Público
Público

DRETS LABORALS El clamor més enllà de les morts de les víctimes de l’amiant

Abans de morir, alguns afectats per la substància nociva van deixar escrit el seu testimoniatge per acusar a Uralita. El concurs de creditors de l'empresa obstaculitza que els seus hereus siguin indemnitzats

La fàbrica d'Uralita de Cerdanyola del Vallès
La fàbrica d'Uralita de Cerdanyola del Vallès. Montse Giralt

"L'últim que un espera durant la realització d'unes proves preoperatòries, simples i rutinàries, és el diagnòstic d'una malaltia maligna i incurable". Parla Agustín Medina sobre la malaltia que li costarà la vida. Les seves paraules transpiren enteresa i no defugen la devastació del mesotelioma, un tipus de càncer de pulmó que sol escurçar la vida a menys d'un any i que només la pols d'amiant provoca.

Agustín va viure i va treballar fins als 25 anys al costat de la fàbrica d'Uralita de Cerdanyola del Vallès, on es van produir plaques de fibrociment fins que va tancar en 1997, 90 anys després d'obrir. Durant dècades, els voltants de la nau van quedar coberts d'una fina capa blanca. "Els nens construíem les nostres pròpies joguines amb retallades d'uralita. En cap moment ningú ens va comentar que allò que fèiem fos perillós", recalca Agustín, a qui aquest mitjà no ha arribat a temps a entrevistar: va morir el juliol de 2016 als 59 anys. No obstant això, la carta que va escriure mig any abans de morir parla per ell.

"Sabia que es llegiria quan ell ja no estigués. Tenia clar que no arribaria a veure el judici"

"És molt senzilla, però expressa com se sentia per no haver sabut res del mal que Uralita causava", comenta la seva dona, María García. Recorda que el seu marit es va sobreposar al dolor per redactar-la: igual que a altres afectats terminals, els advocats del Col·lectiu Ronda li van suggerir que escrivís perquè la mort no arrabassés als jutges el seu testimoniatge acusatori contra la companyia que va escampar les fibres tòxiques sense control. "Sabia que es llegiria quan ell ja no estigués. Tenia clar que no arribaria a veure el judici", afegeix la seva vídua, una de les demandants que s'han enfrontat a l'antiga Uralita i que, no obstant això, encara no han percebut una indemnització que, com ella diu, no repararà la pèrdua.

De la mateixa manera que altres signatures, Coemac –el nom actual d'Uralita– dilata els pleïts en contra seva durant anys. Per norma, apel·la contra les sentències que obliguen a pagar per la contaminació que va fer emmalaltir a empleats i també a veïns de la factoria, com el Suprem va acreditar al març, en ratificar que es transfereixin 2,3 milions d'euros als hereus de 43 morts. No obstant això, un altre obstacle s'interposa per als perjudicats: Coemac va caure en 2020 en concurs de creditors al·legant incapacitat per generar ingressos amb els quals atendre a totes les demandes. El Col·lectiu Ronda ha promogut 594 processos judicials per les seqüeles de l'amiant i s'ha personat en el procediment concursal per sol·licitar uns 25 milions d'euros que es deuen als seus clients per resolucions contràries a Coemac.

"No tenim garantia que es cobrarà part o la totalitat de la quantia", alerta Esther Costa, advocada que representa a afectats passius ambientals, els qui han desenvolupat afeccions per conviure amb treballadors que van manipular el material nociu o per aspirar les seves partícules en establir-se prop de les fàbriques. "Les sentències reconeixen un dret, però això no equival al fet que el que estableixen vagi a complir-se–diu Costa–. És un crèdit més dels que pugui haver-hi i constantment sorgeixen nous creditors en el procés concursal".

"L'esperança de vida amb un mesotelioma no arriba a dos anys i a penes tenim la primera sentència en aquest temps"

Coemac es va declarar insolvent tres mesos després d'encaixar una condemna de 3,4 milions, la major garrotada judicial dictat per l'amiant a Espanya. La fallada tracta els casos de vuit persones, inclosos Agustín Medina i familiars d'empleats d’Uralita, que van contreure trastorns dècades més tard per gestos en aparença inofensius com rentar a mà uniformes de feina, sense saber que estaven impregnats de restes insalubres. Van morir abans que s'impartís justícia. "És l'habitual –comenta Costa–. L'esperança de vida amb un mesotelioma no arriba a dos anys i a penes tenim la primera sentència en aquest temps".

L'afecció va induir una deterioració "radical" a Agustín, que li va restar forces "fins i tot per caminar", precisa en la seva missiva. "El meu marit va voler denunciar perquè patia per com anava a deixar a la família. He seguit amb això perquè ell així ho volia", dona fe la seva vídua, qui haurà d'esperar amb probabilitat dos anys més al fet que el Suprem es pronunciï. Encara que els demandants tenen les de guanyar, Coemac no ha retirat el recurs. El litigi podria demorar-se més de set anys a finalitzar des que es va iniciar. "Agustín mai hauria cregut que trigués tant", pressent María. "L'empresa sempre obstaculitza el cobrament d'indemnitzacions", retreu Costa.

Coemac va tancar l'últim exercici amb 10,3 milions de pèrdues. Si bé porta anys manifestant una situació incerta i resultats deficitaris que vincula a les resolucions desfavorables, la signatura es va alçar amb 8,6 milions de beneficis en 2017, quan va vendre les seves accions en una marca de plaques de guix per 90,4 milions d'euros. El Col·lectiu Ronda sospita que Coemac s'ha desfet amb premeditació de les seves unitats més rendibles per eludir el pagament de les condemnes avalades pel Suprem. "Tenim indicis d'una operació planejada per despatrimonializar l'empresa amb antelació i deixar-la pràcticament inactiva", apunta Costa. El jutge ha autoritzat vendre la unitat productiva de Coemac i una filial seva, que en 2019 es va voler traspassar per 11 milions d'euros. L'import no aconsegueix ni la meitat del dèbit amb els demandants.

Coemac comptabilitza 29,3 milions d'euros en reserva per uns litigis en què alberga males perspectives. "Són previsions comptables, no vol dir que sigui diners en efectiu que tingui en el banc", aclareix Costa, que agrega que el Col·*lectiu Ronda estudia si el concurs és fraudulent i si podria exigir responsabilitats als administradors de la societat.

"No sabem de ningú que hagi cobrat la indemnització en l'últim any"

De les provisions, l'empresa va extreure 1,3 milions en 2020 per sufragar obligacions derivades dels plets. "No sabem de ningú que hagi cobrat la indemnització en l'últim any", assegura José Luis Gómez, vicepresident de l'Associació de Víctimes Afectades per l'Amiant a Catalunya, que creu que la suposada insolvència de Coemac és una "martingala" per escapolir-se de rescabalar a les víctimes. Al costat d'altres entitats, promou un fons d'indemnització estatal que el Congrés ha començat a dissenyar. "És l'única manera de garantir que cobrin almenys una part. La paradoxa serà que finançarem amb els nostres impostos el que hauria d'haver pagat una empresa que es va enriquir", constata Costa.

Malgrat que es va prohibir comercialitzar fa 19 anys a Espanya, es continuen diagnosticant malalties degudes a l'amiant, que es va expandir com a material d'obra. El doctor emèrit Josep Tarrés va registrar 220 mesoteliomas a Cerdanyola, Ripollet i el conjunt del Vallès Occidental entre 1975 i 2018, amb un creixement disparat en l'últim tram d'examen. "Estem en rampa ascendent. La corba de casos de treballadors ha fet altiplà, però creix a costa dels diagnòstics de convivents amb empleats i afectats ambientals. Hi ha de 12 a 15 casos nous per any", concreta Tarrés. De fet, al Col·lectiu Ronda acudeixen més víctimes que no van treballar a les fàbriques que exoperarios.

L'altra cara del problema és el fibrociment que roman instal·lat. La Unió Europea obliga a erradicar-ho abans de 2032, i Tarrés clama des de fa anys per retirar-ho per frenar una "pandèmia evitable": "Encara que tot l'amiant desaparegués, continuarien detectant-se mesoteliomas durant uns 40 anys, que és el període de latència fins que la patologia es manifesta. Ara hi ha milions de microfocus en teulades i construccions deteriorades que expulsen amiant a l'atmosfera, amb el que tota la població està exposada".

María sent que els damnificats de l'amiant carreguen amb "una injustícia molt gran": "Se sabia que això era mortal des dels anys 40, i ho van deixar passar". "Em pregunto si un simple advertiment en el passat podria haver canviat el meu present", va anotar Agustín fa cinc anys, abans de morir. Coemac s'ha excusat en el procés concursal per no respondre a aquest mitjà.