La CUP ha registrat aquest dimarts una esmena a la totalitat amb text alternatiu a la reforma del Codi Penal que deroga el delicte de sedició i el substitueix pel de desordres públics agreujats, una norma proposada per PSOE i Unidas Podemos, pactada amb ERC, que es va obrir pas dijous passat al Congrés després d'una jornada maratoniana.

Segons al que ha tingut accés Públic, la formació anticapitalista centra la seva proposta en dues idees bàsiques: derogar el delicte de sedició "sense contraprestacions a la ja controvertida reforma del Codi Penal del PP del 2015", és a dir, sense substituir-lo per cap altre concepte, i derogar íntegrament la llei de Protecció de Seguretat Ciutadana, coneguda com a llei mordassa. Sobre aquesta última, cal destacar que la seva reforma està actualment enquistada al Congrés, tot i ser un dels principals comptes pendents de l'Executiu estatal des de l'inici de la legislatura.

Aquesta esmena, que es debatrà i votarà a la Cambra Baixa aquest dijous juntament amb altres textos alternatius registrats pel PP, Vox, Cs i Junts, segons han confirmat fonts parlamentàries, recull la preocupació del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides al voltant a l'"efecte dissuasori" de la llei mordassa per a la llibertat d'expressió, d'associació i de reunió pacífica.

En aquesta direcció, aquesta preocupació "es manté vigent avui, i es fa extensiva" a la reforma del Codi Penal proposada pels partits del Govern, "que utilitza el concepte d'intimidació juntament amb el de violència, sense definir en què consisteix i contravenint el principi de taxativitat que ha de tenir qualsevol norma", afegeixen a l'esmena.

"Aquesta falta de taxativitat es pot traduir en la vulneració dels drets fonamentals de reunió, manifestació i protesta, en un context de crisi econòmica, social i sanitària sense precedents", exposa la CUP al text alternatiu. Així mateix, entén que la proposició de llei actual, "tal com va fer el PP el 2015", fa "una reforma ad hoc del Codi Penal per poder perseguir el moviment independentista i les seves manifestacions multitudinàries, com va ser el Tsunami Democràtic, utilitzant-lo com a pretext per blindar les institucions de l'estat en cas d'esclat de protesta", diu el text.

La CUP justifica a la seva esmena a la totalitat que el dret a la protesta, "lluny de ser un impediment per a l'exercici democràtic i de govern, és un dret fonamental i pedra angular dels sistemes democràtics. Entén que la participació política no es redueix al vot, que comprèn moltes formes d'expressió i intervenció, i que serveix per transformar, per obligar els poders públics a retre comptes i per exercir de contrapoder a possibles excessos".

També, ha afegit que la protesta ha de ser "disruptiva", i la legislació ha d'incorporar no només la possibilitat d'"alterar el funcionament normal de l'espai públic, sinó també la desobediència civil, com a pràctica en si mateixa", conclouen els cupaires.