2019, l'any en què l'extrema dreta arribarà a les institucions

La vida de Santiago Abascal ja no tornarà a ser igual. Després d'una llarga travessia en el desert polític, el líder del partit ultradretà Vox ha aconseguit que el seu nom formi part ja del panorama polític estatal (ell sempre diria espanyol, fins i tot amb majúscules). Xop de l'èxit andalús, ara li toca prendre una decisió transcendental: ser diputat o eurodiputat. Si Pedro Sánchez avança les eleccions al superdiumenge de maig, no li quedarà altra opció que escollir. O Brussel·les, o Madrid.

Fa pocs anys, ni el mateix Abascal hagués imaginat estar en aquesta tessitura. Quan tenia la barba més curta, era igual si apostava pel Congrés o per l'Eurocambra: les possibilitats de comptar amb els vots suficients per accedir a una butaca aquí o allà eren més aviat poques. Ara, en canvi, passa tot el contrari: no hi ha enquesta que no pronostiqui l'ingrés de l'extrema dreta a les principals institucions. Avui estan a Andalusia; demà els veureu per tot el país.

Quan arribi desembre de 2019, els repassos periodístics dels 12 mesos anteriors inclouran, indefectiblement, el vertiginós ascens de les idees xenòfobes, ultraconservadores i enemigues de la igualtat. Dit d'una altra manera, es parlarà de Vox. I Abascal, amb la barba una mica més llarga, ho llegirà gustosament des del Congrés de Madrid o el Parlament de Brussel·les. Encara ha de decidir-ho.

"Desgraciadament, serà una cosa amb el que haurem de comptar el 2019", afirma a Públic Jesús Casquete, professor titular d'Història del Pensament i dels Moviments Socials i Polítics a la Universitat del País Basc. En aquest sentit, subratlla que "la tendència marcada a Andalusia es reproduirà en altres àmbits territorials", tot i que alhora s'observa que encara resulta precipitat aventurar de quina manera passarà i amb quina força es donarà aquest fenomen en les diferents zones del país .

El sociòleg Guillermo Fernández, investigador a la facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Complutense de Madrid i especialista en dreta radical europea, adverteix que les perspectives per a l'extrema dreta espanyola seran "particularment molt bones" en el primer semestre del 2019, període en el que se celebraran les eleccions municipals, autonòmiques (excepte a Euskadi, Andalusia, Catalunya i Galícia) i europees, previstes per al diumenge 26 de maig. A més, l'Executiu de Pedro Sánchez podria sumar a aquesta mateixa data la convocatòria de generals anticipades.

Tenint en compte aquest cúmul de cita de amb les urnes, Fernández destaca que les expectatives per a la ultradreta espanyola "són millors fins i tot que l'extrema dreta europea". "Tret que passi algun imprevist que faci molt malbé la imatge de Vox i de Santiago Abascal, el més probable és que obtinguin un molt bon resultat a les eleccions europees, així com un altre bastant bo en diversos llocs d'Espanya, el que acabarà inclinant la balança cap a la coalició de dretes ". Llegiu la suma de PP, Ciutadans i Vox.

De fet, Andalusia serveix com a laboratori d'aquest nou tripartit conservador, una fórmula fins ara inèdita. "Està clar que el sistema polític espanyol està en una fase de canvis", diu des d'una deserta Universitat del País Basc -per aquests dies de vacances- el politòleg Mario Zubiaga. El que es descobrirà el 2019 serà "l'abast i el contingut" d'aquesta nova realitat, subratlla. Del que ja no hi ha dubtes, remarca l'expert, és de la "polarització" que existeix ara mateix en l'escenari polític espanyol, la qual cosa "és un símptoma que estem en una situació de canvi sistèmic immediat".

En aquesta línia, l'historiador i investigador Pablo Sánchez León destaca que durant 2019 es produirà "una normalització de Vox", recolzada previsiblement per la seva participació en el pacte de govern amb PP i Ciutadans a Andalusia. Per aquest motiu pronostica un possible èxit electoral de l'extrema dreta a la "Espanya profunda", singularment en llocs com Castella-la Manxa, Castella - Lleó, Madrid o Múrcia. No obstant això, creu que Vox podria veure's ressentit "si es posa en marxa una lògica de vot útil" dins de l'àmbit de la dreta. "Cal tenir en compte que el vot andalús ha estat un vot de protesta contra una situació estructural en crisi: l'hegemonia del PSOE" en aquesta comunitat, subratlla.

La clau

Aquí hi ha una de les claus del nou escenari. "El que tractarà de vendre Vox durant aquests mesos serà que ells han estat la clau que ha permès donar un govern a la dreta a Andalusia. Davant l'acusació que faran PP i Ciutadans de dividir el vot de la dreta, Vox podrà dir que votar-los a ells és el veritablement útil, perquè són la clau per desallotjar governs", apunta el politòleg Alejandro Fernández.

Llavors sorgeix l'altra gran disjuntiva. El partit de Santiago Abascal triomfa i triomfarà amb un discurs centrat fonamentalment a Catalunya i la immigració. Precisament, Casquete destaca que aquesta formació comparteix un "tret comú" amb altres forces d'extrema dreta a Europa: "una defensa nacionalista de la identitat de la pàtria, entesa en termes culturals, religiosos i ètnics".

"La humanitat no n'aprèn"

Aquestes posicions preocupen als que treballen en l'àmbit de la defensa dels drets humans. Andrés Krakenberger, expresident de la secció espanyola d'Amnistia Internacional i actual responsable de l'Associació Pro Drets Humans Argituz, sosté que l'ascens de l'extrema dreta a Espanya, amb les seves idees xenòfobes, serà "una mica cíclic". "Desgraciadament, la humanitat no n'aprèn i entra en períodes governats per les emocions, oblidant-se de les eleccions de períodes similars. Després acaba pagant-ho i tornant a la racionalitat, però lamentablement no acaba d'aprendre'n prou per estalviar-se aquest mal tràngol", reflexiona.