Ja està. Ha arribat el moment. Francisco Franco és fora del Valle de los Caídos. Les restes del dictador han sortit de la basílica en un taüt a coll dels seus néts, sense bandera, sense canons ni honors. Només els Franco, els responsables de l'exhumació i el prior del Valle de los Caídos, Santiago Cantera, que ha beneït les restes a petició de la família. L'escena ha contrastat amb la viscuda ara fa 43 anys i 11 mesos enrere, quan el dictador, per ordre del rei Joan Carles, va ser enterrat amb tots els honors. Aquell va ser un enterrament d'Estat que alçava la figura a la categoria de mite. El d'avui, per contra, ha estat un acte molt més modest i humil, el d'una democràcia que gairebé amb 44 anys de retard comença a fer passes per posar el dictador al seu lloc.

Abans de les 09.30 hores del matí, la ministra de Justícia, Dolores Delgado –en qualitat de notària major del Regne– ha arribat a l'esplanada de la basílica acompanyada pel secretari general de la Presidència del Govern espanyol, Felix Bolaños, i el sotssecretari d'Estat de la Presidència, Antonio Hidalgo. Així mateix, els 22 familiars del dictador han arribat a les 10.30 hores.

Francis Franco amb la bandera preconstitucional a la mà. EP

En aquest sentit, el nét major del dictador, Francisco Franco Martínez-Bordiú, conegut com a Francis Franco, ha accedit a la basílica amb una bandera preconstitucional a la mà, després d'haver-la exposat a la façana de casa seva abans d'anar cap al Valle de los Caídos. La resta dels familiars han acudit amb un llaç amb la bandera d'Espanya. Després d'aquesta escena, el Govern espanyol ha advertit a la família que no es podia col·locar sobre el fèretre cap bandera, tal com s'havia acordat. Els familiars també han introduït a la basílica una corona de llorer amb la inscripció "La teva família" i un ram de flors que portava a la mà el lletrat de la família, Luis Felipe Utrera-Molina, que també ha acudit.

El procés d'exhumació s'ha iniciat a les 10.50 hores. Els helicòpters que s'han utilitzat per al trasllat han aterrat en la basílica a les 11.00 hores. Gairebé dues hores després, el taüt amb les restes exhumades ha sortit a coll dels familiars, sense honors ni banderes.

El fèretre serà introduït en un cotxe, i després d'un recorregut de 300 metres, el taüt serà traslladat fins a l'helicòpter amb la companyia de Francis Franco, que recentment es va lliurar d'anar a la presó per l'atropellament de dos guàrdies civils, i de Dolores Delgado. La seva destinació és el cementiri de Mingorrubio, a El Pardo, on al voltant de 200 franquistes esperen l'arribada del dictador, malgrat la prohibició de la Delegació del Govern espanyol a Madrid de celebrar aquesta concentració. Entre els assistents, que han acudit amb banderes d'Espanya i preconstitucionals, destaca la presència del colpista Antonio Tejero, rebut pels franquistes concentrats amb crits de "viva Espanya" i "Tejero gran d'Espanya".

Les restes del dictador seran inhumats en un panteó de titularitat pública al costat dels de la seva dona, Carmen Polo, que va ser enterrada en aquest lloc el 1988. En aquella ocasió era Patrimoni Nacional, amb el socialista Felipe González al Govern espanyol, qui autoritzava l'enterrament de la vídua del dictador. Avui, 31 anys després, ha estat un altre president socialista, Pedro Sánchez, qui ha decidit que les restes del Cabdill d'Espanya en altres temps descansin en un panteó de titularitat pública. Però Franco, per fi, ja no és al Valle de los Caídos.

Darrere, a la cua de l'helicòpter, queda la immensa creu que presideix el fins avui mausoleu del dictador, un lloc que el mateix Franco va idear per major glòria de la seva dictadura, de la seva guerra i dels seus morts. Un espai que, ara com ara, continua sent un lloc d'apologia de la dictadura franquista. Que continua estant presidit pel fundador de Falange José Antonio Primo de Rivera i que continua mantenint segrestats a milers de republicans contra la voluntat de les seves famílies. Un monument que va ser construït amb mà esclava de milers de presos polítics republicans i que exemplifica com cap altre el perfecte matrimoni que el franquisme i l'Església catòlica van mantenir durant 40 anys.

I d'aquell matrimoni encara queden mostres d'amor. Algunes d'elles es produiran ara en la intimitat que el Govern espanyol ha ofert a la família Franco al panteó de Mingorrubio. El prior de la basílica del Valle de los Caídos, Santiago Cantera, i el sacerdot Ramón Tejero, fill del tinent coronel Antonio Tejero que el 23 de febrer de 1981 va protagonitzar un cop d'estat que va voler posar fi a la democràcia, oficiaran una missa en honor al dictador. Allà dins, en un panteó construït, rehabilitat i el manteniment del qual s'ha fet i es farà amb diners públics –el Govern espanyol ha gastat més de 39.000 euros en el condicionament–, la família sí que podrà desplegar la bandera d'Espanya que prefereixi, cantar els vivas que vulgui i honrar al dictador com els doni la gana.

Però tot això, en un dia com avui, queda en segon pla. L'important és que el dictador ha estat expulsat del seu mausoleu. Que l'Estat de dret ha vençut una batalla a la família Franco, que ha fet tot el possible per evitar aquest dia. Que Franco ja no és a la tomba d'honor que li va assignar el seu successor, el rei Joan Carles. Que Franco, per fi, ja no és al Valle de los Caídos.

El dia de demà serà el moment d'abordar els següents passos a donar per una democràcia que ha persistit immòbil durant massa anys davant les restes de la dictadura. Demà serà el moment de parlar sobre què fer amb el Valle de los Caídos per convertir-lo en un lloc apte per a la democràcia, què fer amb els milers de republicans que segueixen segrestats al seu interior, els quals estan en les incomptables cunetes i fosses repletes de víctimes en tot l'Estat, amb la impunitat dels comandaments policials que van torturar salvatgement els que lluitaven per la democràcia, amb el dolor d'aquells que van perdre als seus i mai han rebut justícia ni reparació. Però ja demà.