Metges Sense Fronteres (MSF) denuncia el "patiment evitable" de les persones grans que vivien en residències durant els mesos de confinament estricte, el seu "abandonament" i la "desprotecció" del personal que hi treballava, i demana mesures "urgents" perquè no es torni a repetir en cas que la situació empitjori. L'entitat ha recollit testimonis esfereïdors dels 500 centres on va actuar durant les primeres setmanes de la pandèmia, 200 dels quals a Catalunya. L'informe on es recullen, titulat Poc, tard i malament. El desemparament inacceptable dels avis durant la Covid-19 a Espanya, constata que "no es van prioritzar les derivacions hospitalàries ni els circuits preferents, ni altres recursos disponibles, perquè les persones malaltes fossin traslladades a altres centres o hospitals".

Entre els testimonis destaca el de l'Andrés, cap de Bombers encarregat de dirigir tasques de desinfecció i suport a la zonificació en col·laboració amb MSF. "Respiraven una mica -els gerents dels centres- quan els deies que la desinfecció profunda de parets, de terres, d'armaris, de llits, la faríem nosaltres, perquè no veien com podien dedicar-se a això amb tant personal de baixa i tantes coses per fer en moments tan crítics", indica. 

Segons l'Andrés, les gerències dels centres tenien "por" de moure les persones per a crear zones netes i brutes en la residència. "Preferien moltes vegades que les persones grans, mentre no hi hagués resultats fiables de les proves, quedessin tancades a les seves habitacions, enlloc de reagrupar-los en zones, per por de perdre el control i que tot l'edifici es veiés contaminat", comenta. "El resultat era espantós", afirma, i recorda "una successió de portes tancades, a vegades amb clau, i persones colpejant i suplicant sortir". "Un horror", afegeix.

L'Alba, directora d'una residència a Castella i Lleó, parla de "recomanacions i protocols que es contradiuen". "És una confusió total i mentrestant els residents van caient malalts i algú ha d'atendre'ls", emfatitza. "Ens estem ocupant d'atencions mèdiques que no hem fet abans i aquí no ve ningú a ajudar. Fem el que podem, però aquí ha de venir algú que sàpiga de què va tot això", explica.

Denegació de derivacions

En relació amb la denegació de derivacions als serveis hospitalaris, l'Alejandro, infermer en una d'aquestes residències, explica que en un moment donat es va intentar derivar a dos residents per als quals ja no tenien mitjans, però des de l'hospital els van confirmar que no els admetrien. "Em consta que el nostre metge va insistir en la urgència d'aquestes derivacions, però li van deixar clar que de les residències no s'estaven fent ingressos. Sense més, no importaven els motius per a demanar la derivació. Els dos pacients es van morir aquí en el termini de dos dies i, francament, no tenia per què haver estat així. Els dos eren recuperables", sentencia l'infermer.

Per part seva, la Magdalena, responsable d'una petita residència rural i infermera, va explicar el següent a l'equip d'MSF: "Porto dos dies empalmant torn, perquè no hi ha ningú més que pugui atendre els residents que no em deixen enviar a l'hospital, i ja no puc més". "Ahir es va morir un d'ells i aquesta nit es morirà l'altre si no em quedo, però haig de descansar per a poder continuar gestionant tot això: la meitat de la plantilla està de baixa, els familiars truquen sense descans i hi ha un munt de protocols per implementar", relata.

La Magdalena trasllada a l'ONG la dificultat per a contractar personal sanitari. "Ningú vol venir a treballar a un lloc tan apartat", afirmava, al mateix temps que afegia: "A l'hospital han muntat un 'equip covid' per a les residències, però són tres persones i per aquí no han passat". Tampoc creia que anessin a fer "gran cosa". "Imagino que, com en aquesta residència, es trobaran molts casos i no prescriuran derivacions, però almenys em podrien guiar amb els tractaments i procediments", deia la responsable del centre.

"Em quedaré aquesta nit, com no, i les que facin falta. Al cap i a la fi, sóc infermera, això és vocacional, i més encara quan treballes amb gent gran. Però aquí sola no puc fer molt. Encara que em quedi, continuaran morint", concloïa.

La Luisa, treballadora social d'una residència que els equips d'MSF van visitar fins a quatre vegades donada l'alta mortalitat, responia a la pregunta de derivacions hospitalàries: "Trucaves a l'hospital de referència i et deien: 'Ho sento, avui només podem admetre a una persona de residències, triïn vostès'. Així i tot, l'ambulància no venia a recollir-la i moria a les poques hores o dies".

La Natalia dirigeix una petita residència privada i esclafeix a plorar explicant una de les seves experiències. "Un dia va arribar l'equip de cures pal·liatives que enviaven des de sanitat i li van posar la primera injecció de sedació a una de les residents que estava molt greu i no havíem pogut referir a l'hospital. Abans de marxar, van deixar-ne dos més", assegura. "A mi ningú m'ha preparat per a una situació com aquesta i molt menys perquè sigui jo qui ho faci. Mai li vaig posar les injeccions i el cas és que l'Ana es va acabar recuperant i encara la tenim aquí amb nosaltres", revela.

L'equilibri entre la prevenció del contagi i la salut mental

L'informe assenyala deficiències pel que fa als mecanismes de control d'infeccions, l'adopció de mesures d'aïllament "de forma indiscriminada" o la "restricció o denegació de comiats, visites o mobilitat dins la residència" que van tenir "conseqüències físiques i psicosocials greus per a la gent gran que a més no tenia cap suport emocional". Per això assenyala que cal "mantenir un equilibri entre aïllament, quarantena i convivència" de manera que "l'aïllament físic no aïlli socialment als residents i es prioritzi en tot moment tant la seva salut física com mental".

A finals de la setmana passada, el Departament de Salut va presentar un nou protocol per a les residències en què un dels canvis principals és facilitar les visites als centres encara que el municipi tingui un alt risc de rebrot. El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, va assenyalar que la mesura busca "balancejar" la necessitat de protegir les persones vulnerables amb "el que suposa no poder veure la família" i els "efectes secundaris" d'un confinament. Fonts de Salut informen que el protocol va ser publicat aquest dimarts i ara cal "donar un cert marge" a les residències perquè el puguin començar a aplicar.

A la pràctica, aquest canvi significarà que les visites estaran permeses a la majoria de les residències de Catalunya, mentre que actualment hi ha territoris que, per l'elevat nombre de contagis, tenen una resolució que les restringeix i es dona la situació que n'hi ha que pràcticament no han pogut obrir les portes des del març.