Público
Público

Cultura 10 recomanacions de no-ficció en català per aquest Sant Jordi 2022

Seguim amb les recomanacions d'enguany amb una tria d'obres ideals per sacsejar consciències i despertar reflexions

El músic i escriptor Pau Riba.
El músic i escriptor Pau Riba en una entrevista del 2021. Joanna Chichelnitzky

Ja ho diuen que la realitat supera la ficció, i si no que li preguntin a en Carles Porta. Més enllà dels contes i les novel·les, hi ha un munt de llibres que sota el paraigua de la no-ficció són imprescindibles per sacsejar consciències i despertar reflexions. A Públic et recomanem deu títols sobre diversos temes, des de la Història de la música del segle XX (L'electrònica) que Pau Riba va poder enllestir abans de morir, fins a la biografia del doctor Baselga, el metge que va dedicar la seva vida a trobar la manera de curar el càncer.

'Història de la música del segle XX (L’electrònica)', Pau Riba (Males Herbes)

Pau Riba va acabar aquest llibre a contrarellotge, pocs dies abans de morir. L’equip de Males Herbes explica que s’hi va dedicar amb una passió admirable malgrat la flaquesa d’energies. El resultat és un volum que ofereix una història de la música del segle XX, en el qual Riba parla de flamenc, d’Erik Stie, del punk, de la indústria de la música… Tot plegat permet a l’autor reflexionar també sobre el descobriment dels psicotròpics o la contracultura. Escrit amb un to irònic i distès, aquest llibre és un regal per a totes les persones que estimen la música.

'Crims: tot el que llegireu és real', Carles Porta (La campana)

Què tenen els Crims de Carles Porta que han captivat a milers de persones? El seu ja és un projecte transmèdia i en aquest llibre el que trobareu són deu casos reals explicats amb el rigor, respecte i ritme narratiu que caracteritzen les produccions de Porta. El que conté aquest llibre són històries molt fosques que succeeixen de Sant Pere Pescador a Bangkok, de la vídua negra al camioner assassí, uns relats que com sempre tenen l’objectiu de posar llum a la foscor.

'Elles competeixen', Anna Ballbona (Ara llibres)

La poeta, novel·lista i periodista Anna Ballbona amb aquest llibre ha construït un valuós i necessari homenatge al món de l’esport femení. Ballbona, que és aficionada al futbol i al món de l’esport en general, a través d’una vintena de testimonis com Aliona Bolsova, Laia Sanz, Roser Tarragó, Núria Picas, Mireia Vicente, Anna Quintana, Laia Palau, o Inma Puig, reflexiona i fa reflexionar sobre el paper de les dones al món de l’esport i la seva lluita per no arraconar els seus somnis.

'Baselga, el metge que volia canviar el món', Josep Corbella (Navona)

Aquesta biografia de Josep Baselga, probablement el metge espanyol amb més influència i projecció mundial, és un relat que atrapa per la força i convicció del biografiat (a més la traça de Corbella fa que es llegeixi com una novel·la). I és que el periodista Josep Corbella, amic personal de Baselga, ha traçat un retrat vibrant del metge que va dedicar la seva vida a buscar la manera de curar el càncer.

'Joan Fuster, figura d’assaig', Antoni Martí Monteverde (Comanegra)

Esdevenir una escola de lectura és l’objectiu d’aquest llibre que compta amb pròleg i la selecció de textos d’Antoni Martí Monteverde. Aquesta antologia se centra en el Fuster lector, en els seus comentaris històrics i polítics que van pivotar sempre al voltant de la seva gran passió, la literatura. El volum s’inclou a la imprescindible col·lecció Autories de Comanegra, i és una molt bona porta d’entrada per acostar-se a la figura de Joan Fuster, de qui enguany es commemora el centenari del seu naixement.

'Coses que no vull saber / El cost de viure / Propietats reals', Deborah Levy (Angle)

L’escriptora Deborah Levy (Johannesburg, 1959) es va dedicar a la ficció i al teatre fins als cinquanta anys. En aquell punt de la seva vida es va divorciar del seu marit i pare de les seves dues filles, i es va endinsar al territori de l’assaig. Angle Editorial, amb la traducció de Marina Espasa, ha publicat un volum que aplega tres assajos de Levy, uns textos imperdibles per a totes les persones que rebutgen la societat patriarcal i cerquen la llibertat pròpia.

'Trenqueu en cas d’emergència', Carla Vall i Duran (Univers)

L’advocada Carla Vall i Duran ha abocat en aquestes pàgines el seu coneixement sobre les violències masclistes. Des del punt de vista jurídic i social, l’autora narra la construcció de la violència masclista en totes les seves formes, i dona eines per superar aquest drama. Com apunta Paula Bonet al pròleg d’aquest llibre "Carla Vall mira on la majoria no vol mirar i amb el seu treball trenca el pacte de silenci que l’agressor imposa".

'Treu la galleda! (El català s’enfonsa però tu el pots salvar)', Gerard López Fageda (Més llibres)

El periodista Gerard López Fageda es pregunta si tenim prejudicis o complexos inconscients a l’hora de parlar català i planteja que si la majoria dels catalanoparlants volem salvar la nostra llengua, hi ha una fórmula imbatible: la voluntat individual. L’autor considera que el naufragi és reversible, i amb aquest llibre, estructurat en capítols breus i un to molt amè, convida a "excitar el català".

'Vèncer la por. Vida de Gabriel Ferrater', Jordi Amat (Edicions 62)

Publicat en castellà per Tusquets, aquest volum és la biografia de Gabriel Ferrater escrita pel periodista i escriptor Jordi Amat. Retratar la vida de Ferrater no era fàcil, i caure en l’aura de personatge maleït que s’acaba suïcidant era massa temptador. Per això Amat consultant cartes, documents i arxius s’ha aferrat als fets i ha teixit una cronologia precisa per oferir les llums i les obres de l’home que va capgirar l’evolució de la poesia catalana a la segona meitat del segle XX.

'Xavier Folch, editor i polític'. Amat, Fonalleras i Subirana (Anagrama)

Aquest llibre escrit a sis mans, que també inclou textos de l’editor i polític Xavier Folch, és fonamental per entendre la gestació de l’ecosistema editorial català i per extensió del nostre sistema cultural. Perquè com s’apunta al volum: "La feina editorial d’en Xavier haurà contribuït, i molt!, a crear aquella cultura civil i profana, que deia Pla, aquella cultura civil i profana, que deia Pla, aquella cultura que és l’autèntica cultura i que tanta falta fa a aquest pobre país de les nostres desgràcies".

¿Te ha resultado interesante esta noticia?