Público
Público
Únete a nosotros

Cuixart demana observadors internacionals al judici de l'1-O: Human Rights Watch, l'ONU, Noam Chomsky o Saskia Sassen

El líder social demana la presència de relators de l'ONU, representants del Consell Europeu i activistes de renom internacional. Cuixart fa aquesta petició després de presentar una defensa basada en "atacar l'Estat" que consideren ha vulnerat els drets socials i polítics de la ciutadania.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, en presó preventiva per la causa de l'1-O - EFE

El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha demanat que assisteixin observadors internacionals al judici per l'1 d'octubre. Demanarà que testifiquin personalitats com el relator de les Nacions Unides sobre la promoció i protecció del dret a la llibertat d'expressió, Davi Kayne; el relator sobre la situació dels defensors de drets humans Michel Forst; el comissari de Drets Humans del Consell d'Europa, Nils Muizeneks; l'autor de l'informe de Human Rights Watch sobre l'1 d'octubre, Kartik Raj, i l'exalt comissionat de Drets Humans de l'ONU Zaid Ra'ad Al Hussein.

Cuixart també ha demanat la compareixença del vicepresident de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa, Roger Gale; els premis Nobel de la Pau Jody Williams i Ahmed Galai, i diversos signants del manifest Let catalans vote com ara Noam Chomsky, Paul Preston, el fundador d'Art for Amnesty International Bill Shipsey, i la sociòloga Saskia Sassen, així com els diputats del Parlament del Quebec Manon Massé i del Parlament federal alemany Félix Von Grünberg.

Cuixart no és el primer en fer aquesta proposta. La plataforma International Trial Watch - Catalan Referendum case va nàixer el desembre passat amb la intenció de vetllar per la presència de personalitats relacionades en l'àmbit acadèmic, activista i jurídic per fer un seguiment del judici. També ho va demanar l'ONG Amnistia Internacional, que vol tenir un espai al tribunal per exercir d'observador.

A la llista del líder se sumen els testimonis de primera línia política que la defensa de Cuixart ha demanat, com ara l'expresident de la Generalitat Artur Mas, el senador del PP Ignacio Cosidó, el tinent d'alcalde de Barcelona i advocat Jaume Asens o el secretari general de CCOO, Camil Ros, entre molts altres noms que van des de dirigents polítics dels partits independentistes fins a líders de moviments socials. Els noms demanats per Cuixart, tant per participar al judici com per fer-ne seguiment, podrien col·locar aquest procés judicial a la primera línia mediàtica nacional i internacional.

Una defensa contra l'Estat

Les peticions per convidar observadors internacionals de gran renom internacional se sumen a la proposta de la defensa de Cuixart, compartida per altres presos, de basar la defensa en una denúncia contra l'Estat per les "vulneracions de drets fonamentals". "No és el moment de defensar-nos de res, sinó el moment d'atacar aquest Estat que ha vulnerat la seva pròpia llei i els drets del nostre president, de tots els presos polítics iels de tots els ciutadans", deia el portaveu d'Òmnium, Marcel Mauri, durant la presentació de l'escrit de defensa del líder empresonat.

Consideren que el judici busca "desactivar la tasca d'una entitat i un moviment que sempre han estat compromesos amb el foment i defensa de la llengua i la cultura, la cohesió social i la lluita pels drets socials i polítics".  La defensa de la "desobediència civil pacífica", "el dret a la manifestació" i "la llibertat d'expressió" són elements cabdals en la retòrica de la defensa de Cuixart, que amb el judici buscarà posar entre les cordes el relat de l'Estat respecte els fets succeïts al voltant de l'1 d'octubre. El seu equip de defensa  considera que no hi ha garanties processals, que es vulnera del principi de legalitat penal i que, en suma, es tracta d'un judici contra el dret a l'autodeterminació.

En aquesta línia, la mera presència de líders d'organitzacions internacionals, que han participat d'informes crítics amb el poder judicial i polític, i activistes pels drets humans crítics amb la posició de l'Estat respecte al conflicte territorial podria posar en un compromís a les institucions i retornar-les a l'ull mediàtic mundial.