Público
Público

HABITATGE Una dècada de lleis pel dret a l'habitatge amb sancions amb comptagotes

El moviment pel dret a l’habitatge assenyala que durant els darrers anys l’administració pública no ha multat amb contundència les irregularitats. L’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat comencen a obrir expedients per incompliment de la llei de lloguers

Una activista de la PAH cridant a l'Ajuntament de Barcelona amb una furgoneta dels Mossos al darrere. 11 de novembre del 2020.
Una activista de la PAH cridant a l'Ajuntament de Barcelona amb una furgoneta dels Mossos al darrere. 11 de novembre del 2020. Mariona Puig / ACN

La llei de lloguers catalana -l'11/2020- està començant a derivar en expedients sancionadors cap a immobiliàries i propietaris que incompleixen la norma. La Generalitat i ajuntaments com el de Barcelona ja han iniciat diversos processos, quelcom que el moviment pel dret a l’habitatge celebra, alhora que denuncia que van tard. Més enllà de la 11/2020, les sancions contra aquells que han tret profit del mercat de l’habitatge saltant-se la legislació s’ha exercit amb comptagotes durant els darrers anys, i els activistes miren amb prudència les promeses de canvi. Repassem la trajectòria de les institucions públiques aplicant multes contra el lobby immobiliari.

Sancions a habitatges buits

Juanjo Ramon (PAH): "No deixa de ser trist que s’hagin de contemplar sancions per fer complir la llei"

"No deixa de ser trist que s’hagin de contemplar sancions per fer complir la llei i que, a més, no es posin", critica Juanjo Ramón, portaveu de la PAH Catalunya. Assegura que la Generalitat no va aplicar amb prou contundència el marge sancionador que deixava la llei de l’habitatge de 2007, sobre la qual es va aprovar anys després la 24/2015 de mesures urgents en l’àmbit de l’habitatge. Tipifica com a infracció "molt greu" el fet de "mantenir la desocupació d’un habitatge" després que l’administració hagi adoptat mesures per la promoció de la seva ocupació i preveu multes de fins a 900.000 euros.

"Hi ha ajuntaments més petits que no tenen prou tècnics", explica Ramón. Ajuntaments com el de Barcelona, amb més recursos, han pogut tenir més iniciativa, tot i que l’activista assegura que, amb la quantitat de pisos buits que hi ha a la ciutat, són massa poques les multes. Segons fonts de l’Ajuntament, fins a dia d’avui el consistori ha obert 140 expedients incoats i definitius per mantenir buits habitatges que, sumant les sancions ja abonades o en fase de resolució definitiva, implicaran una recaptació màxima d'1,9 milions.

Expedients curtcircuitats pel TC

Ramón afirma que el mateix va passar amb el decret llei 17/2019, que obligava a la propietat d’un immoble a oferir lloguer social a famílies vulnerables sota amenaça de desnonament. El Tribunal Constitucional (TC) va tombar-lo per una qüestió de forma. "El problema és que va estar vigent un any pelat. Els grans tenidors es van aprofitar del recurs del PP i van donar llargues per renovar els contractes", diu el membre de la PAH, que espera que el nou Govern s’encarregui de tornar-lo a aprovar amb la fórmula apropiada.

Segons fonts de l’Agència Catalana de Consum (ACC), s’han arribat a obrir un total de 28 expedients sancionadors per incomplir l’obligació d’oferir un lloguer social a persones en situació de vulnerabilitat. De tots aquests, vuit van quedar tancats arran de la sentència del TC, cinc es van tancar per "motius diversos", un ha rebut un recurs i 14 encara estan en tràmit. Tots ells s’han obert pel que el Codi de Consum de Catalunya tipifica com a sancions greus, amb multes d’entre 10.001 i 100.000 euros.

La llei de lloguers

Les sancions per pisos buits interposades per l’Ajuntament de Barcelona sumen un màxim d’1,9 milions

Darrerament, s’han fet públiques noves sancions contra grans tenidors i immobiliàries, aquest cop per incompliment de la llei de lloguers. L’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC) va poder identificar una primera fornada de 30 contractes irregulars. Segons les dades facilitades per aquesta institució, tots ells poden ser objecte d’una infracció greu, que va dels 9.000 als 90.000 euros de multa, "a reserva del resultat final de l’expedient". Es tracta de nou empreses administradores de finques i/o immobiliàries i 21 propietaris particulars, tot i que aquest diari no ha pogut saber de quines empreses es tracta i de si eren petits o grans tenidors. A aquests s'hi suma un altre contracte irregular detectat per l’Ajuntament de Barcelona la setmana passada.

Els motius d’aquestes infraccions, segons l’ACH, són els "d’haver incrementat el lloguer de l’habitatge més enllà del 20%" del preu màxim que estableixen els indicadors. A més, en els 30 casos també haurien comès una infracció lleu, multada amb un import d’entre 3.000 i 9.000 euros, per no haver fet constar l’índex de referència de preus i el preu de l’anterior lloguer al contracte. Aquests casos s’han trobat a 15 municipis que, segons la llei, són els que tenen la competència per interposar sancions. Tot i això, els ens locals no sempre tenen les capacitats per arribar-hi, com expliquen fonts de l’Ajuntament de Terrassa: "Als municipis ens falten recursos per afrontar aquestes sancions". De moment els municipis que ja han dit que exerciran la potestat sancionadora són Reus, Manresa i Lleida.

Anuncis fraudulents

Per altra banda, l’ACC també va obrir cinc expedients contra els portals Fotocasa, Habitaclia, Idealista, Pisos.com i Yaencontre per no informar de l’índex de referència de preus de la Generalitat als anuncis d’immobles i el preu del lloguer anterior. Tots ells podrien comportar sancions de fins a 10.000 euros en tractar-se de faltes lleus. En aquesta línia, l’Ajuntament de Barcelona també ha obert recentment 32 expedients més per faltes lleus als portals immobiliaris Fotocasa, Habitaclia i Idealista, i a administradors de finques com Engels & Volkers, Don Piso o Núñez y Navarro, per no haver inclòs els indicadors de referència.

Segons dades de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, el preu mitjà de l’oferta d’habitatges de lloguer a Barcelona va descendir un 20% l’últim trimestre de 2020, mentre que a la resta de l’àrea metropolitana de Barcelona va abaixar-se al voltant de l’11%. Es tracta del preu més baix des del gener de 2019. "La contenció de rendes s’està fent a partir d’uns preus que ja han patit pujades molt importants", denunciava la regidora d'Habitatge de Barcelona, Lucía Martín, en roda de premsa. La regidora matisava que alguns dels portals immobiliaris ja havien corregit les seves pràctiques. No és el cas d’Idealista que, segons deia, està confrontant legalment els expedients. Públic ha contactat amb la immobiliària, que encara no havia respost en tancar el reportatge.

El Sindicat de Llogateres presenta 200 denúncies per incompliment de la llei

Fa uns mesos, el Sindicat de Llogateres va iniciar una campanya per animar a la ciutadania a denunciar contractes irregulars, al marge de l’administració. El resultat han estat unes 200 notificacions per incompliment, la majoria d’elles, de no incloure l’índex de referència de preus de la Generalitat i el preu de l’anterior lloguer (si n’hi havia) als contractes. D’aquesta manera, el Sindicat vol exercir pressió pròpia perquè es compleixi la llei: "Les denúncies són complicades de fer. És costós, i si no fas bé el formulari has de començar de nou", critica la membre del Sindicat Sílvia Abadia.

A banda de l'índex, el Sindicat també ha detectat altres irregularitats freqüents com la pujada del lloguer amb despeses extres com l’IBI o la comunitat, o l’anomenada Clàusula Berlín, que posa un doble preu al contracte i determina que si la llei de lloguers, amenaçada pel Tribunal Constitucional, cau, el preu del contracte passarà a ser més elevat. “El lobby immobiliari està molt ben organitzat, com ara amb el Col·legi d’APIS de Catalunya. Destinen molts recursos en assessorament legal i publicitat. És una minoria molt ben organitzada”, denuncia Abadia.

La sindicalista valora positivament que l’administració comenci a interposar denúncies contra contractes irregulars, com ha anunciat l’Ajuntament de Barcelona o la Generalitat, tot i que creuen que tothom “va una mica tard”: “Fa vuit mesos que la regulació de preus hi és”. En especial, responsabilitza la Generalitat de la inacció, ja que considera que les administracions locals tenen menys mecanismes: “Esperem que el futur Govern agafi com a prioritat aplicar els mecanismes perquè es compleixi la llei”.