Público
Público
AGRICULTURA

La taca negra: el fong que podria canviar el subministrament de taronja com el coneixem i que aterra els llauradors

La Unió de Llauradors del País Valencià denuncia que s’han detectat vuit carregaments de taronja a ports europeus els darrers mesos i que sense controls més severs és qüestió de temps que una nova plaga, per a la qual no hi ha tractament, arrase la producció cítrica europea.

El hongo conocido como "mancha negra" en una naranja.
El fong conegut com la "taca negra" en una taronja.

La Phyllosticta citricarpa és un minúscul fong més conegut per les sigles CBS (Cítric Black Spot) o taca negra, per les marques d’aquest color que deixa en la pell de taronges i mandarines. És una plaga especialment present a Sud-àfrica, encara que amb els anys s’ha anat estenent a diferents llocs del món. A Europa, però, no ha arribat mai, però la sola possibilitat que això passe li lleva la son a molts citricultors. "El problema és que la taca negra no té cap control conegut –explica Carles Peris, secretari general de la Unió de Llauradors- i, si bé no afecta la qualitat de la fruita, n’afecta molt l’aspecte, amb unes taques negres que la fan inviable per a la venda en fresc".

La CBS és el que es coneix com a "plaga de quarantena", pel que la seua extensió a Europa podria suposar un autèntic desastre. "Ací estem especialitzats en la fruita que es comercialitza en fresc, pel que la taca negra ens obligaria a reconvertir-nos per al suc, un canvi amb costos molt elevats per al llaurador, però també per al consumidor, ja que el subministrament de taronges tal com el coneixem fins ara canviaria dramàticament", continua Peris. Però quan es fa referència a la "producció europea", es parla en realitat de molt pocs països –com Itàlia, Grècia o Xipre- dels quals l’Estat espanyol concentra el 57% dels camps. I dins d’aquest, el País Valencià és el responsable d’un 56,2% de la producció citrícola. I, en els darrers anys, els llauradors de taronges valencians –la majoria propietaris de xicotetes explotacions- han anat veient com se’ls acumulava crisi rere crisi. La situació ha arribat a un punt en què ja s’han encès les llums d’alerta sobre el futur de la citricultura valenciana, sobretot després de la desastrosa campanya del 2018, quan milers de tones de taronja van quedar-se als arbres perquè el preu no cobria els costos de collir-la.

Més controls europeus

Potser per això, la Unió Europea ha fet, fins ara, oïdes sordes a les peticions de les organitzacions agràries d’un control més estricte de les importacions, amb una unificació de criteris duaners arreu d’Europa, l’obligatorietat del tractament en fred de tota la fruita o les auditories en origen per detectar les plagues abans que arriben als ports europeus.

Per justificar les seues demandes, Peris recorda que "en els darrers anys han arribat fins a sis plagues, quatre d’elles provinents de Sud-àfrica, precisament per la manca de controls". D’aquestes, la que més maldecaps està generant als citricultors és el delottococcus aberiae o "cotonet de Sud-àfrica", una cotxinilla anomenada així pel seu aspecte, similar al d’una borla de cotó. Des que el 2009 va detectar-se per primer cop al Baix Maestrat, s’ha estès amb rapidesa, provocant importants pèrdues de producció a causa de les malformacions que provoca en la fruita. La prohibició, per motius mediambientals i de salut, d’un dels principals insecticides que s’empraven per combatre’l ho ha posat encara més difícil als agricultors. Malgrat tot, Peris és optimista i calcula que "en dos o tres anys podríem reduir-ne la incidència fins al nivell que ja no és un problema gràcies a armes biològiques", com la disseminació d’un paràsit que redueix la procreació del cotonet. Però des de la Unió de Llauradors recorden "el gran cost que aquestes plagues suposen per als productors i per a l’administració". Només en el combat de la mosca de la fruita, la conselleria d’Agricultura ja ha dedicat fins a vuit milions d’euros en ajudes.

Responsabilitat i reciprocitat en el lliure comerç

Els cítrics sud-africans, però, no només vénen –a vegades- acompanyats de plagues, sinó també s’hi han detectat rastres de pesticides prohibits per la Unió Europea però legals a altres països, com la carbendazima, prohibida a Europa des del 2016, o el propiconazol, vetat des del març passat. En aquest sentit, Mireia Mollà, consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, denunciava recentment en un acte amb citricultors "el doble raser de la normativa europea en matèria de qualitat agroalimentària" i ha demanat al ministeri d’Agricultura que pressione a Europa per a "imposar fórmules de reciprocitat comercial que igualen les exigències fitosanitàries".

Carles Peris va fins i tot més enllà i denuncia "el descontrol del lliure comerç que beneficia les multinacionals agroalimentàries". Per a la Unió de Llauradors caldria una major responsabilitat en les normes del d’aquest comerç amb la unificació dels criteris de pesticides a escala mundial o -en un moment d’emergència climàtica- la congelació de les importacions en temporada de cítrics a Europa, tenint en compte que el continent és autosuficient en aquestes fruites. Des del sindicat han calculat que cada got de suc de taronja importat -arriba bàsicament del Brasil- suposa un cost ambiental de 17 grams de CO2.

Ara per ara, però, els grans importadors estan guanyant la batalla a Brussel·les, on res indica que les peticions dels xicotets llauradors siguen escoltades. "Els partits majoritaris espanyols estan lluny d’entendre el problema -es lamenta Peris- i encara fan una lectura proteccionista de qualsevol mesura que limite el lliure comerç. Nosaltres volem deslligar-nos d’aquest discurs, però aquest comerç ha de funcionar amb les mateixes regles per a tothom".