"Observem un canvi de paradigma en el model productiu en què els grans inversors, en moltes ocasions amb capital aliè a l'agrari que cerca només rendiments econòmics (...) guanyen terreny en detriment dels agricultors i agricultores tradicionals", denuncia l'organització agrària COAG en el seu informe La uberització del camp espanyol, en el que posa sobre la taula com l'avanç dels models industrials de producció, la financiarització del sector i la liberalització comercial estan acabant amb els models productius, tal com està succeint en altres rams del que s'ha anomenat el nou precariat, com el taxi o la distribució de mercaderies al detall, i fins i tot la pròpia forma de vida del camp, en l'horitzó de la qual comencen a prendre cos núvols amb forma de fals autònom.

Aquesta transformació queda emmascarada pels resultats globals que està generant l'agricultura mentre s'intensifiquen els processos d'uberització, o si més no industrialització, ja que la rendibilitat s'està disparant amb fites com les de l'any passat, amb rècords simultanis en renda agrària ( 30.217 milions d'euros) i valor final de la producció agrària (50.349), mentre que les exportacions (50.349) són a prop d'haver-se duplicat en una dècada.

No obstant això, insisteix COAG, "el que va bé és el macroeconòmic, les grans xifres de producció i exportació, però als agricultors i agricultores no ens va tan bé" amb aquest canvi de model en què "les nostres explotacions estan deixant de tenir caràcter familiar" i en què "el valor del que produïm no arriba als que el produïm".

Això, en un país en què el 60% dels agricultors ha complert els 65 anys mentre només el 6% no arriba als 35, equival a un clar risc de cop de gràcia per a l'explotació tradicional. "Ens porten a la ruïna i som reemplaçats per grans extensions i inversions especulatives amb una altra filosofia de funcionament", anota l'informe, que al mateix temps destaca com aquesta "rendibilitat no assegura el relleu generacional i agreuja el problema d'abandonament del sector i despoblació de el medi rural".

L'evolució de l'ocupació en el camp que mostra la mitjana de trimestres de l'EPA (Enquesta de Població Activa) apunta en aquesta mateixa direcció, amb la desaparició de gairebé la quarta part dels autònoms de camp en només una dècada, en la qual han deixat l'activitat 67.000 persones que es guanyaven la vida pel seu compte i més de 2.000 que contractaven treballadors, mentre el volum d'assalariats creixia més d'un 20% amb més de 87.000 incorporacions que superen amb escreix la caiguda dels primers.

A aquestes dades cal afegir-hi una altra que resulta simptomàtic del declivi que l'expansió del nou model d'agricultura industrialitzada està provocant en la tradicional de tipus familiar: el volum de gent que ajuda a les quadres o els camps de casa, generalment cònjuges o descendents de la titular de l'explotació, ha quedat reduït pràcticament a la quarta part en passar de 48.400 a 14.200 personas.

En un període similar, entre 2007 i 2018 i segons els anuaris estadístics del Ministeri d'Agricultura, el nombre d'explotacions agràries es va reduir a Espanya una mica més d'un 10%, en caure de 1.043.899 a 933.059, mentre la superfície conreada passava de 24,89 a 23,22 milions d'hectàrees (-6,8%). És a dir, que cada vegada hi ha menys explotacions però aquestes són més grans, el que vindria a confirmar la intensificació dels processos d'acaparament de terres de manera simultània al desembarcament d'inversors i fons d'inversió en el sector.

Robots, dades i aparença de falta de competitivitat

L'organització agrària crida l'atenció sobre diverses d'aquestes tendències que amenacen el model tradicional de l'agricultura. "Comencen a veure processos d'integració de tota la cadena, tendents cap a l'oligopoli, des dels proveïdors d'entrades, passant per la producció fins a la comercialització que arriba al consumidor", assenyala.

Mentrestant, la robòtica i el negoci de les dades comencen a endinsar-se al camp i al temps que la combinació de la liberalització dels mercats i les exigents reglamentacions comunitàries per produir i vendre articles agraris generen una aparença de "falta de competitivitat" que acaba resultant perjudicial per a l'agricultor tradicional.

Juntament amb aquests factors, afegeix l'estudi, "vam observar la creixent entrada de capital extern en el sector primari" després d'un "augment de l'interès dels inversors per l'agricultura" en què influeixen des de les polítiques expansives de el BCE (Banc Central Europeu), que porten als inversors a buscar negocis més enllà de la banca i els seus productes financers, fins a les "perspectives de creixement de població i de necessitat d'aliments", el que eleva el "valor estratègic" de les empreses agràries.

El raïm de taula, el porcí industrial i altres sectors

L'informe, en l'elaboració del qual hi han participat diversos experts a més dels serveis tècnics de COAG, destaca la uberització que s'ha donat a diversos sectors, entre els quals destaca el del raïm de taula a Múrcia, on s'ha disparat la producció per exportar amb "una comercialització per part de poques i grans empreses" i on "el model d'integració, similar al que caracteritza el sector porcí, creix a passos de gegant" en un quadre al que "se suma l'entrada de capital extern a través de fons d'inversió i capital risc".

Tres empreses, Moyca Grapes, El Ciruelo i Frutas Esther, "acaparen al voltant del 85% del raïm d'aquesta zona" amb un sistema de producció que "es basa en el fet que els agricultors assumeixen el risc productiu, mentre mantenen la propietat de la terra ", a base de "contractes de compravenda de producte a llarg termini amb les empreses integradores", que els faciliten "assessorament tècnic, insums productius i permisos per a plantar i produir (previ pagament del royalty corresponent) les varietats de raïm" de la seva propietat .

"Els preus que es paguen a l'agricultor cobreixen aquests alts costos de producció, però amb una rendibilitat supervisada i molt limitada", anota l'estudi, que apunta com, llevat de casos excepcionals, l'agricultor només pot vendre la producció de les vinyes a la mateixa empresa que li ven les plantes. Si canvia de comprador, ha d'arrencar-les.

En aquest escenari, "la integradora assegura una rendibilitat en la mesura que tingui voluntat de fer-ho", mentre que "la supervivència d'un agricultor, especialment si la seva explotació no està diversificada, queda supeditada a la destinació i als interessos de l'empresa integradora" , que en aquest cas són més les propietàries dels canals de comercialització a escala planetària.

En els sectors lleter i porcí la progressiva industrialització està acabant amb les explotacions familiars, i són dos dels més afectats pel model d'integració, que també es dona en àmbits com la producció d'hortalisses per a supermercats, en què "el model de competència entre empreses independents en cada baula de la cadena està sent substituït per un altre model de competència entre cadenes completes de subministrament que busquen imposar-se a la resta en el mercat".

Mesures per acabar amb la 'uberització'

COAG, que pretén obrir amb aquest informe un debat que eviti que la figura de l'agricultor quedi reduïda a la d'un simple operari que treballa per a una gran empresa a canvi d'una part de la producció, proposa diverses mesures bàsiques per tallar la uberització del sector primari.

Així, l'organització advoca per recuperar el paper de les cooperatives com a mitjà per canalitzar la rendibilitat cap a les explotacions familiars, per aplicar mesures que facilitin el relleu generacional i redueixin la bretxa de gènere en el sector i per obrir noves línies de treball com "establir exhaustives mesures legislatives i normatives" que regulin tant l'accés dels fons d'inversió a l'agricultura com la seva retirada, susceptible de causar "situacions de greu crisi en les zones de producció", i, també, establir fórmules per remunerar les dades que genera l'agricultor.

"Perilla el model de producció familiar i professional (...) en la mesura que no aconseguim posar en relleu el paper protagonista de l'agricultor en el procés" de transformació digital de el sector agropecuari, conclou COAG.