Tot i les quatre dècades ininterrompudes del PSC al capdavant de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín està convençuda que la formació tornarà a guanyar amb claredat les eleccions el 26 de maig i ella revalidarà una alcaldia que ostenta des del 2008. Partidària d'arribar a un acord postelectoral amb els Comuns, descarta qualsevol entesa estable tant amb ERC com amb Ciutadans, tot i que per raons diferents. Dirigent clau del PSC -n'és la primera secretària adjunta- i membre de l'executiva del PSOE, considera que la segona ciutat més poblada de Catalunya viurà uns anys de transformació radical, amb la futura execució de projectes com el soterrament de les vies del tren, i defuig les crítiques que assenyalen que s'ha creat una ciutat de "dues velocitats".

Partidària d'una major governança metropolitana per afrontar qüestions claus com el turisme, l'habitatge o la mobilitat. Segueix la recepta de Pedro Sánchez de defensar el "diàleg" com a via per trobar una solució al conflicte polític català, però sempre dins la Constitució. Això sí, insta l'independentisme a aconseguir les "majories necessàries" per canviar-la. Atén Públic durant una hora al seu despatx de l'Ajuntament.

El PSC va perdre la majoria a la ciutat el 2011, i el 2015 es va quedar amb només 11 regidors, molt lluny de l'absoluta. Ha pogut governar durant l'actual mandat sense massa problemes gràcies al 'fitxatge' dels dos regidors de Guanyem i, per exemple, els darrers pressupostos van aprovar-se també per l'abstenció de dos antics regidors del PP, que avui són no adscrits. Després de quatre dècades de govern, el seu model està esgotat?

Absolutament no. Hem estat quatre anys sense majoria absoluta, com l'anterior mandat, i hem trobat fórmules per trobar les majories necessàries per tirar endavant els pressupostos, les ordenances, els planejaments urbanístics i tot allò que requereix majories. A què ens ha obligat aquesta pèrdua de la majoria absoluta? A intensificar el diàleg i el pacte amb les altres formacions i no sempre amb la mateixa. Hem arribat a acords amb quasi totes les formacions en algun moment de la legislatura.

Algunes enquestes donen una nova centralitat al Partit Socialista, després de l’aproximació cap a l’extrema dreta de PP i Cs, en part per la irrupció de Vox. Pensa que els resultats de les eleccions espanyoles del 28 d'abril poden condicionar el que passi a les municipals?

No ho sé. Sí que és cert que hi ha tendències i moments en què unes formacions estan a l'alça i d'altres que estan a la baixa. Probablement el pitjor moment de la història del PSC, que va ser a les anteriors municipals, hi havia formacions, com els Comuns o Ciutadans, que semblava que venien a donar lliçons als que governàvem des de feia temps. Però vam aguantar amb 11 regidors i ara la situació ha canviat. L'efecte que existia fa quatre anys ja no existeix i la situació és una altra. I penso que això pot significar un resultat millor, tot i que no vol dir que es produeixi.

Ciutadans va ser la segona força més votada el 2015, amb quatre regidors, i va guanyar les eleccions al Parlament a la ciutat tant el 2015 com el 2017, quan va rebre el 33,4% dels vots. El seu predecessor a l’alcaldia, Celestino Corbacho, s’hi ha sumat com a número tres de la candidatura que encapçala Manuel Valls a Barcelona. Creu que això tindrà algun impacte a la ciutat?

No, crec que no en tindrà cap.

Núria Marín, durant l'entrevista amb 'Públic'.

En alguna entrevista ha manifestat que aposta per una aliança postelectoral d’esquerres. Això significa que la seva prioritat seria una entesa amb els Comuns?

Aquesta és una ciutat d'esquerres, la majoria de ciutadans de l'Hospitalet se'n senten. Per tant, raonablement les seves preferències són formacions polítiques de centreesquerra i, raonablement, el govern municipal hauria de reflectir aquesta majoria ciutadana. Durant 17 anys el govern també s'ha format amb ICV i EUiA i fa quatre anys els vaig oferir un acord i van ser ells els que no van voler, probablement pel canvi que es va produir en les persones que dirigien el grup municipal. Ideològicament pactar amb ells és la meva preferència, crec que tindran representació i si arribéssim a un acord permetria governar folgadament. Aquesta és la meva primera opció.

S'imagina un pacte que vagi més enllà i hi inclogui, per exemple, ERC?

En aquests moments ho veig complicat, perquè tenen altres qüestions damunt la taula, com ara el Procés... Ells mateixos ho han dit públicament, i han trencat pactes en ciutats on governàvem plegats. Parteixo del principi que no volen formar part d'un govern d'esquerres a la ciutat.

I amb Cs?

En aquests moments, no es donen les condicions per poder fer un pacte de ciutat. Això no vol dir que no coincidim en alguna votació o puguem pactar alguna mesura concreta per a la ciutat. Però un pacte estable no és en el que nosaltres pensem ni el que els ciutadans ens estan demanant. T'haig de dir que no sé quin és el model de Cs per a la ciutat, no els he sentit mai parlar de projecte. Crec que no en tenen. L'única formació que té un projecte de ciutat és el Partit Socialista. Jo escolto crítiques, això sí, però no alternatives i propostes, especialment de Ciutadans.

La ciutat ja va tenir regidors d’ultradreta, concretament dos de Plataforma per Catlaunya (PxC) entre 2011 i 2015. Tem que Vox hi irrompi amb força el 26-M?

No ho descartaria. Espero que no, però en tenim precedents. Hi va haver els regidors de PxC i per sort en el darrer mandat no tenien representació, però en el moment que des d'un punt de vista mediàtic es dona tan ressò a aquesta formació i se la tracta amb una normalitat absoluta per part de moltíssima gent i de formacions com PP i Cs, doncs no sé quin serà el resultat a la ciutat.

I de quina manera té pensat el PSC combatre'n el discurs xenòfob?

T'haig de dir que els hem sentit molt poc, de fet no els hem sentit. Només els hem vist una estona en el ple municipal d'aquesta setmana i poca cosa més sabem d'aquesta formació a l'Hospitalet. També van fer un acte en què gairebé tots els assistents eren gent de fora de la ciutat.

Núria Marín és l'adjunta a la primera secretaria del PSC. PÚBLIC

Suma 11 anys a l’alcaldia, en cas que guanyi les eleccions i pugui formar govern, podria acumular-ne fins a 15. Se'l planteja com el seu darrer mandat?

Sincerament no em plantejo finalitzar el meu període com a alcaldessa. Els propers quatre anys seran molt importants per a la ciutat, perquè s'hi han de desenvolupar projectes que en marcaran un abans i un després, que la canviaran radicalment. Ha de començar el soterrament de les vies del tren, seran sis quilòmetres de via, el que generarà 120.000 metres quadrats de zona verda i hi haurà una estació intermodal a la Torrassa... És un projecte fonamental, que està pactat i s'hi ha de posar la primera pedra perquè comencin les obres, que s'allargaran uns cinc anys. M'il·lusiona veure començar i tirar endavant aquesta gran obra. Un altre és la transformació que hem de fer amb l'impuls del clúster biomèdic de Bellvitge. Canviarà radicalment l'Hospitalet, generarem 20.000 llocs de treball i és una oportunitat per a molts joves. És un projecte de país. Hi ha grans projectes i petits projectes il·lusionants, perquè també hem d'acabar de construir escoles bressol a cada barri. Tot plegat em fa estar amb ganes, il·lusionada i amb força. Estic pensant en la meva candidatura a l'alcaldia i no en el dia que deixi de ser alcaldessa, sincerament.

En molts d'aquests projectes hi participen també altres administracions, com la Generalitat. Com estan les relacions entre el Govern de Catalunya i l'Ajuntament de la ciutat?

Les relacions entre l'Ajuntament i la Generalitat no sempre han estat estables i lineals. Hi ha hagut moments de més relació i d'altres de més escassa, sempre depenent de la voluntat de la Generalitat, perquè aquí la voluntat d'arribar a acords en benefici dels ciutadans ha existit sempre. Amb el president Artur Mas la relació era molt poca. Amb el president Puigdemont he de reconèixer que immediatament després de ser escollit vam tenir una reunió, vam identificar que hi havia hagut un tracte discriminatori cap a la ciutat i es va posar en marxa una comissió bilateral per fer allò que li toca a aquesta ciutat en matèria educativa, sanitària, d'infraestructures,... Tot això ha generat una dinàmica que no s'ha aturat independentment que la Generalitat a nivell general no tingui un impuls polític. Avui no s'ha aturat res, però tampoc s'ha impulsat res de nou.

Quin tracte té amb el president Torra?

Ens hem vist a la inauguració del MWC, en la de l'Smart city, en la de l'estació del Metro de Provençana, però no ha vingut a fer una reunió de treball, a la que ha estat convidat des del primer dia i que públicament va comprometre's a fer aviat. He de dir que Artur Mas no va fer cap visita institucional a l'Hospitalet. Jo veig el president Torra una persona molt activa a l'hora de fer visites i per venir aquí ho té fàcil, però potser està en altres dinàmiques i la gestió ordinària de la Generalitat potser la deixa en mans d'altres.

Des de fa anys els diferents governs socialistes de la ciutat han fet una aposta per un model econòmic determinat, que té com a símbols el districte econòmic, amb la plaça Europa i la Fira de Barcelona, però també la progressiva obertura d'hotels. Quins han estat els beneficis d’aquest model de ciutat?

Diria que per a nosaltres la plaça Europa, el districte econòmic i la Fira han estat fonamentals per donar servei i acompanyament als ciutadans que pitjor ho estaven passant enmig de la crisi. Sense els impostos que hotels i les empreses que estan a la plaça Europa generen a l'Ajuntament, difícilment hauríem pogut multiplicar per nou les beques menjador o mantenir les escoles bressol quan la Generalitat va retirar la seva aportació... En el cas del turisme de negocis, ha generat una activitat econòmica que en aquests moments és el tercer sector de la ciutat, amb més de 5.000 persones treballant-hi. En un moment donat vam fer una aposta que ha donat satisfacció i ha revertit tant en llocs de treball com en ingressos municipals per redistribuir aquests recursos amb els col·lectius que pitjor ho estan passant.

Una de les crítiques que se li fa a aquest model és que genera una ciutat de dues velocitats, amb desigualtats marcades entre barris.

El model és molt senzill. Tenim una situació com a ciutat que hem d'aprofitar. Mantenir drapaires com hi havia fa 15 anys reporta poca generació de riquesa, poca generació de llocs de treball i pocs beneficis a totes les zones. Parteixo del principi que la ciutat és una, no n'hi ha dues, tres o cinc. N'hi ha una que ha de tirar endavant i hem de generar les oportunitats on es puguin generar perquè els ciutadans les aprofitin. No veig una ciutat de dues velocitats.

Alguns dels problemes que pateix Barcelona, com ara l’encariment del preu de l’habitatge, sobretot del lloguer, i la gentrificació també arriben, almenys parcialment a l'Hospitalet. Ha comentat més d'un cop que aquest tipus de qüestions s'haurien d'abordar des d'una òptica metropolitana. Com?

Hi ha temes com el turisme, la mobilitat o l'habitatge que s'han d'abordar en clau metropolitana. Té sentit que jo faci una ordenança per regular el patinet, si el patinet la gent l'agafa, se l'emporta al metro, van a El Corte Inglés a comprar i hi va amb el patinet? I el senyor que va amb el patinet pot ser de l'Hospitalet, de Cornellà, d'Esplugues, del Prat... Perquè estem connectats. Sobre el turisme, jo entenc que Barcelona ha quedat petita. Fa 40 anys expulsava tot el que no volia, el negatiu, i ara expulsa coses que no és que no els li agradin, és que ja no hi caben. I són qüestions que actuant amb una visió metropolitana, les governes molt millor.

Si Barcelona té un problema amb el turisme, potser l'Hospitalet no el té. Per a nosaltres no hi ha un conflicte amb el turisme. Primer perquè tenim un turista diferent, el nostre és de negocis. On pot haver-hi molta gent? A plaça Europa, a la Fira de Barcelona. Però la plaça Europa no és com Ciutat Vella. Nosaltres tenim La Farga [un equipament municipal], on s'hi fan molts esdeveniments i al final això també li genera una pressió a l'entorn. Qualsevol dia en començarem a tenir queixes. Quan mors d'èxit, acaben passant aquestes coses. I a Barcelona què li ha passat? Que ha mort d'èxit. Els veïns ja n'estan fins els nassos. Si això s'aborda exclusivament des de Barcelona tens menys marge que si ho abordes des d'una realitat més llunyana.

Barcelona va aprovar fa uns mesos una normativa perquè el 30% dels pisos de les noves promocions es destinin a habitatge social. L'Hospitalet no ho ha fet. No tindria sentit sumar-s'hi i coordinar l'actuació?

Amb l'habitatge hem estat tots molt sols. Cada ajuntament ha tirat com bonament ha pogut, ens hem hagut de buscar la vida. Però també és cert que en aquest tema no podem enganyar. Barcelona, amb 300 pisos no fa res. El que vull dir és que no arregla el problema. Igual que jo fent-ne 500 [pisos de protecció oficial] durant el mandat tampoc ho faig. No és suficient. Penso que en política d'habitatge ens hem de posar tots encarrilats en la mateixa direcció, mirant sobretot a qui té les competències. I són el Ministeri i la Generalitat. Els ajuntaments hem d'ajudar en tot el que sigui, perquè som els primers interessats. Les queixes pels desnonaments no es fan a la plaça Sant Jaume, sinó aquí i jo tinc un regidor que cada dia està pendent dels quatre o cinc desnonaments que pugui haver-hi a la ciutat. I entenc que a Barcelona tindran la mateixa situació multiplicada per quinze.

La solució ha de ser metropolitana. Hem de canviar lleis. Hem de fer l'arquitectura de la política d'habitatge, perquè no hi ha hagut política d'habitatge en anys. Hem d'establir quina és en un país com Espanya. I llavors, a l'àrea metropolitana de Barcelona, que a més tenim una situació complexa, doncs hem de trobar solucions. Hem de posar-hi recursos econòmics i ens hem d'alinear tots en la mateixa direcció. No ens podem tirar els trastos. L'habitatge a Hospitalet ha estat car sempre, perquè som una ciutat molt ben comunicada, amb 18 estacions de metro i cinc estacions de Ferrocarrils. Per exemple, a Bellvitge, ningú troba pisos a Bellvitge per menys de 800 o 900 euros.

Núria Marín, al seu despatx. PÚBLIC

Imagino que està seguint el judici al Procés al Tribunal Suprem. Amb el que hi ha succeït fins ara, veu sostenibles les acusacions per rebel·lió o sedició contra els dirigents independentistes?

Crec que la sortida ha de ser finalitzar tot aquest procés ràpidament i tenir ja una sentència. Jo no tinc ni idea de si hi ha diferents elements o no per a mantenir les diferents acusacions. Com a mínim en tinc algun dubte. Però bé, més que qüestionar tot això el que penso és que cal finalitzar el procés [judicial] i poder arribar ja a esclarir què ha passat o si s'han comès delictes o no. En tot cas, no sé quina serà la sentència, però sigui quina sigui és un tema que ha de passar a la següent fase. La solució, segons la meva opinió, crec que només vindrà de la mà del diàleg. No hi ha més. Crec que quan hi ha voluntat de diàleg la gent parla i arriba a acords. Penso que en aquests moments, per tota la situació, hi ha molta gesticulació i poca realitat. Però sí o sí, és l'única solució. Per tant, hem d'evolucionar tots cap aquí.

Un diàleg sense límits?

La veritat és que jo no sóc de posar masses límits, masses línies vermelles. Parteixo d'una cosa, estem en una democràcia, hi ha unes lleis, hi ha unes normes, hi ha una Constitució. Tot es pot qüestionar. No m'agrada la Constitució perquè no diu no sé què... Bé, escolta, oi que hi ha mecanismes per canviar-la? Doncs treballem les majories perquè es pugui canviar. Això és la democràcia. A mi hi ha lleis que no m'agraden i que me les menjo amb patates. La primera, la LRSAL [Llei de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local]. Si pogués, si fos ministra per un dia la derogaria. Però m'entens? Hi ha moltes coses que s'han de canviar, però per canviar les lleis hem de trobar les majories necessàries. A la tremenda, les coses no es poden fer en democràcia. 

Quin impacte van tenir els fets entre la ciutadania de l'Hospitalet?

En aquell moment, el 2017, la ciutadania estava patint molt. Els ciutadans estaven molt preocupats. Abans a l'Artur Mas li havia dit que jo parlo amb la gent pel carrer, que m'anava dient que el que volia era un lloc de treball. M'estàs parlant del dret a decidir, que em sembla perfecte, però i de com generem activitat econòmica a Catalunya? Perquè en aquells moment, això, com a mínim a l'Hospitalet, no estava al carrer. Ara en mig del procés evidentment que hi estava. A veure, es van esgotar els diners als caixers de la ciutat pocs dies després de l'1 d'octubre. Va ser així. Inclús hi havia gent que deia, escolta, jo hauré de tornar al meu poble. I ara no vol dir que no hi hagi gent amoïnada, però el context és més tranquil.

En aquell moment el Partit Socialista va donar suport a l'aplicació de l'article 155.

Però hi va donar suport perquè va arribar a una situació de declaració d'independència.

Una declaració que no es va ni publicar al DOGC...

Bé, i el 155 va ser convocar unes eleccions. Va ser tot light. En el moment de les cartes [entre Rajoy i Puigdemont abans de la declaració d'independència] vaig parlar amb Puigdemont i li vaig dir: 'escolta, a Madrid són binaris. 1, 0, 1, 0. Blanc o negre, sí o no'. I ell em deia, "no, tu ho interpretaràs". Però que jo ho interpreti no vol dir que allà ho entenguin. És molt diferent.

Hi ha partits, com Cs i PP, que bàsicament mantenen el 155 com la seva única proposta per a Catalunya.

No té sentit, de cap manera. És que això no és cap proposta. Jo no sóc periodista, però si ho fos, a tots aquests líders, els hi preguntaria quina és la solució del problema que tenim aquí? Quina és? Perquè a veure, et pot no agradar, però Pedro Sánchez et diu, 'tenemos que hablar, tenemos que negociar, tenemos que ver lo que podemos cambiar..'. Complicat? Val. Però tens una via. Tu parles amb altres formacions i ja et diran, quina és la solució del senyor Casado? I del senyor Rivera? Si ell demà és president a Madrid què farà? No es parlarà i s'aplicarà el 155 directament? Aquesta és la solució?

Per a una part molt important de la societat catalana, la solució passa per un referèndum reconegut. No sembla que això ara mateix sigui acceptable a l'Estat.

És que si comencem jo poso aquesta línia i jo aquesta altra... No es va arribar a un acord a l'inici de la democràcia, amb una situació tremenda, amb el franquisme? I no vam tenir la intel·ligència política de fer-ho bé? Tot és millorable, però era un punt de trobada. Ara no podem trobar un acord? Nosaltres hem aconseguit donar-li la volta absolutament a aquesta ciutat. I no és que siguem millors que ningú. El que hem fet és treballar. Treballar plegats, escoltar la gent. I després sempre algú se t'enfada. Però és que, home, hem treballat en una direcció clara de tirar endavant l'Hospitalet. Tot això ens aporta alguna cosa positiva? Què? Frustració, per part de molta gent que creia que això li solucionaria tots els problemes de la seva vida i ara se n'ha adonat que hòstia, serà que no. I els altres? No ha aportat res. Ha vingut la dreta. Hem provocat una reacció que pensàvem que no existia.