Público
Público

El Govern preveu recaptar 9,7 milions el primer any d'aplicació del nou impost als creuers 

El tribut, que té previst gravar les emissions d'òxids de nitrogen i partícules dels grans vaixells que arribin als ports catalans, es desplegarà de manera progressiva fins al 2026. En quatre anys, la xifra de recaptació augmentaria fins als 34 milions d'euros 

Creuers atracats al Port de Tarragona
Un creuer de la companyia MSC al Port de Barcelona, en una imatge d'arxiu. Jordi Pujolar / ACN

Fa unes setmanes, el Govern va confirmar que el nou impost destinat a gravar les emissions contaminants dels grans vaixells com creuers començarà a aplicar-se aquest 2023. L'avantprojecte de llei del nou tribut, que aquest dimarts ha sortit a informació pública, detalla que el desplegament serà progressiu i s'allargarà quatre anys. Durant el primer any d'aplicació, el Departament d'Economia preveu recaptar 9,7 milions, una xifra que augmentaria fins als 34 milions d'euros el 2026, segons ha confirmat l'ACN.

Està previst que l'avantprojecte de llei arribi al Parlament en els primers mesos del 2023. L'impost es basa en el principi "qui més contamina, més paga", segons va avançar la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà. En aquest sentit, el text detalla que la base imposable del tribut està constituïda per la quantitat d'òxids de nitrogen o de partícules emeses pels vaixells.

En un inici, els vaixells pagarien 1 euro per cada kilogram d'òxids de nitrogen i de partícules. Aquesta quantitat s'incrementa pel 2024 fins a 1,5 euros; 2,5 euros el 2025; i 3,5 euros el 2026.

Bonificacions pels elèctrics 

El nou tribut contempla bonificacions del 10% de la quota pels vaixells que disposin d'un sistema de connexió elèctrica a moll, facin escala en un port que disposi d'aquesta connexió i no puguin connectar-s'hi per manca de disponibilitat. També s'inclouen descomptes el 5% de la quota pels creuers que disposin de certificats acreditables de millora energètica.

Així mateix, la norma preveu exempcions pels vaixells que prestin serveis públics, els que es vegin obligats a atracar o fondejar per perill o força major i els que facin activitats d'ajuda humanitària.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?