Junts busca la consolidació a les municipals amb el repte de créixer a l'àrea metropolitana
El partit es troba en ple període congressual i de relleu de la direcció, fet que dificulta el treball de cara als comicis del maig del 2023. El 2019 la llista homònima, embrió del partit, va quedar tercera força en vots per darrere d'ERC i PSC i ara aspira a pujar posicions i trobar una marca pròpia que també apel·li els votants metropolitans, on té poca presència
Publicidad
barcelona,
Junts per Catalunya (JxCat) afronta un moment complex, immers en un període congressual on ha renovat l’executiva enmig de tensions internes i amb el repte que suposa l’adeu de l’expresident Carles Puigdemont, impulsor i símbol del partit. A menys d’un any de les municipals, el partit treballa per enfortir la marca de cara a uns comicis on encara no ha concorregut com a tal i que seran una prova de foc per la seva consolidació. Un dels grans reptes és millorar els resultats a l'àrea metropolitana de Barcelona, zona estratègica per la influència del partit al conjunt del país i, sens dubte, el principal punt feble de la formació.
Publicidad
El 2019 Junts no era un partit, sinó una coalició de CDC i el PDeCAT que sumava independents
Els resultats de JxCat a les últimes municipals no van ser "prou bons", reconeix Antoni Morral, secretari del partit per l’àrea metropolitana i la pluralitat ideològica i delegat del Govern a Barcelona. Junts va perdre prop de 500 regidors respecte el 2015, quan la major part dels electes s’havien presentat encara sota el paraigües de Convergència i Unió (CiU), força electoral hegemònica.
Una marca pròpia després de la reestructuració de l'espai
Junts va perdre més de 112.000 vots després d’uns anys en què l’independentisme havia patit una forta reestructuració, especialment a l'entorn de Puigdemont i el seu partit. La formació de l'expresident va mutar progressivament de CiU a CDC arran del trencament amb Unió, posteriorment es va reconvertir en el PDeCAT i després va saltar a JxCat, primer com a candidatura i posteriorment com a partit. Un dels objectius del partit actualment és, precisament, forjar una marca pròpia per distanciar-se del llegat convergent.
Publicidad
Entre 2019 i 2021, ERC va superar els postconvergents en totes les eleccions menys les europees
Tota aquesta transformació, fortament vinculada a l'1-O i la repressió que se'n va derivar, així com els propis motius interns del partit, com els escàndols de corrupció, té conseqüències visibles en l’actual Junts. El partit afronta el repte de consolidar-se dins de l’espai independentista i vol potenciar un nínxol que li permeti recuperar l’hegemonia independentista perduda a mans d’ERC. Entre 2019 i 2021, els republicans van superar els postconvergents en totes les cites electorals menys a les eleccions europees, en què el lideratge d'un Puigdemont exiliat al cor de la Unió Europea va impulsar els resultats de la formació.
Publicidad
És per això que, fora dels focus, el partit està treballant perquè els alcaldes que s'han mantingut al PDeCAT, com els de Martorell, Lloret de Mar, Tortosa, Igualada o Mollerussa, facin el pas i s'uneixin a Junts. Es tracta del que es pot considerar una opa hostil on no hi ha lloc per una negociació conjunta entre formacions, com han deixat clar els seus dirigents.
Un dels reptes, millorar els resultats a l'àrea metropolitana
El 2019, una identitat de partit vinculada de manera clara amb l’1-O, Puigdemont i la independència no va servir per guanyar les municipals, i menys a l’àrea metropolitana de Barcelona, assenyala Morral, on la davallada electoral va ser més pronunciada que al conjunt de Catalunya. L’antiga CDC tenia els seus principals feus a les comarques gironines i a l’interior de Catalunya, on Junts encara conserva bona part del vot.
Publicidad
A ciutats cabdals com L'Hospitalet, Cornellà o Santa Coloma, Junts no va obtenir regidors
Per províncies, a les municipals Junts va obtenir un 12,19% de vot a Barcelona, davant del 21,38% a Tarragona, el 29,67% a Girona i el 31,35% a Lleida. El 2015, CiU havia obtingut el 18,23%, el 26,51%, el 33,65% i el 33,72%, respectivament.
Publicidad
En nombre de vots, ERC va quedar per sobre en totes les províncies, mentre que el PSC ho va fer només a Barcelona. En nombre de regidors, però, JxCat va quedar per davant dels republicans a Girona i a Lleida degut al sistema electoral que premia els territoris amb menys població, i per davant dels socialistes a tot arreu.
Per ara, la nova direcció, encapçalada per Laura Borràs i Jordi Turull, està acabant de tancar els càrrecs que van quedar vacants a l'executiva. Entre ells, un de vital per la formació, com és el de secretari d’Organització. Serà David Torrents, a proposta de Turull, tot i que no va obtenir el nombre mínim de vots de la militància.
Publicidad
Barcelona, una qüestió pendent
Mentre que formacions com ERC i els Comuns ja han tancat el candidat per les municipals a Barcelona, que serà Ernest Maragall i Ada Colau, respectivament, Junts l’haurà de replantejar després que Elsa Artadi es retirés de la cursa electoral per motius personals.
En ple període congressual, el relleu es perfilarà cap a la tardor
Publicidad
El partit tenia lligada la candidatura per l’alcaldia de Barcelona des del febrer, quan Artadi havia sortit elegida en unes primàries sense rival. Feia mesos que havia iniciat una precampanya intensa, amb visites als barris i dures crítiques contra el projecte de l’actual govern municipal.