La Guàrdia Civil ha condecorat aquest dimecres a títol pòstum a qui va ser titular del Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, Juan Antonio Ramírez Sunyer, el magistrat que va investigar la logística de l'1 d'octubre i que va morir ara fa un any per una malaltia quan la causa seguia oberta.

L'homenatge s'ha dut a terme durant la celebració de la patrona del cos a la comandància de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat), on el director general de la Guàrdia Civil, Félix Azón, i el cap de l'Institut Armat a Catalunya, Pedro Garrido, han entregat a la dona del jutge difunt una creu de l'ordre del cos en categoria de plata.

També s'ha condecorat la lletrada de l'Administració de Justícia del Jutjat d'Instrucció 13 de Barcelona, Montserrat del Toro, un dels testimonis del judici a l'1-O pel seu paper com a secretària judicial durant els escorcolls del 20 i 21 de setembre de 2017 a la seu de la conselleria d'Economia. La lletrada, condecorada amb una medalla al mèrit amb distintiu blanc, va declarar al Suprem que va sentir por durant l'operació policial d'ara fa dos anys per les mobilitzacions massives que es van convocar a la porta de la institució.

Durant l'homenatge, el general de la Guàrdia Civil Pedro Garrido ha fet tota una declaració d'intencions, quan ha aprofitat el seu discurs per advertir al moviment independentista dies abans que el Tribunal Suprem emeti la sentència pel judici de l'1-O: "Ho vam demostrar ara fa dos anys, i ho hem demostrat de nou fa poc, i cada vegada que sigui necessari ho tornarem a fer", ha dit el màxim responsable del cos a Catalunya, parafrasejant el lema sovint pronunciat pel president d'Òmnium Cultural,

En aquesta línia, Garrido ha assegurat que, davant possibles escenaris de gran mobilització ciutadana, cada cos policial de l'Estat ha d'aprofitar "les seves capacitats operatives". Tot i les declaracions del general, el cos que hauria de dirigir els operatius policials davant possibles mobilitzacions haurien de ser els Mossos d'Esquadra, ja que, a diferència de l'1 d'octubre, aquest cop no hi ha cap ordre judicial que passi per sobre de les competències en seguretat de la policia catalana.

L'homenatge de la Guàrdia Civil no és l'únic que s'ha dut a terme a l'operatiu policial i judicial obert contra la celebració del referèndum. El sindicat policial Jusapol ja va convocar una marxa dies abans del primer aniversari de l'1 d'octubre pel centre de Barcelona, el 29 de setembre de 2018. En aquell moment, el Departament d'Interior va modificar l'itinerari de la manifestació perquè no coincidís amb les concentracions de signe contrari a la plaça Sant Jaume o el "Holi Festival" convocat per l'organització juvenil Arran.

La cúpula dels Mossos abandona l'acte

Dirigents dels Mossos d'Esquadra i de la Conselleria d'Interior de la Generalitat han marxat abans que clogués l'acte de la Guàrdia Civil. Fonts de la Conselleria han indicat a Europa Press que els representants de les institucions catalanes s'han sentit ofesos "amb els discursos i especialment referències" al major cessat Josep Lluís Trapero i la intendenta Teresa Laplana, investigats per l'Audiència Nacional.

Durant el discurs de Garrido, el general ha destacat que la Guàrdia Civil ha contribuït en la "cimentació" de la sentència del procés amb "una feina d'investigació objectiu, rigorós i exhaustiu". A més, als dirigents tampoc els ha agradat que el general advertís que "combatrà sense treva ni pena" a qui "recorrin al camí de la independència seguint el camí del terror", segons informa EFE.

Hi eren presents el secretari general de la Conselleria d'Interior, Brauli Duart; el director general dels Mossos d'Esquadra, Pere Ferrer; i el comissari en cap del cos, Eduard Sallent, qui s'ha quedat fins al final de la desfilada tot i que no ha estat present a l'aperitiu posterior. Abans de marxar, Duart i Ferrer s'han acomiadat de la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera; el director general de la Guàrdia Civil, Félix Azón, i el mateix Pedro Garrido.