Vox ha irromput amb força al Parlament, amb 11 escons que li donaran rellevància en l'escenari polític i comunicatiu català. Davant d'això, entitats referents de la lluita antiracista com SOS Racisme i Unitat contra el Feixisme i el Racisme (UCFR), demanen als partits "unitat" per confrontar el seu discurs, als mitjans, que desmuntin les mentides i no els hi donin altaveus innecessaris, i a la societat, que s'organitzi perquè aquest discurs no traspuï a la base social i a les escoles i puguin prevenir i actuar davant d'atacs racistes com el que va passar dijous en un centre de menors de Torredembarra. "Necessitem que aquest discurs explícitament racista no campi tan còmodament a les institucions ni als mitjans", afirma Gemma Ferreón, coordinadora d'incidència política de SOS Racisme.

L'entitat demana als partits parlamentaris un posicionament "unitari i coherent" respecte a l’extrema dreta. "Necessitem una resposta molt més contundent de la que estem veient ara", apunta Ferreón. També per part dels mitjans, actors clau a l’hora de generar opinió pública. "Visibilitzar-ne el discurs, encara que sigui per combatre’l, al final els beneficia", afegeix. És llavors quan les propostes que puguin fer, a ulls de la societat, es legitimen, perquè se’ls hi dona espai i s’entra en el seu marc mental, explica. "Ens neguem a seguir el seu ritme i agenda", rebla Ferreón. L'activista insta els partits a "treballar de manera conjunta" per assolir aquest posicionament unitari: "S’han de posar d’acord, perquè és un tema prioritari". 

Per part d'UCFR, el portaveu Dani Celma apunta que abans de les eleccions van aconseguir que els principals partits d’esquerres que es presentaven - CUP, els Comuns i ERC-, a més de JxCat, signessin un manifest en què es comprometien a no pactar amb l’extrema dreta i no quedar-se en silenci quan es feia servir discurs de l’odi. Això, durant la campanya, no s’ha complert: "En els debats no s’ha aconseguit desmentir les mentides. Ha estat bé no interpel·lar-los, però allò que deien no es rebatia". Celma assenyala que "no es pot dialogar amb Vox" però sí que caldria, al Parlament, fer "una breu intervenció per treure totes les mentides" que hi exposin.

Ferreón assenyala que no respondre al seu discurs de manera immediata no implica no fer res a llarg termini: "Apostem per una estratègia a llarga durada, més profunda, amb aliances d’altres col·lectius de base". Teixir aliances amb els moviments i amb la societat en general és un pas perquè "la lluita antiracista sigui més forta i de manera natural els espais d’aquest discurs racista i extrema dreta no tinguin cabuda".

Però, i quan s’utilitza l’argument que el seu discurs està emparat en la llibertat d’expressió i se’ls està censurant per no donar-los veu? Ferreón és contundent: "Hi ha una ambigüitat per fer-la servir [la llibertat d'expressió] al servei dels poders hegemònics, i això és un problema". "Els drets humans han de passar per davant de la llibertat d’expressió", afirma Celma, referint-se especialment a la situació de persones vulnerables a qui Vox dirigeix el seu discurs, com les persones migrades o musulmanes.

Els mitjans, generadors d'opinió pública

Pel que fa als rols dels mitjans, Ferreón recorda la importància que tenen en generar opinió i marcar quines són les necessitats de la societat. "Si no hi dones una resposta contundent, generes dubtes, i davant de l’opinió pública, d’alguna manera l’estàs validant [el discurs d'extrema dreta]", apunta. Celma reconeix que a vegades els mitjans tenen poc marge de maniobra, especialment els públics, i això fa que els hagin de donar espai sí o sí. Però, en el cas que se'ls entrevisti, demana que no es tracti d’entrevistes "fàcils". "Ens agradaria que hi hagués confrontació diàlectica entre el periodista i l’entrevistat", com va fer la presentadora dels Matins de TV3, Lídia Heredia, amb el cap de llista de la formació. "Des del periodisme es pot ajudar a baixar el suflé de l’extrema dreta en aquestes eleccions", es mostra convençut Celma.

L’estratègia, més enllà de "no donar-los espai, ni altaveu, ni visibilització", passa per reenfocar el debat i l’agenda política cap a "els temes que realment importen", com la manca de reconeixement del racisme institucional, assenyala Ferreón. "És molt important el paper dels mitjans en col·locar els temes que realment importen a la societat", afirma. Celma hi coincideix: "Nosaltres hem de marcar les necessitats de la societat, i no ells". Més enllà d’això, cal generar noves narratives al voltant de temes diana de l’extrema dreta, com la migració. "Li hem de donar la volta, no seguir el seu joc i crear marcs transformadors", apunta Ferreón.

D’altra banda, Celma explica que el paper dels mitjans pot passar també perquè, mitjançant el rebatiment de les idees i el desmuntatge de les "fake news" durant aquestes quatre anys de legislatura que ara comencen, les 200.000 persones que han votat Vox en aquestes eleccions "puguin trobar un altre partit, democràtic, que no proposi exterminar col·lectius com els musulmans o els anticapitalistes", pels propers comicis, apunta.

Els moviments socials, aliats per l'eradicació del racisme

Els moviments socials, en paral·lel, s’han d’enfortir i teixir aliances per avançar envers l’eradicació del racisme. "Hem de donar una resposta contundent", diu Ferreón. Celma destaca la importància que a cada barri o poble s’hi creïn nuclis en què "els veïns es trobin, parlin i tracin línies vermelles" del que es dirà al Parlament i a la premsa, perquè aquest discurs "no arribi a la base social, a les escoles".

Que la societat estigui organitzada és clau a l’hora de prevenir i respondre situacions com l’atac que va patir un centre de menors a Torredembarra (Tarragonès). "Això revifarà certs moviments d’extrema dreta que estaven molt quiets, però hi estarem a sobre", adverteix Celma. "El fet que Vox hagi entrat al Parlament amb aquesta força provoca que el racisme més explícit estigui legitimat de manera institucionals; les persones d’extrema dreta se senten més còmodes a l’hora d’exercir la violència", afegeix Ferreón. Recorda que aquesta gent "sempre hi ha estat" però ara creixerà la seva sensació d’impunitat. "No tindran cap por en fer-ho de manera explícita", alerta.