Público
Público
Únete a nosotros

La banca prepara una altra onada d'acomiadaments mentre guanya 1,9 milions per hora el 2018

Els beneficis del sector es disparen fins als 16.676 milions després que els processos de fusió i sanejament s'hagin carregat 90.000 llocs de treball, més de 11.000 sucursals i més de mig centenar d'entitats des de 2008

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Oficines dels principals bancs. EFE/REUTERS/E.P.

La gran banca espanyola va tancar 2018, en vigílies d'una altra retallada d'ocupació en un sector que va camí d'haver perdut 90.000 treballadors des de 2008 (més de 8.000 per any), amb uns beneficis conjunts de 16.676 milions d'euros, fet que suposa un avanç de 3.053 milions (un 22,4% més) sobre l'exercici anterior, segons la informació remesa a la CNMV (Comissió Nacional del Mercat de Valors) per les sis principals entitats que cotitzen a l'Ibex 35 de la borsa espanyola: Santander, BBVA , CaixaBank, Bankia, Bankinter i Sabadell.

Aquest benefici, però, si es té en compte únicament el negoci de les sis entitats a Espanya se situa en 6.802 milions d'euros. Les dues principals, Santander i BBVA, tenen, de fet, els seus principals mercats a l'estranger, on han obtingut, respectivament, uns resultats nets de 6.072 i 3.802 milions.

El quart trimestre de l'any ha tingut una elevada rendibilitat per al sector financer espanyol, ja que els resultats finals de l'any suposen, respectivament, sengles millores de 2.767 i de 1.166 milions d'euros sobre els 13.909 i els 5.636 dels nou primers mesos de l'any a nivell global i estatal.

En qualsevol cas, tant els resultats globals del negoci bancari amb matriu espanyola com els que obtenen al país, llancen unes mitjanes vertiginoses: 1,9 milions d'euros per hora a escala planetària i 776.500 euros en l'àmbit local.

Santander i BBVA segueixen sent, de llarg, els bancs amb matriu espanyola més rendibles, amb sengles beneficis nets de 7.810 i 5.324 milions d'euros, més del triple i molt més del doble, respectivament, dels 1.985 milions de CaixaBank.

No obstant això, el rànquing canvia si es té en compte únicament l'activitat bancària a Espanya, on l'entitat catalana traslladada a València se situa com a líder en reduir-se el negoci local dels dos gegants a 1.738 en el cas de Santander, tot i la absorció de Popular, i 1.522 milions per al BBVA.

Per darrere, Bankia, que ja ha tancat l'absorció de BMN a l'espera que el Govern espanyol subhasti l'entitat resultant, guanya posicions amb uns resultats de 703 milions mentre Bankinter, que acaba d'adquirir EvoBanc, creix fins als 526 milions i el Sabadell punxa amb una caiguda de 801 a 328 milions pel mal resultat de les seves operacions al Regne Unit amb la seva filial TSB

El selecte club financer espera en els pròxims mesos el seu setè membre amb la fusió de Liberbank i Unicaja, dos dels bancs mitjans sortits del procés de reestructuració de les caixes d'estalvi i que l'any passat van obtenir uns resultats nets de més de 250 milions, 110 milions al tancament de l'exercici el primer i 142 milions el 30 de setembre el segon.

90.000 empleats, 11.000 oficines i 51 bancs menys

Aquesta època de bonança per als banquers no ho és tant però, per a les plantilles del sector, que des de 2008 han perdut al voltant de 90.000 integrants mentre els processos de fusió i sanejament, que han costat a les arques públiques més de 62.000 milions d' euros, liquidaven més de cinquanta entitats i suposaven el tancament de més d'11.000 sucursals.

Segons les dades del Banc d'Espanya, entre 2008 i 2017 la plantilla del sector financer va passar de 278.301 empleats a 192.626, amb una caiguda de 85.685; el nombre d'entitats queia de 173 a 122, mig centenar menys, entre 2012, poc després de començar el procés de fusions, i 2017; i, finalment, en aquest últim període la xifra d'oficines i sucursals baixava de 38.237a 26.775, amb una retallada d'11.462.

"Al llarg de 2018 es van perdre 5.000 llocs de treball amb els EROs, entre els quals destaquen els de Santander, Ibercaja, Bankia i Liberbank", explica Joan Sierra, responsable del sector de Banca de CCOO, que afegeix que entitats com CaixaBank o BBVA tenen oberts plans de sortida voluntària en el que en el primer cas es van acollir uns 150 treballadors. "En aquests 11 anys han sortit 120.000 empleats i hi ha hagut unes 30.000 incorporacions, el que deixa un saldo negatiu de 90.000", afegeix.

ERO a CaixaBank i prejubilacions a Unicaja

EI el buidatge de plantilles continuarà. CaixaBank ha anunciat un ERO per acomiadar 2.157 treballadors (el 7,3% de la plantilla), tot i que les negociacions encara no han començat, mentre que Unicaja va començar a executar les 760 prejubilacions voluntàries acordades amb els sindicats a finals de desembre després de l'absorció de CEISS (Caja España i Caja Duero).

Santander, per la seva banda, prepara diversos centenars d'acomiadaments a la seva xarxa de filials a l'estranger mentre la plantilla a Espanya tem un altre ajust de més de 3.000 llocs després dels 1.100 que l'any passat es va emportar el primer ajust després de l'absorció del Popular.

Serra, però, vaticina un any sense noves retallades de plantilla en el sector bancari espanyol, a part dels anunciats per Unicaja i CaixaBank i dels plans de sortida voluntària que mantenen oberts diversos bancs. "Hi ha molta competència, i les entitats necessiten l'empenta de tota la seva xarxa per captar clients i negoci", apunta.

El sindicalista assenyala els processos de fusió i els posteriors redimensionaments de les xarxes de sucursals com el principal motiu de les retallades de plantilla en el sector. "La digitalització està afectant també, però en menor mesura", explica. "El que sí està fent és canviar les tasques d'una part dels empleats, que comencen a sortir de les sucursals per col·locar-se en centres de banca digital", afegeix. CaixaBank, per exemple, projecta destinar al voltant de 2.000 empleats a centres d'aquest tipus.

La factura tributària creix a Espanya

Les dades remeses per les sis entitats a la CNMV, organisme encarregat de supervisar el dia a dia de les empreses que cotitzen en les borses espanyoles reflecteixen una factura tributària de 8.915 milions d'euros, encara que en aquest cas també cal diferenciar les dues àrees de operacions.

La càrrega tributària global de la banca espanyola s'ha reduït en 111 milions d'euros a nivell global, amb sengles estalvis de 219 milions i de 416 milions en els casos de Santander i BBVA tot i millorar els seus resultats, respectivament, en 1.191 milions i 1.805 milions.

La factura dels impostos a nivell local creix per a totes les entitats i passa de 1.875 milions a 2.454 milions d'euros, amb un augment conjunt del 30,8% que quadruplica el 7,7% que han crescut els beneficis nets que reporta l'activitat a Espanya als sis bancs. Suposa una mica més del 25% dels guanys bruts.