Público
Público
REPRESSIÓ DE L'1-O

La destitució de Pérez de los Cobos, vista des de Catalunya

Mitjans de comunicació, polítics i entitats de la societat civil denuncien la doble vara de mesurar a l’hora d’avaluar la trajectòria del coronel de la Guàrdia Civil, responsable de l’operatiu contra l’1-O

El hasta ahora jefe de la Guardia Civil de Madrid, el coronel Diego Pérez de los Cobos. EFE/Mariscal/Archivo
El coronel Diego Pérez de los Cobos, cap de l'operatiu conjunt de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional durant l'1-O. EFE/Mariscal/ARXIU

La destitució del cap de la comandància de la Guàrdia Civil a Madrid, el coronel Diego Pérez de los Cobos, una decisió del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, al·legant "pèrdua de confiança", ha causat l’enèsim moviment sísmic a la política espanyola. Aquest dimarts al matí s’ha conegut que el director operatiu de la Guàrdia Civil, Laurentino Ceña, presentava la seva dimissió en resposta. El rostre de Ceña havia esdevingut conegut arran de les seves compareixences a les rodes de premsa informatives sobre les mesures per contenir la pandèmia de Covid-19. A Catalunya, però, el nom de Pérez de los Cobos està vinculat indissolublement a la història del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre del 2017, ja que fou ell qui s’encarregà de dirigir l’operatiu conjunt de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per evitar-ne la celebració.

La seva destitució ha estat comentada recordant aquest fet i en un marcat contrast amb els perfils biogràfics que han aparegut a la majoria de capçaleres de la premsa espanyola. Per exemple, a la d'El País, que acabava afirmant que la destitució "ja té un efecte contrari al que es buscava": "El missatge pot haver calat en un sector de la ciutadania és que Grande-Marlaska ha destituït al coronel de la Guàrdia Civil per investigar al govern per la seva gestió de la crisi sanitària".

"El responsable de la violència policial de l’1-O, Diego Pérez de los Cobos, ha estat destituït sense haver estat investigat mentre persones de pau estan a la presó per exercir drets fonamentals", va escriure poc després de conéixer-se la notícia Òmnium Cultural al seu compte de Twitter, adjuntant un vídeo "amb les mentides" de la seva compareixença en el judici al Tribunal Suprem contra els responsables del referèndum. 

Per a l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), la destitució "arriba molt tard i no n’hi ha prou". L’entitat considera que "en un país plenament democràtic seria jutjat per la violència i repressió exercida sobre el poble de Catalunya". N’hi ha prou amb veure qualsevol imatge de l’actuació policial de l’u d’octubre per saber que Pérez de los Cobos no mereix ser destituït, mereix ser jutjat", va piular el portaveu d’ERC al Congrés dels Diputats, Gabriel Rufián

El portaveu d’En Comú Podem a la cambra, Jaume Asens, va qualificar a la mateixa xarxa social la destitució com "una exigència d’higiene democràtica des de l’u d’octubre de 2017", i va afegir que "és ell qui hauria d’estar a l’espera de sentència, i no [l’ex-major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís] Trapero." "Va ser ascendit després de l’1-O, lamentablement aquesta destitució no tindrà res a veure amb aquella operació: recordem que també van ser premiats els altres comandaments, com Gozalo o Trapote, un pel PP i l’altre ja pel PSOE", observava el diputat de la CUP a Madrid Albert Botran, que afegia que "certes òsties tenen premi".

L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont comentava una notícia sobre les irregularitats en l’informe de Pérez de los Cobos sobre les manifestacions del 8-M assegurant que no és tracta de "cap sorpresa", ja que les autoritats espanyoles "ho porten fent des de fa anys, però com que servia per perseguir i condemnar independentistes, ja els anava bé". "Callaven davant dels abusos i mentides d’aquest personatge, ara alguns d’ells en són víctimes", reblava Puigdemont.

'El monstre' i 'l'ou de la serp'

En una línia semblat s’ha expressat Ferran Casas a Nació Digital en un editorial publicat aquest dimarts titulat "El monstre que han alimentat". Casas considera que el seu historial a Catalunya i els seus vincles amb els conservadors "no només no li va restar" a l'hora d'avançar professionalment, sinó que "li va donar punts". "Quan aquest tipus de personatges es regiren contra els independentistes, amb fonament o sense, no molesten gens", assenyala l'article. "Però l’excitació que es viu als carrers de Madrid i a la política", continua, "on el PP i Vox fan pinya per desgastar tant com poden el govern espanyol, ara gràcies al coronavirus, té efectes pràctics més enllà del procés i angoixa Pedro Sánchez i Pablo Iglesias". "Amb el procés català es va tolerar i animar a prendre’s la justícia per la mà, actuar per lliure (de forma patriòtica) i esborrar garanties alimentant tant com es podia la pulsió repressiva", escriu Casas, qui acusa al PSOE de "ser còmplice" del seu ascens.

L’editor de Vilaweb, Vicent Partal, recorre a la vella metàfora de l’ou de la serp per dir que aquest, en realitat, "ja ha esclatat": "Les terribles ombres que dibuixa" la trajectòria de Pérez de los Cobos "no únicament no han preocupat gens el Govern espanyol, fins ahir, sinó que ni tan sols han impedit en cap moment l’ascens" del responsable de l’operació policial per desarticular el referèndum de l’1-O "fins al capdamunt de la Guàrdia Civil".

"I ara, de sobte, què caram ha passat?", es pregunta l’editor de Vilaweb. "Doncs ha passat que sota la seua direcció els seus homes van investigar ni més ni menys que el Govern espanyol", respon, "i emeteren uns informes que han derivat en una investigació judicial contra la Moncloa per haver autoritzat la manifestació del vuit de març." "Prepareu-vos per a coses molt més gruixudes que veurem aviat", alerta al final del seu editorial Partal.