La Crida Nacional per la República, el moviment polític que impulsen Carles Puigdemont, Quim Torra i Jordi Sànchez, entre d'altres, celebrarà el 6 de desembre el seu congrés constituent, presumiblement a Barcelona. Dos mesos abans, concretament el 27 d'octubre, Manresa serà l'escenari de la convenció fundacional de la Crida, un acte que servirà per presentar-hi les dues ponències, la política i l'organitzativa, d'un moviment que a la pràctica s'articularà com un partit polític i que manté la voluntat de dissoldre's si s'assoleix la república catalana. Així ho han detallat aquest dijous els tres portaveus de l'organització -el delegat de la Generalitat a Madrid, Ferran Mascarell, i els diputats de JxCat Gemma Geis i Antoni Morral- en una roda de premsa al Macba que ha servit per presentar-ne el full de ruta pels propers mesos.

Tot i que Mascarell, Geis i Morral han insistit en la voluntat del moviment, que va presentar-se el passat 16 de juliol en un acte a l'Ateneu Barcelonès, de transcendir les fronteres dels partits i assolir la "unitat" de l'independentisme, la realitat és que fins ara només ha rebut el suport -i no unànime- del PDeCAT, mentre que ERC i la CUP ja han deixat clar que no participaran en un projecte que perceben com la segona refundació de l'antiga Convergència. Mascarell ha confirmat la intenció del futur partit de concórrer a les eleccions "si així ho decideixen els seus òrgans de govern". Ara bé, en aquest aspecte encara queden moltes incògnites per resoldre, com ara la fórmula amb la que ho faria. El mateix Mascarell aspira a liderar una candidatura independentista a l'alcaldia de Barcelona, però ha deixat clar que la relació que hi tindrà la Crida només s'aclarirà un cop la nova formació tingui una direcció constituïda, un fet que no arribarà fins el desembre.

Fins al moment la Crida ha sumat 50.000 adhesions i la voluntat dels seus impulsors és que ara aquestes persones es converteixin en "fundadors" de l'organització, un pas que ja pot formalitzar-se a través del web, implica un donatiu mínim de 10 euros i permetrà participar en els debats de les ponències i votar al Congrés constitutiu del partit. Segons ha detallat la també diputada Gemma Geis, la convenció fundacional es farà a Manresa el 27 d'octubre i servirà per obrir un "període de participació real, obert i telemàtic" al voltant de les ponències. L'elecció de la data no és casual, ja que servirà per commemorar el primer aniversari de la fallida proclamació d'independència, mentre que l'escenari -el pavelló del Nou Congost de la capital del Bages- respon a la proximitat amb la presó dels Lledoners. Entre d'altres, en aquest centre penitenciari hi ha tancat Jordi Sànchez, que a més de ser un dels tres impulsors del moviment també en coordina la ponència política. L'organitzativa la coordina la mateixa Geis.

"Ens adrecem a les persones, no a les organitzacions"

Morral, antic alcalde de Cerdanyola del Vallès per ICV, ha definit el dia d'avui com el "quilòmetre 0" de la Crida, una formació política que considera "inèdita, excepcional, innovadora i enormement ambiciosa". Una organització que, segons ha dit, "vol fer efectiu el mandat de l'1-O i es va fer seu el que va succeir l'1-O, el 3-O i el 27-O". "Estem en un moment excepcional que podem qualificar de post-autonomisme i prerepublicà, un període carregat d'incerteses. I volem que la Crida sigui una eina útil per transitar aquest camí incert per construir república", ha afegit. Morral ha insistit que el projecte no s'adreça a "organitzacions polítiques", sinó "a les persones que participen de la idea de fer efectiu el mandat de l'1-O". Entre les organitzacions polítiques només li ha donat suport el PDeCAT, com va aprovar en l'assemblea celebrada a l'estiu.

Tot i que la forma en què es concretarà la participació en comicis de la Crida es decidirà un cop el partit estigui constituït i compti amb una direcció, Mascarell ha deixat clar que "serà un partit amb voluntat de fer intervenció política". Preguntat, amb insistència, sobre la candidatura independentista a Barcelona que ell mateix vol liderar, Mascarell s'ha limitat a dir que la Crida entrarà en el debat al voltant del projecte "en el moment que estigui constituïda, si bé hi ha gent que està a la Crida que ja hi participa, com jo mateix".

Malgrat la voluntat d'anar més enllà del tradicional espai convergent, la realitat és que de moment les persones que defensen aquesta candidatura unitària independentista estan bàsicament vinculades al PDeCAT, JxCat o la Crida o bé formen part del moviment Primàries Barcelona de Jordi Graupera, que fonamentalment està format per sectors de la dreta liberal sobiranista. ERC, de fet, ja ha deixat clar que no s'hi pensa integrar, una decisió que va refermar la setmana passada després de l'elecció d'Ernest Maragall com a alcaldable, en substitució d'Alfred Bosch. Tot i situar la independència de Catalunya com el seu únic objectiu polític, el projecte de la Crida no deixa de tenir una ideologia determinada. En aquest sentit, el vídeo amb què vol aconseguir "fundadors" incorpora la frase "això no va de dretes o esquerres", una frase inexorablement lligada a projectes inserits a la dreta ideològica.