El camp valencià marca múscul exportador

Enmig de la crisi econòmica provocada per la pandèmia també floreixen bones notícies. I ho fan, precisament, en un dels sectors sovint més oblidats i menystinguts: el camp. En un 2020 en què les exportacions valencianes han caigut un 8,7%, el sector agroalimentari, incloses la transformació i la distribució, ha crescut un 8,1%, fins a suposar una cinquena part de tota l’exportació. La fruita, els llegums i hortalisses i les conserves vegetals són els sectors que han tirat del carro amb aquesta demostració de resiliència després d’anys de crisi del sector agrícola. Fins al 71% de les exportacions corresponen a aquests tres apartats, esdevenint els cítrics, amb un 35%, el producte que més s’ha venut a l’estranger. Els destins més comuns són Alemanya i França, amb un 20,7% i el 17,9% de les vendes, respectivament. Dins de tot l’àmbit agroalimentari, ha estat el sector primari en concret qui ha provocat aquesta pujada, ja que la indústria de l’alimentació ha caigut un 2% en global –en contrast amb la reducció del 12,5% del conjunt de la indústria espanyola- llastrada sobretot per la producció de begudes, que ha retrocedit un 11,6%.

En xifres comparades, encara es veu millor aquesta potencialitat agrícola. El País Valencià pràcticament dobla la mitjana estatal d’exportacions –que ha crescut un 4,3%-, quedant només darrere Aragó i salvant els mobles del comerç internacional autonòmic. El País Valencià ha patit una caiguda general d’exportacions un punt i mig menor que la mitjana estatal –el 8,7 davant del 10,2- en bona mesura gràcies a l’empenta dels productes agrícoles. Actualment el sector agroalimentari valencià és el tercer més potent de l’Estat, només superat per Andalusia i Catalunya i suposa el 12,5% de l’ocupació –252.955 llocs de treball- i 9.187 milions d’euros, un 9,4% del Valor Afegit Brut (VAB) del territori. Un increment del 2% en les variables respecte al 2019.

Totes aquestes xifres apareixen en un informe impulsat per l’Observatorio Cajamar i coordinat per Joaquín Maudos, catedràtic de la Universitat de València i director adjunt de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), en col·laboració amb la també economista de l’Institut, Jimena Salamanca.

Maudos, en resposta a les preguntes de Públic, destaca la competitivitat del sector agroalimentari espanyol, "molt per sobre de l’europeu", encara que aquesta sovint es fonamente en uns salaris més baixos. Per açò, aquest economista creu que "hi hauria marge de maniobra per algunes pujades salarials sense que la competitivitat se’n ressentirà molt". També caldria apostar per "augmentar la mida mitjana de les explotacions i la digitalització" per tal de seguir sent forts, ja que el País Valencià cau fins a la cinquena posició en inversió en I+D, amb el 8,6% del total de les inversions d’aquest tipus. Per això Maudos demana "aprofitar l’oportunitat d’or dels fons europeus per impulsar aquesta digitalització".

Una política agrària més vigorosa

Però, pensaran en el camp des del Govern a l’hora de repartir aquests fons europeus? L’Estat espanyol és el líder mundial en l’exportació de fruites i hortalisses fresques, amb més de 13,5 milions de tones venudes als mercats internacionals, més de la meitat de la producció total. I això a pesar d’unes polítiques públiques en matèria agrària sovint erràtiques o poc decisives, tal com venen denunciant des de fa anys les principals organitzacions professionals del sector, que han abocat a una crisi quasi permanent del món rural. O, com a mínim, d’una part d’aquest món.

Borràs: "Aquest model beneficia la venda especulativa i porta el llaurador a bescollades"

El País Valencià ha perdut els darrers vint anys fins a 40.000 llauradors i un 10% de la superfície destinada a cítrics, però la producció d’aquests s’ha mantingut estable. Els camps menuts de dos, tres o quatre fanecades han anat abandonant-se en favor de finques més grans i productives. La menor productivitat del minifundi i la desprotecció del xicotet llaurador independent es troben, en bona mesura, darrere aquest enorme canvi, sovint silenciós. "En el cítric és l’únic sector en què funciona un sistema anacrònic on els corredors van pels bars on esmorzen els llauradors comprant les collites, que cada any es poden vendre a algú diferent", explica Paco Borràs, qui coneix bé el sector després d’haver estat durant anys director comercial d’Anecoop, la cooperativa de cooperatives que s’ha convertit en una de les primeres exportadores de cítrics a escala mundial. "Aquest model beneficia la venda especulativa i porta el llaurador a bescollades", continua Borràs, per qui, encara que aquest queda molt a mercè de les variacions de preus, també s’acaba beneficiant dels anys bons: "enguany, amb una bona campanya i uns preus que han crescut un 16% en el cítric s’han vist poques mobilitzacions al camp, sobretot en comparació amb 2018 i 2019, que van ser un desastre".

Borràs considera que "cal anar amb compte amb les polítiques excessivament proteccionistes" i apunta en la manca de reciprocitat dels protocols d’exportació –sobretot a l’hora de regular els fitosanitaris- com el principal problema de la política agrària europea.