Público
Público

Junts pugna per recuperar el lideratge independentista amb una campanya centrada en la restitució de Puigdemont

L'estratègia de la formació és posar el focus en l'expresident de la Generalitat a l'exili, muntant actes diaris a la Catalunya Nord, sense focalitzar-los en temes de caràcter sectorial com l'habitatge, sanitat o educació

El candidat de Junts, Carles Puigdemont, en un acte de precampanya.
El candidat de Junts, Carles Puigdemont, en un acte de precampanya. Junts

A diferència d'altres formacions independentistes, Junts i el seu candidat per a les eleccions al Parlament del 12 de maig tenen un vot fidel i molt mobilitzat. La formació encapçalada per Carles Puigdemont no sembla capacitat per eixamplar la base de votants, però sí que ha aconseguit reduir al mínim la fuga de vots a l'abstenció o a altres forces polítiques sota el lideratge de Puigdemont. És per això que Junts ha dissenyat una campanya electoral centrada a la Catalunya Nord i amb milers de simpatitzants disposats a agafar autobusos per escoltar en directe les paraules del cap de llista. 

L'objectiu de Junts és recuperar el lideratge en l'òrbita independentista, amb una campanya enfocada en la restitució de Puigdemont com a "president legítim" de la Generalitat, després de ser cessat el 2017 per l'aplicació de l'article 155 de la Constitució després del referèndum de l'1-O i de la Declaració d'independència. Fet que el va portar a decidir marxar a l'exili per evitar l'empresonament per part de la Justícia espanyola. Recordem que Puigdemont viu a Brussel·les des de l'octubre de 2017 i que ha deixat temporalment la Casa de la República a Waterloo per traslladar-se a la comarca del Vallespir (Catalunya Nord) fins al dia de les eleccions. 

A l'espera de l'aprovació definitiva i de l'aplicació de l'amnistia, el candidat de Junts no pot trepitjar territori espanyol si no vol ser detingut. Sabent això, l'estratègia del partit s'ha construït al voltant del lema "Desconnectem pantalles" i d'orquestrar una logística complexa que potenciï l'efecte de "fill pròdig" de Puigdemont. De fet, en aquesta precampanya s'ha parlat ben poc ―per no dir gens― de temes sectorials com l'habitatge, la sanitat o l'educació, per part de Junts. 

Cada dia i fins al 10 de maig, una flota d'autobusos pujarà fins al Pavelló d'Argelers des de diferents punts del territori català per acostar la ciutadania a Puigdemont. Fonts del partit asseguren que "hi ha ganes de viure l'experiència" i que la gent pensa que és un "moment històric" i vol poder dir "jo hi era". I no van mal encaminats, perquè en l'acte de presentació de la candidatura, celebrat a Elna el 6 d'abril, hi van assistir més de 2.000 persones

Els mítings entre setmana se celebren a les 19 h del vespre, però els de cap de setmana i festius s'han programat a les 12 h. L'acte central del 4 de maig tindrà lloc a Argelers, el de tancament de campanya (10 de maig) serà a Barcelona i també s'organitzaran actes territorials. En aquests darrers dos casos, Puigdemont no hi podrà ser present. Tot i això, ha afirmat que tornarà a Catalunya el dia del ple d'investidura sigui o no escollit president de la Generalitat.

La prioritat de Junts: culminar la independència

En l'acte de presentació d'Elna, Puigdemont va asseverar que no volia "defugir l'oportunitat per comoditat personal" després "d'estar sis anys a l'exili defensant la presidència", alhora que va renunciar a formar part de les llistes per les eleccions al Parlament Europeu "per poder sumar els màxims esforços per culminar la independència". 

Així mateix, va presentar una llista "transversal" amb l'empresària tecnològica Anna Navarro com a número dos, seguida de l'exconseller Josep Rull, la presidenta del Parlament, Anna Erra, i el president del grup de Junts, Albert Batet. Des del seu punt de vista, calia integrar al planter "nous referents i valors per recuperar la confiança dels conciutadans en les institucions catalanes".

En els propers comicis, Puigdemont podria reeditar el càrrec només si les formacions independentistes sumen majoria absoluta, una conjuntura que no està del tot assegurada i que, encara que es donés, seria difícil de resoldre si el tàndem Junts-ERC necessita el suport d'algun altre partit com la CUP.

Cal destacar, si més no, que malgrat que l'expresident aposta per l'aliança amb Aragonès, ha defugit de moment totes les propostes d'un cara a cara amb el candidat republicà a la Catalunya Nord.

Els votants fidels es concentren a l'eix transversal

Junts es caracteritza per tenir un vot més concentrat que ERC, sobretot en l'anomenat eix transversal que va des de les comarques de Lleida a Girona, passant per les comarques centrals. On menys força té és a les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona, encara que sí que manté votants a la capital catalana. 

Si mirem enrere, en les darreres eleccions al Parlament, celebrades el 14 de febrer de 2021, Junts per Catalunya va ser la tercera força més votada amb 32 escons, per sota del PSC i ERC, que van empatar amb 33 diputats. La formació de Puigdemont es va endur un 20,04% dels vots, un punt percentual menys que el 2017 (21,66% i 34 escons).

Mapa que representa la candidatura més votada en les eleccions al Parlament de 2021.
Mapa que representa la candidatura més votada a cada territori en les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021. Departament d'Estadística i Difusió de Dades. Ajuntament de Barcelona.

Segons el que preveu les darrera enquesta publicada pel CIS, Junts serà la segona força, bastant allunyada del PSC i rivalitzant amb ERC per la segona posició. D'acord amb les dades recollides, Puigdemont i Aragonès tindran un empat tècnic, en el qual Junts s'avançarà en diputats i els republicans obtindran una major xifra de paperetes. 

L'enquesta publicada aquest divendres pel CEO, tanmateix, situa a Junts en tercera posició, amb una forquilla de 28 a 34 escons. ERC, per la seva part, n'obtindria un mínim de 31 i un màxim de 37. El grau d'incertesa a l'inici de la campanya és encara molt elevat. 

¿Te ha resultado interesante esta noticia?