A tres dies que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) emeti la sentència sobre la denúncia que va interposar la Comissió Europea contra l'Estat espanyol pels elevats índex de contaminació a l'àrea de Barcelona i Madrid, l'Ajuntament ha explicat totes les mesures que ha posat en marxa per millorar la qualitat de l'aire de la ciutat i quin impacte han tingut. 

En una roda de premsa aquest dimarts, el regidor d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Eloi Badia, acompanyat de la directora de Salut Ambiental de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, Elisenda Realp, han assegurat que la contaminació de l'aire a la ciutat consolida la tendència a la baixa. 

Des de l'any 2015 i fins al novembre de 2022, la mitjana de NO2 a les estacions de trànsit de la ciutat ha baixat un 31%. S'ha passat d'una mitjana de 55 micrograms per metre cúbic a 38, tot i que els anys 2020 i 2021 va baixar fins a 34 a causa de les restriccions de mobilitat per la pandèmia. La UE demana que la mitjana estigui per sota de 40.

L'èxit d'aquesta reduccio, segons Badia, es deu principalment a les mesures que s'han aplicat des que van arribar al consistori, com la  Zona de Baixes Emissions (ZBE), el programa Protegim les Escoles, la pacificació del centre de la ciutat , la priorització del transport públic i la transformació urbana del projecte Superilla Barcelona. Badia ha reafirmat que "la ZBE ha estat una mesura molt important perquè ha permès eliminar 600.000 desplaçaments amb vehicles més contaminants". Cal recordar, però, que al març el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC) va anul·lar l'aplicació de la ZBE a la ciutat. 

Tendència a la baixa

Realp ha detallat que s'han analitzat les emissions de diòxid de nitrogen (NO2) i les dades han estat extretes de les estacions de vigilància de trànsit, situades a punts de la ciutat on el trànsit de cotxes és més intens. L'experta ha remarcat que s'està produint "una clara tendència a la baixa" de la contaminació. Per a l'anàlisi, però, no s'han tingut en compte les dades dels anys 2020 i 2021, un període de temps marcat per la pandèmia que podria alterar els resultats finals. "Les mesures funcionen. Anem cap a una ciutat amb menys cotxes, i ho hem de fer perquè la UE ens hi aboca, però també per salut pública", ha destacat Realp. 

Badia ha lamentat que "potser no era el moment d'aixecar els peatges de les autopistes, sobretot perquè s'estan incomplint els llindars de contaminació de la Unió Europea". "Un peatge per entrar a Barcelona no seria la solució a dia d'avui, però s'haurà de veure en un futur", ha dit. 

A l'espera de la sentència de la UE 

Aquest dijous ha de sortir la sentència del TJUE sobre la qualitat de l'aire tant a Barcelona, com en altres punts del Baix Llobregat, el Vallès Occidental i Oriental. En la denúncia, Europa acusa Espanya de "violar sistemàticament" les normes comunitàries sobre els límits de gasos contaminants, emetent més diòxid de nitrogen del permès. 

Brussel·les acusa Barcelona i la seva àrea metropolitana d'infringir la directiva sobre qualitat de l'aire perquè, almenys fins al 2019, estaven emetent més diòxid de nitrogen (NO2) del permès: 40 µg/m3 de mitjana anual. Aquests nivells de contaminació cada any provoquen gairebé 9.000 morts prematures a Espanya i malalties greus com asma, problemes cardiovasculars i càncer de pulmó.