L'exdiputat de la CUP Antonio Baños ha estat condemnat a quatre mesos de presó per desobediència greu a l'autoritat per negar-se a respondre Vox quan va comparèixer com a testimoni en el judici del Procés, el febrer del 2019. La sentència l'ha dictat el Jutjat penal número 30 de Madrid i suposa aplicar la pena màxima que sol·licitava la Fiscalia, que durant el judici, celebrat fa un parell de setmanes, va rebaixar de sis a quatre mesos la petició de presó. S'hi afegeix una inhabilitació de quatre mesos per al dret al sufragi passiu.

A més a més, la pena imposada a Baños, que fa anys que està fora de la política institucional i exerceix de periodista, la seva professió, suposa que el jutjat penal de Madrid ha optat per una sentència més dura que no pas el Tribunal Suprem, que la setmana passada pel mateix delicte va multar amb 13.500 euros la diputada de la CUP Eulàlia Reguant.

La Fiscalia també reclamava una pena de quatre mesos de presó i inhabilitació per a la parlamentària, que va ser jutjada exactament pels mateixos fets, no respondre Vox -que exercia d'acusació popular- en el judici de l'1-O, celebrat al Suprem.

Actitud de "franca rebel·lia"

La sentència sosté que Baños va comparèixer en qualitat de testimoni a proposta de l'acusació popular i, després de prestar jurament de dir la veritat, "es va negar de forma ferma i persistent" a complir l’ordre del tribunal per contestar les preguntes, tot i ser advertit que la seva "passivitat" podia concórrer en una responsabilitat penal. El document subratlla que el testimoni semblava que estigués fent "befa" del propi tribunal en un to "graciós" i amb un comportament que el document titlla de "xufla".

"L'acusat no tenia cap intenció de respondre les preguntes de Vox, mostrant-se contumaç i obstinat en la seva negativa i adoptant una actitud de franca rebel·lia", assenyala la sentència, que també recorda que no li pertocava a ell decidir quines preguntes respondre ni a qui i que, en aquest cas, era qüestió del tribunal.

Per això, la magistrada defensa que al poder escollir en aquest cas "entre pena de presó i multa", opta per la primera per la "gravetat objectiva dels fet" – que "atempta contra el principi d'autoritat i vulnera el dret de defensa" -, per la negativa de l'acusat en el marc de la més alta instància de l'administració de justícia, i per la desobediència en un judici de "gran repercussió" on la seva conducta tenia una "elevada transcendència" davant de "tota una nació".

Al judici del passat 29 de setembre, la defensa de Baños va negar que l'exdiputat -que va rebutjar declarar en castellà- cometés un delicte de desobediència. "No hi va haver oposició al que se li preguntava, sinó a qui (li preguntava)", va assenyalar el lletrat Carles López, que va demanar una sentència absolutòria per al dirigent.

En una atenció als mitjans després de comparèixer, el mateix dia Baños va dir que "per parlar una llengua estrangera i ser jutjat fora de jurisdicció", renunciava a intervenir al judici si ho havia de fer en castellà. La jutgessa havia argumentat que com la jurisdicció del seu jutjat era exclusiva a Madrid, on "l'única llengua oficial és l'espanyol", no acceptaria la declaració en català.

La defensa havia demanat l'absolució

L'advocat de Baños va afirmar en el judici que l'acusat "no es va negar a declarar" perquè va acceptar respondre les preguntes de Vox a través del president del tribunal, Manuel Marchena. "No hi ha oposició que se li pregunti, sinó que el que hi ha és oposició a qui li pregunta", va dir. També va negar que pugui ser considerat un fet greu i va demanar l'absolució de Baños.