La nova consellera d'Ensenyament de la Generalitat, Clara Ponsatí, ha deplorat que el sistema d'ensenyament català es troba sota una situació de "llibertat vigilada o sense llibertat" per part de l'Estat, i ha defensat que una eventual proclamació d'independència serviria per recuperar l'autonomia i l'autogovern.

Ponsatí ha descartat que Catalunya hagi d'emprendre passos urgents a nivell d'ensenyament de cara a la consecució d'un estat, i s'ha referit al sistema com una "estructura d'Estat" en si mateix.

"El principal avantatge és que tornarem a tenir autogovern i no estarem intervinguts. Les competències les tenim, el que passa és que ara estem en llibertat vigilada o sense llibertat", ha dit, en ser preguntada per les prioritats d'Ensenyament de cara a un triomf del sí en el referèndum previst per a l'1-O.

En defensa d'una independència de Catalunya per al sistema educatiu, ha afegit: "Ens traurem de sobre aquesta mena de control ferri, aquest afany d'invasió de competències, tenint en compte que el sistema educatiu català funciona i no ens ho hem d'inventar" .

"Bàsicament, ens trauríem unes quantes tafaners", ha subratllat la titular d'Ensenyament, que ha defensat que en una futura república es faria extensiu el debat educatiu 'Ara és demà', que des 2016 ha sumat nombroses opinions sobre el futur de l'educació a Catalunya i que apunta línies generals.

Ponsatí, que va prendre possessió del càrrec fa dues setmanes després de la marxa de la seva antecessora Meritxell Ruiz, ha remarcat que "Catalunya està absolutament preparada per fer el pas a la independència en matèria ensenyament".

La consellera ha reiterat, en entrevista concedida a Europa Press, que el Govern català organitzarà la logística perquè tots els catalans que vulguin votar ho puguin fer, i sobre si hi ha obstacles, ha afirmat: "Serà perquè algunes institucions fan una cosa que el pugui impedir. No se m'acut quina. No ho poden impedir però potser puguin interferir ".

Votacions a Barcelona

Ha assegurat que quan es convoqui el referèndum hi haurà una legalitat emanada pel Parlament: "Barcelona no estarà disposada a complir amb la legalitat del Parlament? Són ells els que han de respondre aquesta pregunta" de si no se senten vinculats a les decisions de la cambra catalana.

Sobre si la Generalitat farà valer el seu 60% al Consorci d'Educació de Barcelona -del qual depenen les escoles públiques de Barcelona--, ha afirmat que aquesta institució com a tal "no ha de prendre decisions" sobre el referèndum, sinó que qui ha de fer-ho són la Generalitat i el consistori.

L'alcaldessa de Barcelona, ​​Ada Colau, havia recordat aquest dimarts en una altra entrevista que la majoria de les escoles de la capital catalana depenen del Consorci d'Educació, que controla la Generalitat en un 60%, enfront d'un 40% del consistori.

Segons la consellera, quan el Parlament català aprovi la llei del referèndum i el Govern català el convoqui, serà responsabilitat de l'Ajuntament participar i ajudar perquè els ciutadans puguin votar, mentre que el Consorci d'Educació s'ha d'ocupar de que s'atorguin les beques menjador, es faci bé el procés d'inscripció o s'assignin els professors.

Ponsatí ha afirmat, d'altra banda, que no ha rebut peticions d'informació de directors d'escola sobre el referèndum i que quan aquests pregunten ho fan per qüestions relacionades amb l'ensenyament.

Fiscalització i amenaces

Ponsatí ha titllat de gesticulació política l'anunci del Govern espanyol de controlar setmanalment els comptes de la Generalitat de cara a l'organització de l'1-O: "No notarem cap canvi perquè aquesta fiscalització ja l'estem patint", ha dit.

Així mateix, ha lamentat les situacions de pressió que estan patint l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau i altres per l'9N per part de la justícia i el Tribunal de Comptes.

Si bé ha admès que li van passar pel cap les investigacions per part d'alts tribunals a la seva predecessora Rigau abans d'acceptar el càrrec, ha defensat la necessitat de no acceptar les amenaces: "Més risc hi ha de no acceptar les amenaces i perdre la dignitat ".

Considera inaudit el posicionament del Tribunal de Comptes, que va fer referència a la possible afectació sobre els patrimonis personals de responsables de l'organització del referèndum, i ha sostingut que es tracta d'un "comportament autoritari que no pot ser avalat per un tribunal de drets humans".

La consellera ha afirmat que és una "deriva autoritària" que busca atemorir les persones que poden estar organitzant el referèndum, i ha afirmat que no ho aconseguirà perquè aquest tipus d'amenaces atempten contra la dignitat.