Público
Público

Cops al cap, gent gran llençada a terra, i càrregues indiscriminades: la violència policia l'1-O, davant del Tribunal Suprem

La defensa dels acusats Oriol Junqueras i Raül Romeva mostra alguns dels enregistraments que reflecteixen amb major cruesa l'actuació policial durant el referèndum sobiranista. La defensa de Joaquim Forn exhibeix vídeos d'altres protestes en les quals va haver-hi majors dosis de violència en mans dels participants i els mateixos agents: vol donar a entendre que aquests episodis van ser pitjors, i no obstant això no va haver-hi cap acusació per rebel·lió.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Imatge d'una de les càrregues policials de l'1-O. EFE

Cops al cap i rostres ensangonats; gent gran llançades a terra i trepitjades, i manifestants asseguts pacíficament que es van veure arrossegats per agents de Policia Nacional i Guàrdia Civil de forma violenta, agafats pels canells i fins i tot pel cap i el coll. L'actuació policial per frustrar el referèndum sobiranista de l'1 d'octubre de 2017, que a més està sent investigada en diferents jutjats catalans, està sent exhibida amb tota la seva cruesa aquest dimecres, en el judici a la cúpula del procés.

Si el dimarts van ser les acusacions -excepte els ultradretans de Vox, que no van demanar la inclusió d'una sola prova documental en la causa-, qui van mostrar agressions a policies i guàrdies civils durant la jornada -en particular la Fiscalia, que és qui acusa per rebel·lió-, els vídeos proposats com a prova per les defenses persegueixen retratar la part més fosca de l'actuació policial.

Els màxims representants del Govern espanyol quan va tenir lloc l'actuació policial de l'1-O s'han rentat les mans, i el mateix ministre d'Interior Zoido va negar conèixer "qui va donar l'ordre" de carregar 

En una causa en la qual han comparegut com a testimonis prop de 200 agents -anomenats per la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat-, i en la qual els màxims responsables polítics del Ministeri de l'Interior i fins i tot del Govern espanyol, amb Mariano Rajoy al capdavant, han eludit qualsevol autocrítica o assumpció de responsabilitat –"Jo no vaig donar l'ordre", que diria l'exministre Juan Ignacio Zoido-, les defenses pretenen demostrar que la violència en aquesta jornada i en les posteriors té el seu origen en l'actuació policial, que únicament va rebre l'ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d'impedir les votacions.

En l'accés als locals electorals, dins dels col·legis i fins i tot lluny de les portes d'entrada, les agressions se succeïen, sovint de forma indiscriminada. Els cops a totes les parts del cos, les empentes i sacsejades a concentrats pacífics per part dels agents, han quedat reflectits en els vídeos plantejats pel lletrat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, Andreu Van den Eynde.

Entre crits de "Som gent de pau", "Fora" o "Votarem", part dels ciutadans que van acudir a votar i a impedir el pas dels agents es van veure copejats independentment de la seva edat o sexe, sovint entre crits.

Els policies van trencar portes i reixats per accedir a alguns centres
, i en alguns d'ells la resposta van ser crits o insults, si bé també es colava la imatge d'alguna empenta als agents. Eren minoritaris: a última hora del matí es colaven imatges dels agents carregant en la mateixa porta d'un Ajuntament, fins i tot utilitzant un esprai de defensa contra els concentrats.

La lletrada Ana Bernaola, a càrrec de la defensa de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, proposava noves imatges d'aquestes actuacions, gravades en diferents centres, per mostrar la mateixa realitat: càrregues indiscriminades, agents copejant amb porres, escuts, mans i peus a persones que estaven quietes, amb els braços enlaire, o simplement intentaven escapar. "Assassins!", corejaven en un cas.

La jugada de Melero: vídeos d'altres protestes violentes on no se'ls va acusar per rebel·lió ni sedició

Per la seva banda, el lletrat Melero acostuma a desmarcar-se de la resta de defenses, i avui ho ha fet amb un cop d'efecte. En lloc de demanar la projecció de vídeos de l'1-O, l'advocat de Forn ha exhibit gravacions d'altres protestes i manifestacions dels últims anys que també van acabar amb greus disturbis. En aquest sac entraven la protesta pel barri burgalès de Gamonal (2014), el 'rodeja el Congrés' (2012) o la protesta d'Aturem el Parlament (2011).

La maniobra de Melero perseguia contrastar aquestes protestes, totes amb imatges de major violència que les del procés. I en cap d'aquests casos es va plantejar acusar per rebel·lió o per siedició, volia recordar el lletrat.