L’exconseller d’Exteriors Raül Romeva també ha fet una reivindicació del diàleg com l’única via per a resoldre el conflicte polític amb l’Estat. En la seva compareixença a la comissió parlamentària sobre el 155, Romeva ha recalcat que malgrat estar empresonat no deixarà de "fer polític", s’ha mostrat molt crític amb el que va suposar la intervenció de les institucions catalanes i, alhora, ha reconegut la situació d’"empat tècnic" entre els partidaris de la independència i els detractors.

Condemnat a 12 anys de presó per sedició pel Tribunal Suprem, Romeva ha recalcat d’entrada que "com a republicà i com a demòcrata, sempre estaré en els espais on regni el diàleg", per ràpidament qualificar el 155 com "el major error que s’ha pogut fer en política en l’època democràtica". Ha demanat "reconèixer el dolor" de tothom, tant les persones que no compartien el projecte independentista com el de les víctimes d’una repressió que "encara no s’ha acabat". Sobre el 155, en la línia del que havia dit Oriol Junqueras, ha assegurat que per culpa de la seva aplicació va haver-hi polítiques socials "estroncades", de manera que les persones que van aplaudir l’article "són responsables de tot allò que es va haver de deixar de fer".

També ha advertit als diputats de la comissió que el "el 155 no va en contra de l'independentisme, va en contra dels drets fonamentals", perquè la seva aplicació posa en risc "el debat i la discrepància" i aboca la societat a un model de "democràcia militant" que obliga tothom a "creure el mateix".  I ha qualificat l'Estat de "covard" per aplicar l'article i no voler "defensar políticament unes idees". Per tot plegat, considera el 155 ha estat la prova d’un "fracàs polític" que ha culminat com un "desastre", tot i reconèixer que els independentistes tampoc se n’han sortit a l’hora d’assolir els seus objectius. De fet, per a ell la situació ara mateix seria "d’empat tècnic" entre els partidaris i els detractors de la independència. Solució? Per al dirigent d'ERC només n'hi ha una de possible: "parlar, dialogar, pactar. D'això se'n diu fer política, allò que mai hem renunciat a fer malgrat algú pretengui apartar-nos de la política".

De fet, Romeva s'ha reivindicat a ell mateix i a la resta de presos polítics com a a actors que seguiran "fent política en tot moment". Finalment, ha subratllat que seguirà defensant "unes idees que entenem que són justes, solidàries i ètiques. La nostra vocació és una república que és la casa del ciutadà i la ciutadana, sense exclusió. I aquí sí que hi he estat tota la vida [prèviament havia recalcat que no sempre ha estat independentista] i d’aquí no em mourà el Tribunal Suprem, ni el Constitucional, ni cap tribunal que pretengui per la via de falsejar la realitat manipular uns fets que ni s’han produït ni són susceptibles de ser processats penalment". Per culminar la seva intervenció ha clamat que "mai hem de renunciar al dret de tornar-ho intentar. Ens hem guanyat aquest dret. Jo estic disposat a perdre, sempre i quan la derrota sigui justa".

Bassa: "No ens calen baralles de postureig, és el moment d'avançar en el diàleg"

L'exconsellera de Treball i Afers Socials, Dolors Bassa, ha protagonitzat segurament la intervenció més crua de la comissió del 155 d'aquest dimarts, admetent la duresa de la vida a la presó. Com la resta de presos també ha criticat els efectes de l'aplicació del 155, que fonamentalment va perjudicar la ciutadania, i ha deixat clar que cal "seguir avançant" en la línia de l'esperit del "3 d'octubre" (de 2017, dia de l'aturada general contra la repressió de l'1-O). I, com els també dirigents d'ERC Oriol Junqueras i Raül Romeva, ha reivindicat el diàleg, com a eina per avançar, fugint de les "baralles de postureig". 

Ha qualificat el 155 d'"error", perquè ni tan sols va servir pels objectius dels seus impulsors, és a dir, afeblir el suport a l'independentisme, però en canvi ha reconegut el fort impacte que va tenir en les polítiques socials del Govern, especialment clares en el Departament que ella liderava. Entre d'altres, va tenir afectacions en el desplegament de la renda garantida de ciutadania, es va endarrerir la posada en marxa de noves places per a joves migrants sense referents familiars i es van acumular endarreriments en la signatura de contractes, la prestació de serveis, pagaments diversos... 

Tot plegat va afectar "principalment entitats, institucions i organismes receptors de transferències de crèdt i evidentment moltes entitats socials, però no es va escapçar l’independentisme. El 155 va perjudicar tota la ciutadania, tingués el color polític que tingués". 

L'exconsellera ha afegit que li hauria agradat "mirar els ulls als representants del 155", és a dir, del PP, el PSC i Cs, per dir-los que "la injusta presó no ens farà recular". Posteriorment ha reconegut que "fa molt mal com es banalitza la paraula presó" i ha afegit que "estem forts", però que alhora "la presó ens afecta dia a dia".
"Quan parlem de presó parlem de patiment psicològic i emocional. La presó dista molt de ser una comunitat saludable". Finalment, ha insistit en què "ens hem guanyat el dret no defallir, a fer-ho diferent i a continuar amb el llegat dels homes i dones que ens han precedit".