La candidatura independentista, Eines de País, impulsada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i altres entitats sobiranistes s'ha imposat en les eleccions al Ple de la Cambra de Barcelona, en aconseguir tres quartes parts dels representants a triar.

De les 40 cadires del Ple, la llista independentista ha aconseguit 31, segons que han indicat a l'agència Efe fonts coneixedores dels resultats provisionals.

La candidatura de l'ex director general de Damm Enric Crous ha estat la segona més votada, en aconseguir 5 membres en el Ple, seguida de la del president de Banco Mediolanum, Carles Tusquets, amb 3.

Per part seva, la llista impulsada per l'associació de dones 50a50, que treballa per la igualtat de gènere, ha aconseguit una cadira en el Ple, mentre que el candidat Ramon Masià s'ha quedat sense representació.

Un total de 17.224 empreses i autònoms han exercit el seu dret a vot en aquestes eleccions, la qual cosa suposa un 4,1% del total del cens, el doble que en els anteriors comicis, celebrats en el 2010, quan la participació no va arribar ni al 2%.

Un total de 423.000 empreses i autònoms estaven cridats a votar per a renovar el Ple de la Cambra de Barcelona, que des de juny del 2002 està presidida per Miquel Valls, de 75 anys, que no s'ha presentat a la reelecció.

Dels 60 membres del Ple, els electors han pogut triar 40 representants, que ara seran en la seva majoria de perfil independentista.

Altres 14 els designen directament les empreses que fan l'aportació econòmica més alta a la Cambra -un mínim de 75.000 euros a l'any per empresa- i els 6 restants es trien a partir d'una proposta feta per les patronals Foment i Pimec.

En concret, les empreses que tenen reservat un seient en el Ple són Abertis, Banc de Sabadell, Banco Mediolanum, CaixaBank, Criteria Caixa, Deloitte, Indra, Magma Disseny, Naturgy, Pricewaterhousecoopers, Promotora Kasde, RACC, Damm i Societat General d'Aigües de Barcelona.

El Ple serà l'òrgan encarregat de triar, una vegada estigui plenament constituït, al nou president de la Cambra de Barcelona.

Dos factors han marcat aquests comicis: la implantació, per primera vegada a Espanya, del vot electrònic remot, que ha suscitat nombroses crítiques i fins i tot impugnacions per part d'alguna candidatura, i la concurrència de diverses llistes per a presidir la institució.

Les eleccions a la Cambra de Barcelona van arrencar el passat 2 de maig amb el vot electrònic remot com a novetat, procés que va finalitzar el 7 de maig. Aquest dimecres, dia 8, ha estat l'última jornada de votació, en la qual els electors han pogut votar de forma presencial entre les 10.00 i les 18.00 hores.

El vot electrònic presencial s'ha realitzat en l'oficina central de la Diagonal i en les deu delegacions territorials, on al llarg de la jornada s'han format llargues cues d'electors.

Des de la conselleria d'Empresa han destacat el bon funcionament del sistema electrònic remot, malgrat els dubtes que aquest sistema havia despertat, i l'increment de la participació en la cita electoral, que era precisament l'objectiu d'aquest nou procés de votació.