Un inici de tardor inusualment sec ha accentuat el dèficit hídric que acumula Catalunya des de fa més de dos anys i que impacta especialment les conques internes del territori. Fins al punt que, ara mateix, els embassaments d'aquesta àrea registren el nivell més baix de tot el segle XXI.

Segons les darreres dades publicades per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), els pantans de les conques internes es troben tot just al 21,03% de la seva capacitat, un nivell inferior al 21,05% que va assolir-se el 31 de març de 2008, punt àlgid de la greu sequera que va afectar Catalunya entre els anys 2007 i 2008.

En total, entre els embassaments de Darnius-Boadella, Sau, Susqueda, la Baells, la Llosa del Cavall, Sant Ponç, Foix, Siurana i Riudecanyes acumulen 146,01 hectòmetres cúbics d'aigua, una mica més de la meitat dels 256,3 que tenien fa un any, quan ja es trobaven en una situació preocupant, tot just al 36,9% del que poden registrar.

Per trobar-hi un volum més baix cal retrocedir fins a la sequera de 1989-1990, quan només estaven al 19,08% de la seva capacitat i tenien 117,49 hm3 d'aigua, si bé aleshores encara no existia l'embassament de la Llosa del Cavall, al Solsonès. Si la situació no es reverteix, la previsió de l'ACA és que s'hagin d'adoptar restriccions més dures cap a finals de novembre o principis de desembre.

Els embassaments de la conca de l'Ebre superen per poc el 30% de la seva capacitat, si bé només serveixen al 8% de la població, mentre que dels de les conques internes en depèn el 92% dels catalans.

Això explica que ja hi hagi una quarantena de municipis sota la situació d'emergència per sequera -que depenen de l'embassament de Darnius-Boadella o de l'aqüífer Fluvià-Muga, a l'Alt Empordà; o del pantà de Riudecanyaes, al Baix Camp-; 477 en excepcionalitat -un esglaó per sota-, entre els que hi ha Barcelona i l'àrea metropolitana i les principals ciutats; i 105 més en alerta. En total, prop de 7,5 milions de catalans resideixen en municipis amb algun tipus de restriccions.

La gran diferència de l'actual sequera amb relació a la del 2007-2008 és l'increment en la producció d'aigua regenerada o dessalada, que aleshores era gairebé residual, i que han estat factors claus per explicar que les restriccions s'endarrerissin alguns mesos. De fet, l'estimació de l'ACA és que una quarta part de l'aigua que es consumeix a la regió metropolitana de Barcelona prové de la dessalinitzadora del Prat, mentre que el 15% és aigua regenerada.

La planta del Prat, amb una capacitat de producció de 80 hm3 anuals, va estrenar-se l'estiu del 2009 i va sumar-se a la dessaladora de la Tordera (Maresme), l'única que existia fins aleshores a Catalunya, amb una capacitat de 20hm3, que s'ha de multiplicar per quatre els propers anys. Pel que fa a la regeneració, l'ACA contempla passar de 24 a 40 estacions en els pròxims sis anys, per doblar la producció actual.