Público
Público

Entrevista Raul Zelik: "Ens preocupa la deriva autoritària de l'Estat espanyol"

Raul Zelik, membre de l'executiva del partit alemany de L'Esquerra (Die Linke), defensa en entrevista amb 'Públic' el dret dels catalans a exercir l'autodeterminació. També adverteix però que la lluita no s'acaba aquí: "El poder i els espais democràtics cal conquerir-los en el dia a dia".

El dirigent de L'Esquerra (Die Linke), Raul Zelik.

Raul Zelik (1968) és membre de l’executiva del partit alemany Die Linke (L'Esquerra). Juntament amb el co-president d’aquesta formació, Bernd Riexinger, l’escriptor i politòleg va visitar el passat 10 de desembre el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, a la presó de Lledoners. Zelik considera que les sentències recents contra els dirigents independentistes han estat "escandaloses" i qualifica de "vergonya" la manca de resposta de la Unió Europea. Aquest darrer fet, però, ha modificat després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) hagi sentenciat que Oriol Junqueras hauria d'haver gaudit d'immunitat un cop va ser proclamat eurodiputat. El polític alemany conversa amb Públic sobre la qüestió catalana i els esdeveniments més recents a Alemanya.

Va visitar Jordi Cuixart a la presó de Lledoners. Què els motivà a vostè i Bernd Riexinger a fer la visita?

Estem molt preocupats per la deriva autoritària a Europa i l’Estat espanyol. Les sentències contra el moviment català han estat escandaloses i mereixen tot el rebuig possible. És una vergonya que Europa no ho hagi dit clarament. La visita a Jordi [Cuixart] la veiem com una possibilitat de mostrar la nostra solidaritat amb ell i la resta de presos polítics. A més, volíem expressar el nostre suport a una solució negociada i al dret a decidir a Catalunya.

Com van veure personalment a Cuixart?

La situació de Jordi Cuixart és molt dura, té dos fills molt petits. És una gravíssima violació dels drets humans que es trobi a la presó. No obstant, el vam veure fort, alegre i optimista. Va ser alentidor estar amb ell. Va riure molt i vam conversar sobre llibres i idees. És una gran persona.

Des de l’esquerra espanyola, la solidaritat de L’Esquerra amb el sobiranisme català és vista amb perplexitat i, fins i tot, crítiques. Han debatut aquesta qüestió amb els seus col·legues espanyols?

Defensem la llibertat dels presos, la solució política del conflicte i el dret a decidir. Penso que no es diferencia de les posicions de l’esquerra espanyola. La diferència que hi pot haver és que l’esquerra espanyola té molta pressió de la dreta espanyolista. Per això tenen més difícil dir allò que és obvi: el dret d’autodeterminació existeix a tot el món. No només a Papua Nova Guinea o Palestina.

Com és vista la qüestió catalana a Alemanya?

"El capitalisme limita cada cop més les sobiranies populars, i tenir un estat nacional no ho canvia gaire"

La majoria de la població no l’entén i els mitjans fan tot el possible perquè no s’entengui. Es presenta com el retorn d’un nacionalisme ridícul. Jo defensaria, en canvi, que l’origen del moviment és la falta de garanties democràtiques més que la qüestió nacional. Però també és cert que una Catalunya independent tampoc tindria més sobirania econòmica o social que avui. El capitalisme limita cada cop més les sobiranies populars, i tenir un estat nacional no ho canvia gaire. El poder i els espais democràtics cal conquerir-los en el dia a dia i en molts terrenys.

Quines mesures de suport ha portat a terme L’Esquerra a Alemanya i al Parlament Europeu en solidaritat amb els presos catalans?

S’ha posat a l’agenda del Consell d’Europa. A més, hem expressat la nostra preocupació per la forma en com s’ha portat a terme el judici a Cuixart i la resta. Alguns dels nostres diputats van visitar Puigdemont a la presó a Alemanya. Jo mateix em vaig reunir amb ell, acompanyat per David Fernàndez, l’any passat a Schleswig-Holstein. Puigdemont em va sorprendre molt. Parla com un liberal republicà, amb fortes preocupacions antifranquistes. Tant de bo tota la dreta europea fos així.

Passem a Alemanya. Al seu partit hi ha un considerable debat intern sobre la direcció política. Tret de Bremen i Turíngia, L’Esquerra no ha viscut precisament el seu millor any electoral. Què creu que s’ha fet malament i què creu que s’ha de millorar?

"Puigdemont em va sorprendre molt. Parla com un liberal republicà, amb fortes preocupacions antifranquistes. Tant de bo tota la dreta europea fos així"

Som un partit plural i això ens porta en ocasions a exagerar les contradiccions. No obstant, hi han hagut diferències de fons també. La portaveu del grup parlamentari, Sahra Wagenknecht, qüestionà el dret de migració quan el partit té posicions molt fermes a favor d’aquest dret i dels immigrants. Crec que Sahra ho va entendre com un mecanisme per contrarestar l’onada dretana. Però nosaltres no compartim aquesta anàlisi. Pensem que a la dreta no la combats assumint una part dels seus arguments.

A Turíngia la CDU es resisteix a què L’Esquerra pugui tornar a governar aquest land [estat]. Quin és l’estat de les negociacions actualment?

Bodo Ramelow podria seguir com a líder del govern fins que hi hagi una majoria alternativa. I aquesta no és viable perquè la dreta tampoc suma. Així que podem estar tranquils.

Una de les coses que més preocupa fora d’Alemanya és la pujada de la ultradreta, en aquest cas d’Alternativa per Alemanya (AfD). A què atribueix aquest creixement? Com pot L’Esquerra contribuir a frenar el seu ascens?

"En comptes de tancar fronteres a la gent hauríem de tancar espais al capital. Llibertat per a les persones, restriccions al poder econòmic"

Té diferents explicacions, però un aspecte és l’econòmic. Les fronteres nacionalistes són considerades com un dic contra la pobresa al món. Per a mi, l’única resposta viable és: solidaritat, solidaritat i solidaritat. El capitalisme és un sistema global i la migració és resultat de la destrucció de centenars de milions de fonts d’ingrés, sobretot a l’agricultura al sud. En comptes de tancar fronteres a la gent hauríem de tancar espais al capital. Llibertat per a les persones, restriccions al poder econòmic.

L’única cosa que frena a la ultradreta és visibilitzar les vertaderes contradiccions. Els joves de Fridays for Future han canviat l’agenda del debat. És un bon exemple de com li treus terreny a la dreta: canviant de tema.