Público
Público

El Govern rectifica i abonarà la paga extra en 48 hores

L'executiu signa un crèdit amb el Banc Sabadell i ingressarà el 20% impagat, mentre que Mas-Colell assumeix l'error de la retenció de l'IRPF

J. FRANÇA / A. M. VIDAL

Una roda de premsa d'emergència del conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, i del portaveu del Govern, Francesc Homs, va tancar ahir la llarga polèmica sobre la paga extra dels funcionaris. Segons va anunciar el responsable dels comptes públics, els funcionaris podran cobrar finalment el 100% de la paga abans que acabi aquest mes gràcies a un crèdit signat amb el Banc Sabadell. L'executiu, que havia descartat pagar abans de final d'any, rectifica així en un assumpte que ha afectat negativament la seva imatge.

El Govern va abonar als treballadors públics el 80% de la paga de Nadal, tot i que en un principi, a causa dels problemes de tresoreria, s'havia resignat a ajornar fins al gener el pagament del 20% restant. La concessió del crèdit, però, permetrà que avui mateix es doni ordre de fer efectiu l'ingrés de la paga.

Els sindicats ja havien iniciat els preparatius d'una vaga si no cobraven

Mas-Colell va explicar que la situació va fer un tomb favorable als interessos de la Generalitat quan el passat 21 de desembre el Banc Central Europeu va injectar 500.000 milions d'euros en el sistema financer europeu i es va obrir l'aixeta del crèdit. La Generalitat ha notat lleugerament els efectes positius d'aquesta mesura, en obtenir un crèdit de més de 70 milions d'euros, amb un interès de gairebé el 6%.

Tot i que la injecció de diners del Banc Central Europeu en els mercats va obrir la porta a aconseguir un crèdit, les presses van començar veritablement quan els funcionaris catalans van denunciar que se'ls havia retingut l'IRPF dels diners no cobrats de la paga extra, un error pel qual el mateix Artur Mas s'ha disculpat. El conseller Mas-Colell va afegir ahir que 'la responsabilitat del tema és meva i, evidentment, des del primer dia, el president sap que el meu càrrec està a la seva disposició'.

La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, es va posar en contacte immediatament amb els representants sindicals per traslladar-los la notícia. Mas-Colell, per la seva banda, va agrair als treballadors públics la seva 'comprensió' i els va tornar a demanar excuses.

La polèmica per la retenció de l'extra ha obligat el Govern a canviar

Una vintena de treballadors de l'Hospital Germans Trias i Pujol-Can Ruti de Ba­dalona s'havien manifestat ahir poc després de les set del matí tallant els accessos al centre en protesta contra el retard de la paga extra. El sindicat CATAC-CTS va anunciar divendres passat que els treballadors no iniciarien la jornada laboral del torn de matí mentre no rebessin el 100% de la paga extra.

El delegat sindical Jesús Frías va assegurar ahir a Públic que la conselleria de Salut es va posar en contacte amb els treballadors i, atès l'anunci que s'ingressarà entre avui i demà l'import restant, donen per solucionat aquest conflicte, tot i que va assegurar que no és l'únic.

Des de la IAC, de la qual forma part CATAC-CTS, Luís Blanco assegura que 's'ha resolt una part del problema, però és una part menor'. Blanco considera que les manifestacions en aquest sentit també a l'Hospital Josep Trueta de Girona, on es van anunciar ahir noves mobilitzacions quedaran resoltes, però assegura que 'seguirem confrontant les retallades'.

Blanco va afegir que l'objectiu del Govern amb tot el conflicte que ha acompanyat el pagament de la nòmina extraordinària era 'culpabilitzar Madrid i ficar la por al cos dels treballadors públics'.

L'1 de febrer, Oriol Pujol, president del grup parlamentari de CiU, va manifestar que la situació financera de la Generalitat era 'dramàtica' i que 'pràcticament no es poden pagar les nòmines' dels funcionaris. L'executiu va seguir pagant, però, tot i les paraules de Pujol, dites en plena ofensiva del Govern davant l'executiu central pel pagament dels 1.450 milions del Fons de Competitivitat.

Quan aquest núvol ja era en l'horitzó, Artur Mas va afegir incertesa als empleats públics en anunciar una nova retallada dels seus salaris com la que va anunciar el Govern central el 12 de maig del 2010. 'No serà un percentatge important', va anunciar Mas, que va recordar als funcionaris que 'tenen feina assegurada per sempre i és lògic que se'ls pugui demanar un sacrifici extra'. En aquesta mateixa compareixença, el president va obrir la porta a la privatització d'empreses i organismes públics.

Però ha estat sobretot al llarg de l'últim mes quan la situació s'ha agreujat. Coincidint de nou amb la reclamació d'una partida econòmica a l'Estat en aquest cas, els 759 milions de la disposició addicional tercera corresponent al 2009, el Govern va alertar de l'impacte que tindria en les seves finances l'absència d'aquesta quantitat tot advertint que existia el risc que els funcionaris es quedessin sense paga de Nadal.

Ahir, Mas-Colell va aprofitar per tornar a carregar la responsabilitat al Govern central 'per no pagar dels 759 milions d'euros de la disposició addicional tercera de l'Estatut'. A més, el conseller va assegurar que aquest crèdit no soluciona totes les tensions de tresoreria de la Generalitat, sinó que encara s'està 'força lluny' del pla de pagaments que tenia previst el Govern abans de saber que no cobraria aquests diners.

El conseller va explicar que el crèdit de 70 milions serà suficient per pagar la totalitat de la paga extra, però no per accelerar els pagaments pendents a proveïdors. Segons Mas-Colell, el Govern encara negocia noves línies de crèdit per poder 'restablir la normalitat en tots els fronts', però el conseller no va assegurar si es tancaria aquesta possibilitat d'obtenir més finançament.

'Esperem no trobar-nos mai més amb sorpreses de partides pressupostàries que no es fan efectives i esperem trobar-nos amb una situació de mercats normalment oberts', va reclamar el conseller d'Economia i Coneixement, que va afegir que confia que el nou Govern espanyol tindrà el 'comportament normal dels governs' i complirà amb els seus compromisos, però en canvi es va mostrar més prudent pel que fa als mercats.