Público
Público

Repressió a l'independentisme Torrent i tres exmembres de la Mesa del Parlament, a judici per permetre debatre sobre la monarquia i l'autodeterminació

El TSJC obre judici oral contra l'actual conseller d'Empresa, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado. La Fiscalia demana penes d'entre 16 i 20 mesos d'inhabilitació 

El president del Parlament, Roger Torrent, el vicepresident, Josep Costa, i els membres de la Mesa Eusebi Campdepadrós i Ariadna Delgado querellats a les escales amb portaveus de JxCat, ERC i la CUP.
El president del Parlament, Roger Torrent, el vicepresident, Josep Costa, i els membres de la Mesa Eusebi Campdepadrós i Ariadna Delgado en una imatge d'arxiu. Marta Sierra / ACN

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha obert judici oral contra el conseller d'Empresa i Treball i expresident del Parlament, Roger Torrent, i tres membres més de la Mesa de la cambra catalana la passada legislatura per permetre la tardor del 2019 debatre sobre la monarquia i l'autodeterminació. D'aquesta manera, la magistrada instructora, Maria Eugènia Alegret, envia a judici Torrent, Josep Costa, Eugeni Campdepadrós i Adriana Delgado.

La Fiscalia demana un any i vuit mesos d'inhabilitació i 30.000 euros de multa per als tres primers, i un any i quatre mesos i 24.000 euros de multa per a Delgado, alcaldessa de Sant Vicenç de Castellet (Bages), per desobediència greu al Tribunal Constitucional.

La interlocutòria del TSJC recull els indicis aportats per la Fiscalia i Vox contra els quatre encausats. En la primera resolució que es va debatre al Parlament, el 12 de novembre, hi constava un compromís amb l'exercici del dret a l'autodeterminació, mentre que la segona era una proposta de resposta a la sentència del Suprem per l'1-O i reiterava la reprovació del Rei. També es va aprovar el 12 de novembre. En aquell moment, Torrent era president del Parlament; Costa era vicepresident primer; Campdepadrós era secretari primer de la Mesa, i Delgado era la quarta.

El ministeri públic diu en el seu escrit d'acusació que la sentència del Tribunal Constitucional (TC) del 2 de desembre del 2015 va declarar inconstitucional i nul·la la resolució 1/XI del Parlament del 9 de novembre del 2015 sobre l'inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats de les eleccions prèvies al Parlament.

El TC va acordar la suspensió de les resolucions parlamentàries i va recordar a la Mesa el seu deure "d'impedir i paralitzar qualsevol iniciativa parlamentària que suposés ignorar o eludir la suspensió acordada" i els va advertir que podien incórrer en responsabilitats, inclosa la penal, si ho incomplien. Al seu escrit, la Fiscalia considerava que els quatre querellats van incomplir aquesta sentència en permetre els dos debats.

El sistema judicial, "preocupat per perseguir llibertats"

"El sistema judicial està més preocupat per perseguir llibertats que per garantir-les". Així ha reaccionat a Twitter el conseller d'Empresa, Roger Torrent, després de saber que el TSJC l'envia a judici per desobediència. L'expresident del Parlament, de fet, ha criticat que se n'hagi assabentat a través dels mitjans de comunicació, "com sempre".

¿Te ha resultado interesante esta noticia?