Público
Público
L'EMERGÈNCIA PER LA COVID-19

Bernat Solé: "La pandèmia demostra més que mai que Catalunya necessita tenir una presència internacional forta"

El nou conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència ha arribat al Departament en plena pandèmia per la Covid 19 i el confinament l'ha convertit en el primer membre del Govern que pren possessió del càrrec telemàticament. Solé repassa  la tasca de repatriació dels catalans a l'estranger o el futur de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat, entre altres temes.

El conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència durant la recent presa de possessió del càrrec de forma telemàtica pel confinament a causa del coronavirus.
El conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Bernat Solé, durant la recent presa de possessió del càrrec de forma telemàtica pel confinament a causa del coronavirus. ACN

Bernat Solé i Barril (Agramunt, 1975) és enginyer industrial i també ha estat professor d’ensenyament secundari. Des del 21 de març és el nou conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència del Govern de la Generalitat. I s'ha convertit en el primer membre de l'Executiu que ha pres possessió del càrrec telemàticament obligat pel confinament que comporta l'emergència sanitària de la Covid-19. Solé, que des del 2011 era l'alcalde del municipi d'Agramunt, a l'Urgell, i és també diputat al Parlament per Esquerra Republicana de Catalunya, es fa càrrec de la cartera d'Acció Exterior que restava vacant des de la dimissió del seu antecessor, Alfred Bosch, que va haver de plegar a causa del presumpte cas d'assetjament sexual protagonitzat per un dels seus principals col·laboradors. Solé considera que no li correspon valorar aquest afer però admet que "situacions com les que ha viscut aquest Departament hem d'evitar que tinguin lloc" i afronta el repte de "retornar la confiança" a l'equip de la conselleria. La pandèmia no només ha afectat a la seva presa de possessió al càrrec sinó que ha centrat la major part de la seva tasca inicial amb l'atenció i repatriació de centenars de catalans que estaven a l'estranger. Amb peticions que arriben des de més de 100 països i que van des del Nepal a Austràlia, el lloc del món des d'on Acció Exterior ha rebut més consultes, seguit dels EUA.

Va prendre possessió del càrrec de conseller d’Acció Exterior el 21 de març telemàticament en ple confinament per la pandèmia de la Covid-19. Com va ser una experiència com aquesta inèdita en el Govern de la Generalitat?

Vam haver de fer-ho així per les circumstàncies i per la urgència d’encapçalar el Departament davant la situació que patim. Un cop feta la proposta per part d’ERC i confirmada la voluntat del president de la Generalitat, Quim Torra, ell mateix va signar el decret presidencial d’immediat i poques hores després ja fèiem un ple extraordinari a l’Ajuntament per presentar la renúncia com alcalde d’Agramunt tenint en compte la incompatibilitat dels dos càrrecs, i vam fer la presa de possessió com a conseller l’endemà de forma telemàtica.

Ha mantingut el confinament a Agramunt?

Sí. He mantingut el confinament a Agramunt de forma escrupolosa. Crec que tot allò en què la reunió presencial no aporti cap valor afegit en aquests moments s’ha d’evitar. Tota la feina de coordinació de l’equip del Departament la puc fer des de casa i és innecessari fer desplaçaments.

Quina tasca està desenvolupant Acció Exterior en aquesta emergència

En aquests moments tenim tres grans objectius. En primer lloc l’atenció a tots els catalans i els catalanes que estan fora del país. Ja fa setmanes que hi treballem donant-los acompanyament i tota la informació necessària. I arribant allà on no hi arriben les ambaixades i els consolats de l’Estat espanyol.

Quants catalans han quedat atrapats a l’estranger i quants s’ha aconseguit repatriar?

"Hem rebut 823 peticions de repatriació que correspondrien, amb els diversos grups familiars, a 1.726 catalans. D’aquests, ja hem portat a casa uns 1.100

A Acció Exterior hem rebut 823 peticions de repatriació que correspondrien, amb els diversos grups familiars o d’altres tipus, a 1.726 catalans. D’aquests, ja hem portat a casa uns 1.100 i per tant ens queden per repatriar a dia d’avui –aquesta entrevista es va fer dijous passat de forma telefònica- unes 600 persones, però hem iniciat gestions per gairebé tots els casos i no ens aturarem fins que torni el darrer català que ho demani.

De quants països parlem?

Hem rebut consultes de més d’un centenar de països. Uns 115 aproximadament.

Parlava de tres objectius. Quins són els altres dos?

El segons objectiu és el Banc de Bones Pràctiques que hem posat en marxa i que actualitzem diàriament. Mitjançant les nostres delegacions a l’exterior fem una anàlisi diària de totes les iniciatives que prenen els països per fer front al coronavirus o per gestionar la situació posterior. En la reunió del Consell Executiu de dimarts vaig posar aquest banc de dades i d’informació a disposició de tot el Govern per a què cada departament pugui valorar quines iniciatives internacionals serien bones per importar a Catalunya. I el tercer objectiu és la recopilació de dades de tots els departaments a l’entorn de l’emergència per la Covid-19 i la seva difusió.

Aquest últim punt està relacionat amb les competències en Transparència del Departament entenc...

"Tenim molt clar que les dades són de la ciutadania i el Govern té la responsabilitat que les que oferim siguin rigoroses"

Sí. Tenim molt clar que les dades són de la ciutadania i el Govern té la responsabilitat que les que oferim siguin rigoroses. Per això hem obert un portal amb Salut fa uns dies en què es recopila totes les dades i informació sobre la Covid-19 segmentat per territoris, edats, sexe i altres aspectes.

Hi ha hagut queixes sobre la falta de dades, per exemple de les residències geriàtriques...

Tenim el compromís i l'obligació com a Govern d'oferir el màxim de dades a la ciutadania, també en relació amb la crisi sanitària que viu el nostre país. La complexitat de recollir les dades i mostrar-les amb rigor ha requerit el seu temps i d’un treball conjunt entre departaments. Aquestes dades s’aniran actualitzant. La voluntat del Govern és oferir més conjunts de dades relacionades amb la Covid-19 en diferents àmbits.

Alguns afectats denuncien preus desorbitats de les companyies aèries. És cert?

"Hem demanat al Ministeri d'Exteriors que actuï davant abusos de preus que s'han produït en alguns vols"

Sí, hi ha hagut abusos segons ens traslladen les persones amb què hem contactat. La situació fa que molts vols comercials s’hagin suspès i els que s’han mantingut en molts casos s’han encarit i molt. I per això mateix vaig traslladar a la Ministra d’Exteriors, Arancha González Laya, la petició que el Govern espanyol actuï davant aquests preus abusiu, ja que és qui té les competències. El que demostra aquesta crisi és que el Govern estatal no ha fet una gestió amb mirada progressista i no ha tingut present que hi ha ciutadans que viuen fora del país o s’hi han trobat i no poden assumir aquests preus. La qual cosa genera desigualtats a l’hora de fer front a una situació d’emergència en la qual s’hauria de garantir l’equitat. La voluntat de recentralització que hem vist per part del Govern espanyol en aquesta crisi seria un altre exemple quan el que calia era cooperació entre administracions.

Les males relacions entre la conselleria i el ministeri en els darrers anys, especialment durant l’etapa del ministre Borrell, ha afectat a les tasques d’atenció als catalans a l’exterior?

A nivell de governs hi ha casos en què ha estat evident que la coordinació no ha estat la millor com per exemple el debat sobre el confinament total que demanava la Generalitat i que el Govern espanyol rebutjava però ha acabat fent. Respecte al Departament i el Ministeri d'Exteriors és aviat per valorar-ho però la relació amb la ministra ha estat totalment cordial i amb voluntat d’obrir qualsevol espai de diàleg i de negociació que permeti millorar la vida dels nostres conciutadans.

Un català que està a l’estranger i vol ser repatriat s’ha d’adreçar a l’ambaixada espanyola o a les delegacions de la Generalitat? Quin és el protocol?

No hi ha cap protocol establert. Els ciutadans acostumen a decantar-se per aquella opció que li és més propera i accessible o que el representa més.

Hi ha hagut mala atenció per part de les ambaixades?

Hi ha catalans que s’han adreçat als consolats i les ambaixades i és cert que en alguns casos no han rebut l’atenció que era necessària però no vull generalitzar ni valoro si el Govern de l’Estat ha fet bé o no la seva feina. En tot cas el que sí s’ha evidenciat és que si hi ha hagut tantes persones que s’han posat en contacte amb el comitè d’emergència que hem activat 24 hores al dia al Departament d'Acció Exterior, o amb les 15 delegacions exteriors de la Generalitat, és que hi havia una necessitat a la qual no se li donava resposta des d’altres administracions. I per això hem actuat.

Ha parlat ja amb tots els delegats i delegades? Què li transmeten?

Sí, vam tenir una reunió telemàtica amb tots plegats el mateix dia de la presa de possessió com a conseller. Va ser la primera que vaig fer per conèixer de primera mà la realitat que s’estava vivint en cadascuna d’elles. I el que vaig decidir és incrementar els recursos humans del comitè d’emergència per poder afrontar tots els casos que ens arribessin. Hem fet altres reunions i ens comenten els problemes que van sorgint per a la repatriació dels ciutadans o com estan vivint el confinament els que no han tornat, que en cada país té circumstàncies diferents i cal un acompanyament molt proper.

Alguns països amb complicacions?

Als països asiàtics hi ha una certa pressió de la població autòctona cap als estrangers confinats o en el cas de la Índia perquè s'han tancat les fronteres. També preocupa aquells països on no hi ha vols comercials hores d’ara i hem demanat al Ministeri que noliegi avions en aquests casos per a la repatriació, tal com han fet altres estats.

Vivim una emergència mundial i s’ha vist la necessitat d’adquirir grans partides de productes sanitaris a escala internacional, compartir informació i investigació, etc. Això fa necessària la representació exterior de la Generalitat tan discutida des de l’Estat?

"La pandèmia demostra més que mai que Catalunya necessita tenir una presència internacional forta"

És evident i aquesta crisi pandèmica ho ha posat encara més de manifest. Demostra més que mai que Catalunya necessita tenir una presència internacional forta. Cada cop més hem de tenir una mirada global i Catalunya ja ho va començar a fer quan es va crear aquest Departament d’Acció Exterior i ho continuarà fent, amb l’objectiu d’explicar-nos al món però també bidireccionalment per recollir tot allò del món que pugui ser bo per Catalunya. Ha quedat clar que les actuacions contra el coronavirus i les solucions posteriors que calguin no passen només per la voluntat d’un o alguns estats sinó per polítiques molt més globals. Tenir delegacions a l’exterior, en aquest moment, malgrat algunes formacions polítiques de l’Estat espanyol ho hagin combatut, s’ha demostrat una eina importantíssima.

Això vol dir que eixos estratègics del Departament en la línia de reforçar la presència exterior de Catalunya com el Pla Àfrica es mantindran i ampliaran?

Tot allò que serveixi per obrir-nos al món i per mantenir aquesta bidireccionalitat d’informació, recursos i talent ho mantindrem i ho ampliarem. I una de les prioritats continuarà sent explicar Catalunya al món des de tota la seva globalitat. Però també vull destacar altres pilars d’actuació del Departament com a responsable de Transparència, qüestió fonamental en la lluita contra la corrupció. Aspecte en què volem que Catalunya sigui exemplar. I mantenir el diàleg institucional a tots els nivells. Sense oblidar tot el que fa referència a la cooperació exterior en què ens hem fixat l’objectiu d’assolir el 0,7% pressupostari.

Preveu l’ampliació de delegacions a l’exterior?

Primer hem d’acabar de consolidar algunes delegacions com la d’Argentina, Mèxic i Tuníssia. Però estic segur que la crisi del coronavirus ens mostrarà zones del món en què no tenim representació i que es farà evident que hem de ser-hi. Àfrica segur que és un d’aquests espais i per això desenvoluparem el Pla Àfrica.

Com a conseller de Relacions Institucionals també encapçala la part catalana de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat. Té previst convocar una reunió un cop superada l’emergència sanitària?

"No activaré la Comissió Bilateral Estat-Generalitat sense tenir una agenda i un ordre del dia clars"

Nosaltres activarem tot allò que sigui bo per Catalunya. Però activar una Comissió Bilateral sense tenir una agenda i un ordre del dia clars per a què es pugui parlar de tot entenem que no té cap mena de sentit. El que caldrà fer és treballar aquesta agenda amb el Govern de l’Estat. Com a país tenim molts greuges acumulats al llarg dels anys i és evident que els volem posar sobre la taula. Però la tasca a la Comissió Bilateral ha d’avançar paral·lelament a la de la taula de diàleg entre els dos governs per resoldre el conflicte polític i posar fi a la repressió.

Vostè formarà part de la taula de diàleg com el seu antecessor?

Aquesta és una decisió que han de prendre el President i el Vicepresident de la Generalitat. Al marge de formar-ne part o no, estic a disposició juntament amb tot el Departament per aportar tot allò que sigui necessari per assolir els dos grans objectius plantejats, l’autodeterminació i l’amnistia.

Vostè és un dels alcaldes que encara tenen oberta una imputació judicial pel referèndum de l’1-O. L’amoïna?

No. Aquest és un futurible que està en mans del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. En aquell moment, com a alcalde, em vaig posar al costat de la gent com hauria de fer qualsevol alcalde en qualsevol tipus de mobilització i reivindicació massiva com va ser l’1-O. Però la certesa d’avui és que estic al capdavant d’un Departament de la Generalitat, que és un honor i una tasca important, i els futuribles ja es veuran.