Artur Mas és amic dels grans consensos i per aquesta raó va fixar, en la seva estratègia nacionalista, el pacte fiscal com a eix principal d'aquesta legislatura. CiU entén que el país no està madur per la independència, però sí per un nou acord de finançament en la línia del concert econòmic de què gaudeixen Euskadi i Navarra.

Aquest gran consens podrà exhibir-se, després de l'acord assolit ahir per CiU, ERC, ICV-EUiA, SI i Joan Laporta, en una consulta ciutadana oberta als catalans. Així ho va votar ahir el Parlament en un tumultuós final del debat de política general: la proposta de resolució de CiU i ERC va tenir prou adhesions i el pacte fiscal serà matèria d'urna com no fa gaire ho va ser la independència als ajuntaments catalans.

La proposta preveu l'autonomia plena d'una Agència Tributària catalana

El text aprovat pel Parlament 'constata la necessitat' d'arribar a un nou marc fiscal en la relació entre Catalunya amb l'Estat per abandonar el sistema de finançament 'de règim comú i de la negociació multilateral', i per fer-ho la cambra expressa el compromís de treballar perquè el nou model es fonamenti en un concert econòmic adaptat a la realitat catalana.

La resolució planteja el pas decisiu en aquest camp, ja que proposa que el nou sistema ha de permetre a la Generalitat assumir les competències pel que fa a 'l'exacció, recaptació, gestió, liquidació, inspecció i revisió de tots els tributs generats a Catalunya, i que es gestionin a través de l'Agència Tributària de Catalunya'.

El text, que pot servir per prendre el pols a la comissió parlamentària que estudia el tema i que manté les seves reunions a porta tancada i sense avançar-ne els debats, fixa també que el nou sistema ha de permetre que la Generalitat disposi de 'plena capacitat normativa' sobre tots els tributs generats a Catalunya, i pugui proposar 'la quota a pagar a l'Estat com a part alíquota del cost de les competències o serveis comuns que exerceix l'Estat que li són propis, revisable quinquennalment en el marc de la comissió bilateral Estat-Generalitat'.

Abans del 2012 es redactarà la norma que habilitarà aquestes consultes

La resolució planteja que abans de finals d'any caldrà presentar un projecte de llei que possibiliti les consultes populars de 'caràcter no referendatari', amb l'objectiu de 'poder donar suport' a un procés de ratificació ciutadana de la proposta de pacte fiscal. El portaveu adjunt de CiU al Parlament, Ramon Espadaler, va justificar aquesta decisió per la necessitat de negociar-la amb l'Estat partint 'd'una base de consens ampli'.

Anna Simó, portaveu d'ERC, formació que ha estrenat en el debat d'aquesta setmana una actitud desacomplexadament propera a CiU per tancar la seva etapa tripartida i cicatritzar ferides internes, va voler també estendre ponts amb PSC i PP, que van votar en contra de la resolució: 'Mantindrem una actitud oberta per intentar buscar complicitats amb altres grups i per fer possible un full de ruta comú destinat a superar el carreró sense sortida polític i econòmic en què es troba Catalunya'.

Dubtes jurídics

L'actual Llei de Consultes Catalana va ser aprovada pel Tribunal Constitucional (TC), a condició que l'objecte de les consultes se circumscrigués 'en l'àmbit de les competències de la Generalitat', una precisió que no sembla que es doni en aquest cas. A més, les competències fiscals de Catalunya ja van ser acotades per la sentència del TC sobre l'Estatut, que donava el vistiplau a l'Agència Tributària de Catalunya sempre que aquest organisme acomplís els principis de solidaritat i redistribució de la riquesa que consagra la Constitució.

Amb tot, la resolució adoptada ahir pel Parlament té un marcat caràcter tàctic. Si la consulta acaba duent-se a terme, serà utilitzada com a munició negociadora pel Govern català durant les seves negociacions amb el futur Govern central. En aquest sentit, cal recordar que el mateix Josep Antoni Duran i Lleida, líder de CiU a Madrid, ha manifestat aquesta setmana que la majoria absoluta del PP és 'irreversible'.

Aquest escenari, segons ha admès Artur Mas en repetides ocasions, faria inviable que la negociació del pacte fiscal arribés a bon port, tot i que Mariano Rajoy ha manifestat que 'escoltaria' la proposta catalana. En vista d'aquest context, res millor per als impulsors de la 'transició nacional catalana' que un suport massiu dels ciutadans al pacte fiscal.

Una altra de les resolucions que va poder ahir aprovar el Parlament per una aclaparadora majoria feia referència a la necessitat d'aconseguir un marc fiscal més just. El text aprovat insta el Govern a establir un impost a les grans fortunes. Tots els grups de la cambra hi van estar d'acord excepte el PP, que hi va votar en contra, i Ciutadans, que es va abstenir. El president Mas s'ha mostrat partidari aquesta setmana d'aquesta taxa, tot i que l'executiu català ha admès que el seu àmbit d'aplicació seria l'espanyol.

La jornada parlamentària que havia de tancar el debat de política general va tenir un final esperpèntic. Després que els grups expliquessin l'orientació de les seves resolucions impàs en què va sorprendre la contundent intervenció de la portaveu socialista Laia Bonet, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, es va veure incapaç d'orientar les votacions d'una manera assumible.

Després de dues suspensions i de cinc minuts de votacions, i en vista del volum de resolucions i punts transaccionats pels grups, el popular Enric Millo va interrompre la sessió per avisar que, al ritme que s'estava seguint, el procediment podria allargar-se durant unes '50 hores'.

La veterana presidenta del Parlament es va disculpar, va admetre que la situació era inèdita i va haver de suspendre la sessió. Les votacions, si no hi ha nous contratemps, es faran finalment avui.