Público
Público

Graupera: "A les municipals Barcelona s'hi juga els propers 20 anys"

El filòsof presenta Barcelona és capital, la seva candidatura a les primàries per escollir un candidat a l'alcaldia de la ciutat. Amb l'opció de fer una llista única independentista descartada, Graupera se centra a parlar de turisme, habitatge i seguretat, tres de les qüestions que probablement marcaran els grans debats de la campanya per a les eleccions del proper mes de maig.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Jordi Graupera, aquest dijous, en l'acte de presentació de la seva candidatura a les primàries independentistes per a l'alcaldia de Barcelona. / Barcelona és capital.

El filòsof Jordi Graupera ha presentat aquest dijous la seva candidatura a les eleccions primàries per escollir un candidat independentista a l'alcaldia de Barcelona, un moviment promogut per ell mateix. A diferència de quan al març va presentar les primàries, en aquesta ocasió ha posat l'accent en l'habitatge, el turisme i la seguretat, les tres qüestions fonamentals que haurà d'afrontar la persona que dirigeixi la ciutat a partir de les eleccions municipals del maig vinent. No és que hagi desgranat gaires propostes concretes, sinó que bàsicament s'ha limitat a plantejar les seves idees generals sobre aquests temes. La qüestió nacional no ha tingut pes en la presentació de la candidatura, en una conferència pronunciada al paranimf de la facultat de Medicina de la UB. Graupera ha assegurat que Barcelona "ha de ser el lloc on tothom faci la feina que més li agrada" i ha defensat que ha de ser, encara més que ara, una ciutat amb "múltiples centres" on la llibertat sigui "poder anar a peu d'un centre de barri a un altre centre de barri", en zones envoltades d'habitatges, comerços i llocs de feina.

La candidatura de Graupera té el nom de 'Barcelona és capital', i els darrers dies també han anunciat la intenció de concórrer a les primàries l'actual regidor de Demòcrates Gerard Ardanuy o l'exdirigent de l'ANC Àdria Alsina, entre d'altres noms fins a sumar-ne una vintena. En canvi, cada cop sembla més evident que el moviment no assolirà l'objectiu pretès d'unir tot l'independentisme. Tant la CUP com ERC han deixat clar que no s'hi sumaran i participaran als comicis amb una candidatura pròpia. El PDECat no hi tanca la porta, mentre que l'entorn de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, començant pel seu successor a l'executiu autonòmic, Quim Torra, sí que veu amb bons ulls el moviment, si bé en aquest espai un dels noms que es postula com a alcaldable és el de l'exconseller de Cultura, i impulsor de la Crida Nacional per la República, Ferran Mascarell. En qualsevol, les apel·lacions a la llista única independentista per "guanyar" Barcelona ja no han aparegut en la conferència d'aquest dijous.

A nivell d'habitatge, per a Graupera el que pateix Barcelona és bàsicament un "problema d'oferta" i, seguint aquesta lògica, del que es tracta és "que hi hagi més oferta". Tot i que Barcelona és una ciutat molt densificada, advoca per fer habitatges en zones de la ciutat on hi ha marge per créixer, com ara en els terrenys que l'Estat té en diversos punts de la ciutat, com les casernes del Bruc, o les 80 hectàrees de la zona marítimo-terrestre. En aquesta zona, planteja un o diversos barris de mar i es mostra disposat a plantejar un pols a l'Estat per aconseguir-ho, si bé ha admès que no pot garantir guanyar-lo. Per a ell, es tracta d'imaginar "barris nous". Així mateix, ha defensat la necessitat d'augmentar el parc d'habitatge públic de la ciutat, que tot just se situa al voltant de l'1,5%, molt lluny del 15% de mitjana de les principals ciutats europees o del 30% de Viena. Amb tot, reconeix que aquest objectiu no el pot assolir "una administració sola" i que és una "tasca de generacions". En qualsevol cas, considera que la "burocràcia de l'administració" dificulta que la iniciativa privada avanci en la matèria.

A banda d'habitatge, considera fonamental desenvolupar el comerç de proximitat a tots els punts de la ciutat, fugint del model de macrocentres comercials que sobretot va desenvolupar-se durant els governs socialistes. A més a més, en matèria econòmica opina que l'actual fase del capitalisme, que ha anomenat de "Sillicon Valley", torna a "exacerbar" les desigualtats i ha defensat la necessitat d'apostar per l'educació, amb especial èmfasi a l'etapa d'entre els 0 i els 5 anys, per garantir que els barcelonins siguin treballadors qualificats "que puguin competir amb la gent de fora en igualtat de condicions". "Els llocs de feina dependran en els propers 20 anys de l'educació que siguem capaços de produir a partir d'ara", ha sentenciat.

El turisme, la "cara fosca de la globalització"

Sobre el turisme ha reconegut que té "coses bones", com ara "que ens obre la ment" o ha "ajudat a desenvolupar zones de la ciutat", però alhora representa la "cara fosca de la globalització". En aquest àmbit ha recalcat que el 90% dels visitants es concentra tot just al 15% de l'àrea de Barcelona i ha plantejat la necessitat de fer intervencions amb impacte la ciutat justament en les àrees que estan fora d'aquesta zona amb tanta pressió turística. Ha afirmat que el debat sobre la seguretat "és incòmode" i ha criticat com l'aborden tant l'actual equip de govern, encapçalat per Ada Colau, com el ja alcaldable de Cs, Manuel Valls. "Representen dues aproximacions al problema que l'agreugen, no el solucionen", ja que per a ell el govern municipal fa un "moralisme", que acaba impedint parlar i debatre sobre seguretat, mentre que Valls representa un "model autoritari", de "ciutat policial" i "d'atonyinar el que desobeeix", en definitiva un "model de repressió" que no impedeix l'aparició d'una "xarxa informal de delinqüència". Entre d'altres qüestions defensa un "canvi de model" policial que impliqui, per exemple, que la Guàrdia Urbana a banda de "fer carrer" també faci "investigació", una tasca reservada fonamentalment als Mossos d'Esquadra.

Finalment, ha reivindicat les eleccions primàries com un primer pas per "eradicar" una cultura política que considera decadent, en un moment fonamental per a la ciutat, que a les municipals s'hi juga "els propers 20 anys". "Amb les primàries no només es tracta de decidir qui és el cap de llista, sinó qui va a les llistes i perquè hi és i permet la conversa que el ciutadà demana. Perquè necessitem recuperar el debat", ha insistit. I com a conclusió ha posat l'1 d'octubre de l'any passat com a exemple, perquè aquell dia les institucions "van posar els mitjans perquè [els ciutadans] poguéssim defensar una cosa que era nostra". Per tant, ara es tracta de "posar l'1 d'octubre a les institucions".