Público
Público
emergència pel coronavirus

La incertesa de les persones sense llar després de l'estat d'alarma

Centenars de persones sense llar han estat acollides per places obertes per l'Ajuntament de Barcelona, disponibles des de l'inici de la crisi del coronavirus. El director de la Fundació Arrels, Ferran Busquets, considera que no són places suficients i es mostra preocupat pel futur d'aquest col·lectiu un cop acabin les mesures restrictives.

Voluntaris d'Arrels amb una persona sense llar. ARRELS FUNDACIÓ
Voluntaris d'Arrels amb una persona sense llar. ARRELS FUNDACIÓ

El director de la Fundació Arrels, Ferran Busquets, valora positivament els esforços que ha fet l'Ajuntament de Barcelona per atendre les persones sense llar, però considera que no són suficients. A més, es mostra preocupat per confinar tantes persones en un mateix espai. Per a Busquets, el més adequat seria tenir espais petits habilitats, però apunta que això s'hauria d'haver planificat abans. "Les solucions improvisades són més costoses que la previsió. Que ara és un moment complicat? Podem estar d'acord, però tenim 200 persones en pavellons i hem de pensar el que passarà a la tardor", reflexiona.

A preguntes de Públic, la regidora de Salut, Envelliment i Cures de l'Ajuntament, Gemma Tarafa, ha negat que els albergs i espais estiguin saturats i ha remarcat que s'han obert "molts més". En aquest sentit, Tarafa ha anunciat aquest divendres una ampliació de les 680 places habilitades per a persones sense llar des de fa tres setmanes, de les quals 450 són a la Fira de Barcelona. A partir d’aquest divendres, hi haurà 70 places habilitades a la fundació Pere Tarrés per a persones sense sostre que tinguin addiccions. Això amplia a 2.900 les places totals a la ciutat. A part, han oberts espais d’higiene, rober i alimentació a l’Estació del Nord, on donen 100 àpats en format de picnic al dia.

Però hi ha més realitats que les de la Fira de Barcelona. Des de Lola no estàs sola, entitat que treballa amb dones sense llar a Nou Barris, Clara Naya explica que la situació al pis que gestiona l'entitat, on viuen quatre dones, dues amb malalties mentals, "està sent difícil". Han hagut de tancar el local de l'associació on tenien dutxes, rentadora i espais per fer cafè per a les dones del barri. A part, recorda que moltes d'elles dormen en una pensió però com que els menjadors socials estan tancats han d'anar a buscar el menjar a un altre lloc. "Ningú havia pensat en les 1.200 persones vivint al carrer a Barcelona que hem hagut d'esperar 10 dies?", ha denunciat Naya.

En el cas d'Arrels, dels 400 voluntaris que tenia la fundació només estan en actiu 30, ja que la majoria són persones grans. L'equip de carrer continua fent visites i el personal del centre obert continuen atenent, els quals perceben un augment de la tensió i de la preocupació, i més ara que s'apropen les pluges primaverals. Ara bé, els voluntaris han hagut de comprar el seu propi matèria (guants i mascaretes de tela o cotó) i demanar-ne a altres entitats.

Davant de les mesures restrictives establertes pel decret de l'Estat d'Alarma, Arrels ha reduït l'horari del centre obert. "Ara no es pot estar a la sala d'estar, només per dutxar-se per torns i respectant les distàncies", detalla Busquets. A mesura que avança l'epidèmia, les persones sense llar cada vegada estan més neguitoses, però Busquets recorda que algunes tenen problemes de salut mentals greus i no se n'adonen gaire del que passa, però la majoria estan preocupades per l'alimentació. Els bars i les tavernes han tancat i només poden menjar àpats freds, encara que a la Fira els hi asseguren els tres àpats al dia.

D'altra banda, un fet que ha sorprès és que un gran nombre de persones sense llar prefereixen estar al carrer i no pas a albergs, però s'han incorporat a les instal·lacions de la Fira. Malgrat això, ha recordat que el 30% d'aquest col·lectiu pateix alguna malaltia crònica, fet que els fa molt vulnerables al coronavirus. En aquest sentit, Tarafa ha indicat a preguntes a Públic que, en cas que es detecti un cas positiu a la Fira de Barcelona, el malalt es trasllada al centre de Sant Joan de Déu.

Tot i això, Busquets es mostra neguitós. "Què passarà quan totes aquestes persones els facin fora? Els abocaràs al carrer una altra vegada?", s'ha preguntat Busquets. A part, va denunciar que diverses persones sense llar havien estat multades per Guàrdia Urbana per dormir al carrer i no obeir el confinament. Respecte això, el tinent d'alcalde de prevenció i seguretat, Albert Batlle, ha assegurat "que no s'havia donat en cap cas cap d'aquestes indicacions" i que en el cas de que algun agent hagi multat a alguna persona d'aquest col·lectiu "l'error ha estat immediatament subsanat". 

Per a Busquets, cada administració té un punt dèbil quant a la gestió de les persones sense llar. L'Ajuntament de Barcelona no està prioritzant-les; la Generalitat de Catalunya té un pla contra el sensellarisme que es va dur a terme el novembre del 2017 i que s'havia d'aprovar a principis d'any i no s'ha fet, i el Govern espanyol va executar una estratègia nacional contra el sensellarisme que no ha tingut ni pressupost. "Les persones més vulnerables en situació de crisi encara ho són molt més", ha remarcat.