Público
Público

Cuixart es defensarà atacant l'Estat per les "vulneracions de drets fonamentals"

Òmnium Cultural presenta les claus de la defensa del president de l'entitat, subratlla que la repressió no servirà per desmobilitzar-la, reivindica la desobediència civil pacífica i subratlla que al Tribunal Suprem es jutjaran qüestions com el dret a la llibertat d'expressió, el dret a la manifestació o el dret a l'autodeterminació.

Marcel Mauri durant la presentació de l'escrit de defensa de Jordi Cuixart. ÒMNIUM CULTURAL

"No és el moment de defensar-nos de res, sinó el moment d'atacar aquest Estat que ha vulnerat la seva pròpia llei i els drets del nostre president, de tots els presos polítics i els de tots els ciutadans". Amb aquesta contundència el vicepresident i portaveu d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha resumit l'esperit de l'escrit que l'equip de defensa del president de l'entitat, Jordi Cuixart, presentarà aquest dimarts al Tribunal Suprem. Quan falten poques setmanes perquè arrenqui el judici de l'1-O, en el que la Fiscalia acusa Cuixart de rebel·lió i demana per a ell una condemna de 17 anys de presó, Òmnium ha volgut visualitzar que pensen exercir una defensa política i, més enllà de les qüestions tècniques, atacar les vulneracions de drets fonamentals que, al seu parer, ha incorregut l'Estat en la causa major contra el sobiranisme.

La presentació s'ha fet a la seu del Col·legi d'Advocats de Barcelona, en un acte que, sota el títol "Judici a la democràcia", ha reunit una setantena de lletrats. Si una cosa ha quedat clar és que Cuixart optarà per fer una defensa política, tal com va ja va explicar a Públic l'advocat Benet Salellas, un dels integrants del seu equip de defensa, que encapçala Marina Roig. Mauri, que ha estat l'encarregat d'obrir i tancar l'acte, ha afirmat que "acusem l'Estat de vulnerar drets fonamentals" i ha afegit que "des d'Òmnium creiem que estem vivint un moment d'excepcionalitat en què l'Estat espanyol ha suspès els drets polítics democràtics per preservar la seva unitat i ha enviat un missatge clar: la unitat d'Espanya està per sobre els drets més bàsics".

Segons ha avançat, Cuixart anirà al Tribunal Suprem "a reivindicar el dret a la mobilització pacífica, el dret a l'autodeterminació i al dret a la defensar pacíficament un projecte polític" i ha recordat que la repressió no és una novetat per a l'entitat, que ja la va patir durant la dictadura franquista. Per a ell, el judici al president d'Òmnium Cultural també busca "desactivar la tasca d’una entitat i un moviment que sempre han estat compromesos amb el foment i defensa de la llengua i la cultura, la cohesió social i la lluita pels drets socials i polítics". Però lluny de desmobilitzar-se Mauri ha subratllat que "volem deixar clar que mai no renunciarem a l’exercici de drets i llibertats fonamentals: Exercirem tantes vegades com faci falta la desobediència civil pacífica d’aquelles lleis que pretenguin restringir-los".

Un judici a la llibertat d'expressió, al dret a manifestació i el dret a l'autodeterminació

L'escrit de defensa -o acusació- de Cuixart considera que el del Suprem serà un judici a la llibertat d'expressió, al dret a reunió i manifestació, un judici incompetent i sense garanties, un judici amb vulneració del principi de legalitat penal i, finalment, un judici al dret a l'autodeterminació. Cinc advocats diferents s'han encarregat d'argumentar cada un dels punts. Per a Gemma Calvet, exdiputada d'ERC al Parlament, serà un judici a la llibertat d'expressió després que "l'Estat hagi convertit el seu exercici en un delicte, quan el dret l'empara, especialment per aquelles idees que poden ser contràries a un determinat poder". Calvet ha afegit que limitació d'aquest dret "no concerneix únicament a les persones implicades, sinó a tota la societat plural" i que, directament, situa la llibertat d'expressió «en perill».

Per a Magda Oranich, és un judici al dret i reunió manifestació i, com a tal, «suposa precedent terrible per a futures manifestacions pacífiques», una contradicció quan "la violència va ser exercida exclusivament pels cossos i forces de seguretat de l'Estat". "El judici també pretén dissuadir d'altres a exercir la dissidència política", com a conseqüència d'un "greu abús de la presó provisional". Gil Matamala ha posat èmfasi en què el Suprem "no és competent per jutjar uns fets que s'han produït només a Catalunya", de manera que la causa hauria de recaure en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. A més a més, el veterà lletrat també ha recalcat les "vulneracions de garanties processals" que hi ha hagut en la instrucció, el que suposa vulnerar el dret fonamental a un "judici equitatiu".

Per a Carme Herranz, presidenta del Col·lectiu Ronda, també és un "judici amb vulneració del principi de legalitat penal", en què entre d'altres qüestions es vulneren "múltiples principis jurídics que protegeixen [els acusats] de l'arbitrarietat de l'Estat". "El magistrat [Pablo Llarena] ha construït un relat d'una violència que no es va produir i ho fa en detriment dels drets de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart; només així s'arriba a l'absurd d'acusar de rebel·lió en una manifestació sense violència, el suposa una aplicació del dret penal de l'enemic". "No es jutgen uns fets, es jutja una ideologia", ha conclòs.

Finalment, Olivier Peter  -advocat suís que, entre d'altres, assessora la cupaire Anna Gabriel- ha manifestat que també es tracta d'un judici al dret a l'autodeterminació, en què hi ha una "operació política per negar" el seu exercici. El lletrat ha insistit en què el dret a l'autodeterminació està reconegut per instàncies i tractats internacionals, mentre que "mai s'ha reconegut el dret a la unitat d'Espanya en oposició a l'exercici del dret a l'autodeterminació". Finalment, Peter ha afirmat que tot plegat és un "procés destinat a desarticular els líders polítics i socials" per tal que els catalanes renunciïn a les seves demandes. L'acte ha conclòs amb crits de "llibertat presos polítics".

Un dia abans, la defensa de l'exvicepresident Oriol Junqueras i l'exconseller Raül Romeva va presentar les claus de la seva defensa, en què també es neguen els delictes de rebel·lió, es defensa la trajectòria pacifista d'ambdós, es reivindica la legitimitat de l'1-O i s'acusa el Govern de Rajoy d'iniciar el procés per perseguir un rival polític com és l'independentisme.