Un any més, el conjunt d'actes organitzats per l'11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya, marcaran l'inici oficiós del curs polític català, que la setmana vinent afrontarà la primera gran cita amb el retorn -un any i mig després- de la taula de diàleg entre els governs català i espanyol per abordar el conflicte polític. Una trobada que desperta recels, quan no directament rebuig, entre bona part dels partits i entitats independentistes, fins al punt que només sembla apostar-hi ERC. En un context marcat per qüestions més materials, com ara l'encariment imparable del preu de la llum i el projecte d'ampliació de l'aeroport del Prat -que genera una forta oposició ciutadana i que el Govern espanyol ha anunciat que paralitza-, entitats com l'ANC encaren l'11-S amb la voluntat que l'independentisme recuperi la força al carrer i torni a marcar l'agenda política.

La manifestació del dissabte a la tarda, convocada conjuntament per l'ANC, Òmnium Cultural i l'Associació de Municipis per la Independència, tornarà al format centralitzat a Barcelona, després de la versió descentralitzada de l'any passat, quan va repartir-se en més de 100 punts. Tot i que la pandèmia encara està ben present, les menors restriccions d'enguany apunten a una recuperació en el nombre d'assistents -el 2020 van quedar-se en 60.000-, encara que en cap cas es preveu que s'arribi a les dades dels moments àlgids del Procés, quan les convocatòries superaven amb facilitat el milió de persones. De fet, l'ANC aspira a arribar a un mínim de 100.000 manifestants. Els actes institucionals, les tradicionals mobilitzacions de l'Esquerra Independentista o la convocatòria d'Òmnium Cultural per dissabte al migdia amb personalitats internacionals són altres de les cites que marcaran la Diada d'aquest 2021.

Pressió al Govern

Un any més, amb tota seguretat l'acte més massiu de la Diada serà la manifestació organitzada conjuntament per l'ANC i Òmnium Cultural, que arrencarà oficialment a les 17:14h de dissabte a la plaça Urquinaona, l'espai que simbolitza les principals protestes contra la sentència del judici al Procés. L'ANC ha apuntat que el ritme de venda de samarretes és superior al de l'any passat, però inferior al del 2019. El 2020, en una edició marcada per les concentracions estàtiques per les restriccions pandèmiques, es van sumar uns 60.000 assistents, mentre que el 2019 la xifra va ser de 600.000. Era l'assistència més baixa des que el 2012 van començar les mobilitzacions massives independentistes per l'11-S, si bé la força al carrer revifaria al cap d'un mes arran de les condemnes del Suprem als dirigents del Procés. Enguany, segons han apuntat les entitats convocants aquest mateix dijous, l'aspiració és arribar a les 100.000 persones. 

La marxa d'aquest Diada baixarà per la Via Laietana, girarà pel passeig d'Isabel II i continuarà per l'avinguda Marquès de l'Argentera, per acabar davant de l'Estació de França, on s'ubicarà l'escenari en què es faran els parlaments de l'acte polític, que hauria de començar cap a dos quarts de set. Per a l'ANC, la manifestació ha de servir per recuperar la mobilització popular i per pressionar fonamentalment el Govern perquè s'assoleixi la independència aquesta legislatura. L'entitat manté la seva aposta per la via unilateral i assegura que la "societat civil cal que estigui preparada per quan fracassi la via dialogada".

En aquest sentit, la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, va insistir aquest dimecres a Catalunya Ràdio que la taula "fracassarà" perquè no servirà per aconseguir un "referèndum pactat" i va afegir que "mentre discutim sobre una cosa que té escasses possibilitats d'èxit, no estem fent el que hauríem de fer i estem desmobilitzant a la gent". Tot i el discurs grandiloqüent de l'ANC, Paluzie ha reconegut que l'independentisme "no viu un moment àlgid" i, en la seva opinió, la taula de diàleg pot "afeblir-lo".

Que la confiança en l'organisme de negociació entre els dos governs és molt baixa per a bona part de l'independentisme ho constata també les crítiques que constantment li han fet els dirigents de JxCat o el fet que la CUP hagi fet una crida a la ciutadania a mobilitzar-se en contra quan es produeixi la reunió a Barcelona, previsiblement els dies 16 o 17. Per a ERC, en canvi, la simple existència de la taula és un "èxit" de "tot" l'independentisme i reclama acudir-hi "amb tota la força possible". Esquerra aspira a parlar-hi d'autodeterminació i amnistia, qüestions que el PSOE no contempla. Resta per veure si la polèmica entre els dos governs per l'anul·lació del projecte d'ampliació de l'aeroport del Prat hi té alguna conseqüència. 

El discurs de l'ANC no deixa de ser una esmena a la totalitat a l'estratègia que segueix ERC de negociar amb l'Estat, si bé els republicans han decidit acudir en massa a la manifestació de dissabte, amb la presència de president, Pere Aragonès, i el gruix dels seus consellers. També hi aniran els consellers de JxCat.

L'Esquerra Independentista manté els actes clàssics

L'agenda d'actes de la Diada compta amb d'altres cites ja clàssiques, com ara l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova a primera hora del matí o l'homenatge a Gustau Muñoz -el jove de 16 anys assassinat per la policia l'11-S del 1978-, que es farà a les 10h al carrer Ferran de Barcelona. El convoca Arran, l'organització juvenil de l'Esquerra Independentista, que també s'encarrega de la manifestació que es farà posteriorment fins a la plaça Comercial de la capital catalana. Ja a la tarda, es farà la tradicional manifestació de l'Esquerra Independentista, moviment del qual forma part la CUP. Arrencarà a dos quarts de set de la tarda a la plaça Urquinaona -com sempre- i acabarà també a la plaça Comercial, al Born. A més a més, el mateix dia l'Esquerra Independentista ha convocat mobilitzacions a Girona, Lleida i Reus.

A banda d'organitzar amb l'ANC la manifestació de la tarda, Òmnium Cultural també s'encarrega d'un acte propi, que es farà a les 12h a l'Arc de Triomf. El president de l'entitat, Jordi Cuixart, hi assistirà per primera vegada en quatre anys, després d'haver estat indultat. L'acte comptarà amb la presència de diverses personalitats internacionals "reconegudes arreu del món per la seva lluita pels drets humans, civils i polítics", segons ha informat Òmnium, i servirà per fer visible la repressió política a l'independentisme i "també evidenciarà la importància de la mobilització ciutadana en la defensa dels drets civils i polítics".

Homenatge a Pau Casals

Finament, la Diada comptarà amb l'agenda institucional. Govern i Parlament dedicaran els actes d'enguany al músic Pau Casals i a "la seva defensa de Catalunya, les seves institucions i la pau". La raó és el 50è aniversari del seu discurs a les Nacions Unides. L'acte central es farà a les 22h davant les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch, a Montjuïc, on diversos joves artistes homenatjaran el músic del Vendrell i reivindicaran "els valors de pau, justícia, llibertat dels pobles, la cultura catalana i la fraternitat".

Precisament la seva ciutat natal ha marcat aquest dijous al vespre el tret d'inici dels esdeveniments institucionals de l'11-S, amb la cerimònia d'entrega de les Medalles d'Or de la Generalitat a l'activista i economista Arcadi Oliveres, que va morir a l'abril, i a l'oceanògrafa Josefina Castellví. El divendres a les 18h serà el Parlament qui entregarà les seves medalles d'or, en aquest cas a les víctimes de la repressió en la "causa general contra l'independentisme", que estaran representades per una vintena de persones. I el mateix divendres al vespre s'emetrà el missatge institucional del president de la Generalitat, Pere Aragonès, que de ben segur abordarà la taula de diàleg i el conflicte polític amb l'Estat.