Agost de 1942. Fa gairebé un any que l'exèrcit nazi ha envaït Ucraïna -en aquell moment integrant de la Unió Soviètica- en el marc de l'anomenada Operació Barba-roja. Les conseqüències de l'ocupació són devastadores per a la població local, que acumula morts i més morts i pateix una fam cada cop més intensa. En aquest context, l'estadi Zenit de Kiev -aleshores el més gran de la capital ucraïnesa- acull un partit de futbol entre l'Start, un equip format per antics jugadors del Dinamo de Kiev i el Lokomotiv de Kiev, i el Flakelf, un conjunt de la Luftwaffe, la força aèria de l'exèrcit alemany. L'encontre, que constitueix una oportunitat única pels ucraïnesos per enfrontar-se gairebé en igualtat de condicions a les forces ocupants, passarà a la història amb el nom del "partit de la mort". Després de convertir-se en un fet quasi mitològic, desencadenarà múltiples versions i reinterpretacions, com ara la pel·lícula Evasió o Victòria (1981), dirigida per John Huston.

I ara n'arriba la versió en còmic, amb l'explícit títol El partido de la muerte (Desfiladero Ediciones), amb guió de Pepe Gálvez (1950) i dibuix de Guillem Escriche (1972). Ens trobem amb el dibuixant per parlar de l'obra i subratlla que, malgrat les diferents opinions sobre els fets, han pogut constatar que "el partit realment va ser important" i que va tenir conseqüències funestes per a alguns dels jugadors ucraïnesos protagonistes. "Era una pràctica habitual dels nazis que s'organitzés una lliga en un territori ocupat, fent equips amb col·laboracionistes, tant per atreure simpatitzants a la seva causa, com per demostrar que els seus esportistes eren superiors físicament. L'anomalia d'aquest cas és que hi deixin participar un equip de dissidents, que a més a més comença a guanyar i el públic s'hi comença a identificar", detalla Escriche. De fet, l'Start va derrotar el Flakelf.

El dibuixant subratlla que el còmic "és un llenguatge idoni" per il·lustrar una història com la del llibre -un conflicte bèl·lic i una ocupació militar-, precisament gràcies al fet que combina "les paraules amb les imatges, el que li dona una gran força visual". En aquest sentit, Escriche destaca que han intentat explicar el que va succeir fonamentalment a partir dels personatges: "això ens permet mostrar a través d'ells que significava aquesta situació: els nazis han envaït el nostre país, ens han esclavitzat, ens tenen en la indigència, ens tanquen en camps, alguns estan morts... I per una d'aquestes casualitats del destí resulta que tenim l'ocasió d'enfrontar-nos-hi en un camp de futbol, on som 11 contra 11, encara que l'àrbitre sigui de les SS, que és com una petita dosi de venjança simbòlica o de justícia poètica".

El dibuix d'El partido de la muerte és molt realista i, alhora, destaca pels colors apagats i, sovint, per l'ús del blanc i negre. Escriche comenta que "jo ja tinc aquest estil tendent a realista i segurament aquí hi va bé perquè és una manera molt bona de veure els personatges, l'entorn i transmet la sensació de desgast i, fins i tot, de la por amb què viuen els personatges".

La situació del sector

Guillem Escriche es considera un lector gairebé compulsiu de còmics i cita entre els seus referents autors com el francès Moebius, el belga Hermann o el català Jordi Bernet, i considera que tant a Catalunya com a l'Estat espanyol la novel·la gràfica "potser encara es veu com un estil de segona per a nens i adolescents, a diferència del que passa a d'altres països europeus". La situació és especialment greu en llengua catalana, on sobreviure com a autor de còmic és gairebé quimèric, un fet que explica perquè molts autors opten per fer carrera a França o als Estats Units. Malgrat això, com destaca el dibuixant, recentment l'editorial Pagès ha estrenat una col·lecció de novel·la gràfica per a adults, amb el nom de Doble Tinta, que ja ha publicat dos títols, i l'editorial Finistres ha anunciat que també en posarà una en marxa.

Per tot plegat, Escriche conclou que la valoració del còmic com a gènere a Catalunya i l'Estat "va millorant i cada vegada anem a més" i anima qualsevol persona a provar de llegir-ne, "perquè estic convençut que els agradaria. Pots llegir una gran història en molt poc temps i amarar-te molt bé de com era el moment [que s'hi reflecteix], perquè reps constants estímuls visuals". El partido de la muerte no deixa de ser una bona oportunitat per fer-ho, per capbussar-se en una història real -si es vol amb versions divergents- que no deixa de reflectir un episodi de resistència i lluita contra el nazisme.