Més de 200 intel·lectuals catalans s'han mobilitzat contra la proclamació imminent de Xavier García Albiol, candidat del PP conegut pel seu discurs xenòfob, com a alcalde de Badalona.

L'impacte per l'arribada imminent d'Albiol al poder de la tercera ciutat catalana gràcies a l'abstenció de CiU ha propiciat que acadèmics i artistes s'hagin unit per fer arribar al president de la Generalitat i de CiU, Artur Mas, una carta, a la qual ha tingut accés Públic, on li demanen que 's'oposi a qualsevol acord que impliqui facilitar i legitimar l'accés al govern d'institucions públiques com ara l'Ajuntament de Badalona d'individus i posicions polítiques que basen les seves ambicions en el conreu de la mentida, l'odi i la discriminació'.

El text (vegeu pàgina 2) considera 'senzillament alarmant per a la salut democràtica del país' la possibilitat que Albiol pugui governar a Badalona i denuncia que aquesta ciutat 'està sent utilitzada pel PP com a camp de maniobres on mesurar l'eficàcia i els rèdits electorals d'actituds obertament discriminatòries envers els immigrats'. Per aquesta raó, la missiva a Mas que 'CiU es va comprometre a barrar el pas de García Albiol' i que si la federació permet que sigui alcalde, 'es faria responsable de contribuir decisivament a una greu infecció de les institucions polítiques catalanes'.

Mentre el debat públic per aquesta qüestió apuja la seva intensitat, l'actualitat política seguia ahir marcada per la decisió de CiU de fer un pas enrere i permetre que Albiol, investigat per un presumpte delicte d'incitació a l'odi racial, pugui governar a la ciutat on va guanyar les eleccions.

L'alcaldable popular defensa que també ha guanyat en barris sense immigració

El candidat popular va trencar ahir el silenci autoimposat des de la nit del 22 de maig a l'espera que CiU anunciés la seva decisió. En la seva compareixença, qui pot ser el primer alcalde conservador de la història de Badalona va defugir de les preguntes relacionades amb el seu discurs xenòfob i va assegurar que el PP no ha guanyat les eleccions 'només' pels seus atacs contra els immigrants. García Albiol va recordar que els conservadors es van imposar de manera clara en les eleccions municipals i es va permetre fer una 'broma' de mal gust: 'Hem guanyat en barris on l'únic immigrant que han vist passar és el rei Baltasar el dia de la cavalcada'.

En aquest sentit, el candidat del PP a l'alcaldia de Badalona va lamentar que el PSC intentés obtenir 'una legitimitat que no li van donar les urnes' a través de pactes amb CiU. A més, el controvertit regidor va agrair públicament el gest del convergent Ferran Falcó de 'respectar' la voluntat dels badalonins.

L'estratègia convergent de voler desvincular aquesta decisió del suport que necessita Xavier Trias a l'Ajuntament de Barcelona i el Govern per aprovar els pressupostos d'enguany va topar ahir amb Josep Antoni Duran i Lleida, líder d'Unió. El veterà dirigent va admetre ahir que hi ha una relació directa entre els consistoris de la primera i la tercera ciutat catalana en amenaçar de fer-se enrere a Badalona després del recurs presentat pel PP a Barcelona. 'Les coses canvien d'un dia per l'altre', va dir.

En aquest sentit, l'alcalde en funcions de Badalona, el socialista Jordi Serra, va lamentar en el seu comiat que 'des del primer dia es va veure que Badalona seria una moneda de canvi per Barcelona i pels pressupostos de la Generalitat'. Serra, visiblement afectat, va reconèixer que compartir l'alcaldia amb CiU hauria estat possible 'si ell [Ferran Falcó] ho hagués volgut' i va criticar els nacionalistes per 'entregar' la ciutat al PP de García Albiol.

El Govern de la Generalitat també va intervenir en la polèmica per matisar les paraules de Duran. El portaveu de l'executiu, Francesc Homs, va assegurar que el suport a Albiol no perilla i va dir que el Govern considera positiu 'el criteri de la llista més votada'. A més, Homs va seguir la línia marcada per Oriol Pujol dilluns de diferenciar el discurs xenòfob de Plataforma per Catalunya del d'Albiol i va anunciar que el Govern demandarà la formació presidida per Josep Anglada per difondre 'informació falsa' en alguns municipis durant les eleccions.