier Arbós, catedràtic de Dret Constitucional en la Universitat de Barcelona (UB), no creu que amb l'última versió de la llei d'amnistia a la mà el TJUE impedeixi l'aixement de les mesures cautelars, en línia amb el que defensen, en aquest cas, fonts d'Esquerra Republicana i Junts. En qualsevol cas, puntualitza que això "no té res a veure això amb el debat sobre si l'amnistia és o no constitucional". Són coses diferents.

De fet, el propi blindatge que PSOE, Junts i Esquerra han armat per a la llei té, per dir-ho d'alguna manera, dos graus o nivells. Un és el de fons: que els tribunals espanyols no puguin trobar, en cap moment, aparença d'inconstitucionalitat a la norma. I que, per tant, l'amnistia perduri. Que no calgui retocar-la. El PSOE ha insistit per activa i per passiva en la robustesa de la llei i en què "està conforme a la Constitució". Són paraules textuals pronunciades divendres passat pel ministre Félix Bolaños.

L'altre nivell té a veure amb la seva aplicació immediata una vegada es publiqui al BOE, per molt que s'elevin, tal com sembla que succeirà, qüestions i recursos d'inconstitucionalitat al TC o una qüestió prejudicial al TJUE.

"L'òrgan judicial que estigui coneixent de la causa ordenarà la immediata posada en llibertat de les persones beneficiàries de l'amnistia que es trobessin a la presó", resa la nova redacció de l'apartat "a" de l'article 4 (Efectes sobre la responsabilitat penal) de la proposició de llei d'amnistia. I abunda en què aquest òrgan judicial "acordarà l'immediat aixecament de qualsevol de les mesures cautelars de naturalesa personal o real que haguessin estat adoptades per les accions o omissions compreses".

L'apartat "b" afegeix que "procedirà a deixar sense efecte les ordres de crida i cerca i ingrés a la presó de les persones a les quals resulti d'aplicació aquesta amnistia, així com les ordres nacionals, europees i internacionals de detenció". I el "c" diu que " la suspensió del procediment penal per qualsevol causa [vegeu, una qüestió prejudicial davant el TJUE] no impedirà l'alçament d'aquelles mesures cautelars que haguessin estat acordades amb anterioritat a l'entrada en vigor de la present llei".

Xavier Arbós és categòric en aquest sentit. "El TJUE, en principi, no hauria de tenir res a dir del dret processal espanyol". "I menys d'una llei que específicament diu que s'han d'aixecament les mesures cautelars [malgrat una eventual suspensió del procediment penal]", comenta. El catedràtic en Dret Constitucional insisteix que, una vegada la llei es publiqui en el BOE, els jutges hauran de complir tots els seus articles, al marge que s'acabi elevant una qüestió prejudicial a Europa, tenint en compte que els articles de la llei citats més amunt així ho especifiquen.

En la mateixa línia parla Manuel Cancio, catedràtic de Dret Penal en la Universitat Autònoma de Madrid (UAM). De fet, ell creu que el TJUE no s'immiscirà en l'assumpte de l'amnistia. "Per fer-ho, hauria de veure que algun tema entra en contradicció amb el dret europeu i això no ocorre amb la llei d'amnistia".

Cancio ho descartaria per complet, però reconeix que estem a punt d'entrar en un "terreny inexplorat". Altres fonts ho diuen "assumpte endimoniat". De totes maneres, el professor és molt clar i insisteix que el TJUE, que és un tribunal "compost per magistrats d'Estats membres", intervé en uns casos molt concrets. No considera que l'amnistia sigui un d'ells. Desinfla, també, el globus.

Altres fonts expertes en dret europeu consultades recolzen la tesi de Cancio. Assenyalen que és poc probable que el TJUE entri en escena si no és per delictes que tinguin a veure amb malversació de fons europeus, o bé de terrorisme. Per això, en gran manera, els presumptes actes de terrorisme constitueixen una pedra angular de la llei. Ho van apuntar, fins i tot, les lletrades de la comissió de Justícia en les seves observacions sobre aquesta.

D'aquí la rellevància del paper del jutge Manuel García Castellón, que durant aquest divendres va plantejar que les ferides de dos agents de Policia durant les manifestacions del 18 d'octubre de 2019 a Barcelona podrien representar violacions dels Drets Humans.

Hi ha quatre escenaris que podria trobar-se l'amnistia una vegada s'elevés aquesta qüestió prejudicial, si és que això acaba succeint. Escenari u: el TJUE segueix el seu curs normal i, si no troba res que contravingui el dret europeu, inadmet la qüestió prejudicial. Escenaris dos i tres: l'admet a tràmit, no imposa mesures cautelars i, al final, es pronuncia en sentit positiu o negatiu. En cas que sí que trobi algun element que vulneri dret europeu, caldria reformar la llei.

El quart escenari és el de la discòrdia. Què passa si el TJUE sí que volgués interposar mesures cautelars? És una cosa que, segons les fonts consultades, ha ocorregut alguna vegada. Però, en aquest cas, la llei d'amnistia, amb la seva actual redacció, especifica que "la suspensió del procediment penal per qualsevol causa no impedirà l'aixecament d'aquelles mesures cautelars que haguessin estat acordades amb anterioritat a l'entrada en vigor de la present llei".

Dubtes amb la qüestió d'inconstitucionalitat

Els experts consultats tenen opinions dispars sobre l'impacte que pugui tenir una eventual qüestió d'inconstitucionalitat elevada al Tribunal Constitucional. "La qüestió d'inconstitucionalitat suspèn el procediment", explica Arbós. A efectes pràctics, si, per exemple, un jutge troba que el procediment que està jutjant incompleix algun precepte de la Constitució, eleva la qüestió. Però la llei d'amnistia diu que el fet que se suspengui el procediment no evita que s'alcin aquestes mesures cautelars. "Des del meu punt de vista, no sembla que hi hagi cap manera de frenar aquesta llei".

Naiara Arriola, professora també de Dret Constitucional a la Universitat de Comillas ICADE, discrepa en aquest sentit. La professora posa sobre la taula l'article 35 de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC), que diu que "el plantejament de la qüestió de constitucionalitat originarà la suspensió provisional de les actuacions en el procés judicial fins que el Tribunal Constitucional es pronunciï sobre la seva admissió".

La professora entén que aquest aixecament de mesures cautelars entraria dins d'aquesta "suspensió provisional de les actuacions".

En qualsevol cas, una vegada l'amnistia superi el seu recorregut parlamentari (alguna cosa que succeirà, segons el que es preveu, durant el mes d'abril), començarà el camí judicial. El PSOE sembla donar el text per tancat. Des de Junts i ERC, en canvi, insisteixen a esgotar el temps de negociació per a alicatar la llei al màxim fins que es voti en ple en el Congrés dels Diputats el dimarts 30 de gener.