Palma canvia. Els barris muten. La població es trasllada. Però al final, els turistes seguiran allà. Aquesta sembla ser l’equació actual del turisme a les Illes Balears i més concretament de la seva capital. Mapegem els escenaris de Palma on la ciutat mostra les majors afectacions derivades del turisme. I ho fem de la mà de Marc Morell (Palma, 1973), doctor en antropologia social i llicenciat en història per la Universitat de Barcelona (UB). Morell ha participat del recentment publicat llibre Ciudad de Vacaciones (Pol·len Edicions), amb un estudi sobre les conseqüències del lloguer turístic. De la seva ma arrenquem aquest free tour.

1. Palau de Congressos: naufragar arran de mar

Comencem el tour pel Palau de Congressos, obra de l’arquitecte navarrès Patxi Mangado projectada en temps de Jaume Matas (PP) al Govern Balear. I que una vegada començades les obres, s’hagueren d’aturar durant quasi dos anys per manca de finançament i col·laboració del sector hoteler (pel qual s’hi havia dissenyat ad hoc). Segons Marc Morell, més que obrir la ciutat a la mar, es va afavorir l’especulació dels terrenys amb un gran camp per a la inversió privada. Per una banda, pel que suposa el Palau de Congressos en si mateix, un edifici mastodòntic que esdevenia una nova barrera física entre la ciutat i la mar. I que tampoc pacificava els accessos a Palma, mantenint una certa autopista (vuit carrils) entre la platja i la trama urbana.

Per l’altra, perquè el Palau era la clau, segons l’antropòleg i historiador, per activar el Pla Integral de Reforma de les dues barriades que l’envolten: La Soledat i Polígon de Llevant. “Així que s’obria un gran camp a les inversions privades”. Són dues zones on hi va anar a parar molta de gent expulsada de sa Gerreria pel procés de revalorització d’aquest barri més cèntric. “Estem davant un intent d’eixamplar la gentrificació”, assegura Morell.

La zona de Gerreria.

2. El Molinar: un port esportiu dimensionat al barri

El Palau de Congressos, juntament amb el veí edifici GESA -salvat amb un Bé d'Interès Cultural (BIC), tot i que en una situació administrativa molt complexa que el manté buit d’usos des de fa anys-, funcionen com “un pont cap al Portitxol i el Molinar”, explica Morell.

Es tracta de la barriada amb major idiosincràsia marinera de la ciutat, “on l’habitatge actualment té un preu exorbitant” i que compta amb un petit port esportiu que és, en paraules de Morell, “la nineta dels ulls de l’especulació”. Després de l’aprovació d’un projecte d’ampliació del Port del Molinar durant la passada legislatura conservadora, l’alcalde Toni Noguera (MES) ha aturat el permís durant aquest mandat. El port, d’aquesta manera, seguirà dimensionat al barri, donant resposta a la campanya social en favor de “El Molinar, port petit”.

3. Passeig Marítim: un bulevard pels residents?

Sense dubte, el “turisme blau” (relacionat amb activitats econòmiques a la platja i a la mar) ha estat històricament en auge i encara ho estarà més. Si a la zona de Llevant trobàvem l’ampliació (fallida) del Port del Molinar, els constructors i inversors també desitgen la zona de Ponent. Aquí és on se situa el conegut Passeig Marítim, una zona de bars i hotels vinguda a menys, tot i que no deixa de ser un important focus turístic de la ciutat. “Es tracta d’una zona guanyada a la mar, que va servir per apuntalar el desenvolupament del port de Palma, i que ha quedat envellida i amb fites urbanístiques molt millorables”, explica Morell.

Cíclicament s’especula amb la reforma de la zona, així com del conjunt de la façana marítima. No debades, no deixa de ser una continuació de l’autopista que ressegueix la línia de mar, i que com una ferida de ciment, divideix la ciutat i omple de cotxes el que en altres ciutats seria un agradable bulevard. S’ha parlat de soterrar, però l’ingent pressupost econòmic ho fa pràcticament inviable. “No sé què s’hi farà en el futur, però dubt molt que el ciutadà pugui recobrar l’habitabilitat d’aquest espai”, lamenta Morell, qui creu que seguirà sent terreny adobat pels creueristes i l’oferta complementària.

4. Santa Catalina: Els suecs van comprar un barri

Just damunt d’una part d’aquest passeig es troba Santa Catalina, que ha esdevingut imparablement factor de gentrificació per diversos motius. Damunt del mateix talús que separa el barri de la carretera hi trobem una petita barriada, Es Jonquet, que va estar afectat per un PERI (Pla Especial de Reforma Interior) propi, que en temps de l’alcalde Mateu Isern (PP) hi va voler construir un gran supermercat a la zona de fins a 1.600 metres quadrats. Tanmateix, també ha estat aturat durant l’actual legislatura progressista a l’Ajuntament de Palma. Els cèlebres molins seguiran fent d’atalaia d’una zona que si bé no ha pogut evitar el creixement desmesurat del preu de l’habitatge, sí que ha aturat un PERI, que afavoria enderrocs i obra nova.

Aferrat al petit Es Jonquet trobem Santa Catalina. Morell ho explica així: “La singularitat del procés de gentrificació d’aquest barri és que es va produir sense que hi hagués un Pla de reforma Interior previ”. O sigui: suecs, escandinaus i altres estrangers van començar a comprar cases en aquest barri, sense que governs conservadors ho afavorissin mitjançant reformes urbanístiques. Els nous habitants han generat de retruc una escalada de preus (tant a l’habitatge com als comerços), la qual s’ha vist alimentada d’ençà que el barri s’ha posat de moda pel conegut tardeo: les colles de joves allarguen el dinar dels dissabtes, passant la tarda bevent copes als bars del barri (i així avançant l’hora d’oci, fins i tot de les discoteques).

Un còctel que ha posat tan de moda el barri que l’ha convertit en insígnia dels turistes joves, els quals arriben en taxi per gaudir de moderns bars concebuts per un públic com ells.

5. Blanquerna: Quan la peatonalització es gira en contra

Seguint el recorregut pels barris externs al centre de Palma, ens desplacem ara a l’Eixample i l’entorn del carrer Blanquerna. Es tracta d’un llarguíssim carrer central, que va ser peatonalitzat l’any 2010 durant el mandat de l’alcaldessa Aina Calvo (PSIB), en una política de creació dels anomenats “eixos cívics”. La paradoxa és que guanyar un gran espai pels vianants ha suposat, involuntàriament, un canvi d’usos en el seu model comercial. I bona part del carrer s’ha omplert de terrasses, que fan un monocultiu al llarg de desenes i centenars de metres. La privatització de l’espai públic. I que ha atret el turisme, de retruc, quan fins ara havia estat una zona sense afectació.

Morell, qui ha exercit d’investigador i professor associat a la UIB, on actualment és membre del grup de recerca en Política, Treball i Sostenibilitat, apunta: “Això ha produït una ‘taparització’ de l’hosteleria”, en referència a què els negocis tradicionals mallorquins han girat cap a models hostalers més aviat enfocats al turisme.

6. Pere Garau: des sales X fins a un mercat genuí

Segons algunes veus, es tracta d’una barriada cridada a patir l’escalada de preus en el futur. “Es un barri molt interessant, ja que el barri ‘xino’ es va escampar també cap aquí”, diu Morell. Acull l’històric carrer de les sales X i bars de prostitució, juntament amb veïnatge històric del barri, un fort caràcter intercultural fruits de l’arribada de nouvinguts del Sud global. Fruit d’aquesta mescladissa va néixer Flipau amb Pere Garau, jove entitat que pretén afavorir la idiosincràsia i relat autocentrat del barri.

I també compta amb un mercat amb solera. Així com altres places de la ciutat estan vivint aquesta gourmetització, el Mercat de Pere Garau manté un caràcter prou genuí. “Els mercats municipals es van crear a l’Estat per oferir productes assequibles a la ciutadania i això s’ha anat esmorteint”, explica Morell, abans d’apuntar: “Però més que valorar si alguns paradistes també fan ara degustació del seu producte, el que cal denunciar és la deixadesa total i històrica de les administracions: l’Estat ha afavorit les grans cadenes de supermercats i ha permès així el canvi en els hàbits de consum”.

Vista de Pere Garau.

7. La trista paradoxa de Canamunt

I tornem ara al Casc Antic de la ciutat, concretament a l’antic barri ‘xino’. Fruit dels múltiples enderrocs i construccions al barri, sota el paraigua del PGOUE de 1985 d’un demolidor pla urbanístic especialment als anys 90, la zona antiga va perdre part de la seva població empobrida. El seu lloc el va ocupar una classe mitjana jove, juntament amb el veïnatge tradicional del barri. Afavorit per una associació de veïns molt activa i de tall progressista (Canamunt), així com d’iniciatives culturals no institucionals (el teatre La Trampa, el muralisme de Soma, Grip Face i Joan Aguiló, llibreries com Transitant i Rata Corner, l’editorial del Senyor Ferrer, la galeria d’art de la Xifoneria, l’oficina de la Youthing, les activitats de 3 Serveis Culturals...), el barri va assolir molta anomenada. Allà on hi passaven coses al carrer, amb la seva corresponent repercussió als diaris locals.

Un dels murals de SOMA. Cedida.

Hi va ajudar molt, la creació d’un relat autorgull de barri, simbolitzat per la creació de Sant Rescat (l’irreverent patró del barri ideat per l’associació de veïns), així com activitats solidàries com les trobades de sopes del món o els mercats d’intercanvi... Alhora, bars identificats amb certa transgressió LGTBIQ+ i cultural, com el Flexas i la Rita, seguit de les tavernes que van crear La Ruta Martiana (liderats pel Molta Barra), aconseguien fomentar un nou flux de visitants al barri. La principal verbena de les festes del barri tornà tan nombroses que calgué celebrar-les a una esplanada arran de mar.

I així, els inversors van veure en aquest barri una magnífica oportunitat i les reformes d’habitatges entraren en massa, donant així una oferta habitacional de luxe als residents estrangers. I rehabilitant petits palaus en el que ara, pomposament, es coneix com a hotels boutique. L’acumulació per despossessió, teoritzada per David Harvey. També l’Airbnb (com a la resta de la ciutat, malgrat estar prohibit), o si més no els pisos turístics legals: “El propietari pot treure un 350% més de valor econòmic que no pas si el lloga en format residencial”, contextualitza Morell, qui demana “més inspectors” per detectar i controlar aquests pisos i qui es mostra crític amb la gestió de la conselleria de Turisme del Govern autonòmic (en mans de MÉS) en aquest afer.

Ara, amb els preus pels núvols, algunes d’aquestes parelles joves que aterraren al barri fa 10 anys en són expulsades. D’alguna manera, el procés es repeteix. Aquesta és la trista paradoxa: ajudar a revitalitzar i embellir un barri, omplir-lo d’activitats, donar vida al carrer... Tot això el farà més llaminer a ulls dels inversors. “Allò curiós és que potser ha passat fins i tot sense que el capital privat se n’adonés inicialment d’aquest procés”, conclou Morell.