Denuncien la retirada de la pensió per incapacitat permanent a un home amb VIH després de 25 anys
Al Carlos li van diagnosticar VIH el 1989 i des del 1996 cobrava una pensió perquè no podia treballar. El 2021 l'INSS li va retirar i ara un jutjat de Barcelona ha avalat la resolució: "Ja no parlem de treballar, és que no puc portar una vida normal"
Emma Pons Valls
Barcelona-
Al Carlos li van diagnosticar VIH el 1989, en un moment en què els fàrmacs per controlar-lo encara estaven en una fase molt inicial i, tal com ell mateix recorda, eren molt agressius. Ha conviscut 34 anys amb el virus, un temps en què li han anat apareixent altres malalties associades, a més del propi desgast vinculat a un patògen que, entre d'altres, provoca un envelliment prematur.
El 2021 l'INSS li va retirar la pensió en considerar que havia millorat el seu estat
La seva situació mèdica va fer que el 1996 li reconeguessin la incapacitat permanent, acompanyada d'una pensió que li permetia viure dignament davant la impossibilitat de treballar.
El 2021, però, l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) li va retirar aquesta prestació en considerar que havia millorat el seu estat. Amb 60 anys, va veure com la seva vida canviava de manera inesperada: "Jo no sabia que se m'anava a fer un tribunal mèdic. No va tenir en compte res", explica en una trucada amb Públic.
Després d'aquella decisió que el va agafar per sorpresa, va portar el cas als tribunals de la mà del Col·lectiu Ronda, però de moment, sense èxit. El Jutjat Social 20 de Barcelona ha tombat la demanda, allunyant una mica més l'opció de recuperar la pensió: "Ja no parlem de treballar, és que no puc portar una vida normal, les coses del dia a dia se'm fan un món".
D'arribar "just" a haver de recórrer a menjadors socials
La incomprensió i la ràbia són dos sentiments que han acompanyat el Carlos en aquest periple, en el qual ha hagut de buscar-se la vida per sobreviure a través d'altres ajudes de l'Administració -més minses-, el suport econòmic d'amics i familiars i menjadors socials.
"No és el mateix haver d'afrontar un hàndicap mèdic amb un mínim de recursos que tal com estic jo ara"
"No és el mateix haver d'afrontar un hàndicap mèdic amb un mínim de recursos que tal com estic jo ara, amb una situació econòmica crítica". Reconeix que abans anava "just", però que arribava a final de mes, una situació que es va acabar quan li van retirar la prestació.
No només VIH
Més enllà del VIH, en aquestes més de tres dècades al Carlos li han aparegut altres patologies que agreugen el seu estat de salut. Té afectacions pulmonars i cardíaques, un deteriorament cognitiu que li afecta la memòria, depressió -que no es pot medicar per la interacció dels diferents fàrmacs que pren- i, recentment, li han diagnosticat un càncer de fetge.
Fa uns mesos li han diagnosticat un càncer de fetge
Un dels arguments tant de l'INSS com de l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM), ara avalat per la jutgessa, és que la càrrega viral és indetectable i això millora el quadre mèdic. Aquest és un dels efectes dels retrovirals, la medicació pel VIH, que evita que la persona pugui transmetre el virus.
"Però això l'únic que mesura és la possibilitat de contagi, no l'afectació a la persona. El VIH està controlat amb la medicació però els efectes secundaris i l'evolució no", apunta la seva advocada, Marta Barrera, del Col·lectiu Ronda, que també afirma que no és el mateix ser diagnosticat avui en dia que fa més de 30 anys.
"El tribunal mèdic es va agafar a què tenia el VIH controlat, i durant aquest temps m'he dedicat a reunir informes de les altres patologies que tinc. Ho vaig presentar al judici però la jutgessa ha fet un corta y pega del mateix que va dir l'ICAM en el seu dia", lamenta el Carlos.
Des del bufet d'advocats apunten que l'ICAM està retirant invalideses de manera més habitual que abans, tot i que no amb tanta antiguitat com la del Carlos. "És un tema econòmic", critica Barerra.
En risc d'exclusió social
"L'han deixat en la indigència, s'està condemnant a una persona a una situació d'exclusió social", assenyala l'advocada. Ara el Carlos cobra una prestació no contributiva que no assoleix els 600 euros i amb què es fa impossible cobrir totes les despeses del dia a dia, a més de les mèdiques.
Portaran el cas al TSJC: "És l'última opció que em queda"
Un altre dels arguments de la defensa és que en les diferents avaluacions no es van tenir en compte el conjunt de patologies, sinó cada una per separat, al·legant que no arribaven a un grau incapacitant.
Ara recorreran el cas al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que esperen que tingui en compte el deteriorament de la seva salut: "És l'última opció que em queda, esperar que algun jutge sigui capaç de valorar el meu estat en conjunt", conclou.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..