Público
Público

L'amnistia s'obre camí cap a l'aprovació definitiva i amb el blindatge a Puigdemont o Rovira a prova

Després de l'acord entre el PSOE, ERC i Junts a la Comissió de Justícia del Congrés, una vegada més in extremis, la llei s'aprovarà el dia 14 en el ple, passarà al Senat i es preveu que entri en vigor a finals de maig. ERC i Junts discrepen sobre la utilitat de la moratòria d'un mes forçada pels de Puigdemont i l'afectació als imputats de Tsunami queda a costa de possibles noves maniobres dels jutges per driblar l'amnistia

Acte unitari dels presos polítics per l'amnistia l'1 de febrer passat.
Acte unitari dels antics presos polítics a favor de l'amnistia Àlex Recolons / ACN

A la segona sembla que va la vençuda. La proposició de Llei orgànica d'amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya ja és una realitat factual després d'haver estat aprovada per segona vegada en la Comissió de Justícia del Congrés, superant així el sorprenent rebuig que va forçar Junts en el primer intent del ple el dia 30 de gener. Aquesta vegada no es preveu un escenari similar i la llei d'amnistia s'aprovarà el dijous que ve, dia 14, en un ple extraordinari del Congrés.

El fet de sortir de la Comissió, aquesta vegada, amb un pacte entre el PSOE, Junts i ERC i que s'hagi descartat mantenir vives les esmenes dels partits, dona per tancat aquest dimecres el text definitiu de la llei i el compromís de votar a favor de totes les forces de la majoria plurinacional del Congrés.

A partir del dia 14, perquè la llei sigui una realitat legislativa caldrà esperar a superar la letargia del parèntesi temporal que suposarà el pas pel Senat de majoria absoluta del PP durant dos mesos. Amb el conseqüent retorn al Congrés on s'aprovarà definitivament, previsiblement si no hi ha sorpreses, a la fi de maig. La seva publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat culminarà el procés legislatiu i farà de l'amnistia una llei d'obligat compliment.

Però això no vol dir que sobre la seva aplicació no planin diversos dubtes, especialment sobre si realment la llei blinda totalment o no als imputats per terrorisme en el cas Tsunami que s'instrueix a l'Audiència Nacional i ara també al Tribunal Suprem. Que entre altres afecta ni més ni menys que l'expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont; i a la secretària general d'ERC, Marta Rovira.

En la part legislativa de l'amnistia la sort està tirada. El text serà invariable en el que queda de tramitació parlamentària. I qualsevol canvi incorporat per la majoria absoluta del PP al Senat serà neutralitzat en el retorn de la llei al Congrés per tornar al text original aprovat aquest dimecres. Però el blindatge dels imputats per terrorisme en el cas Tsunami dependrà de les futures maniobres dels jutges, i algun com Garcían Castelló ja ha donat mostres de la seva inventiva per adaptar la imputació a les exclusions de l'amnistia i driblar d'aquesta manera la llei.

Les discrepàncies entre Junts i ERC

Des de Junts es defensa que la moratòria era necessària i ha servit per blindar la llei totalment enfront dels jutges. Algun dels seus dirigents s'atreveix a pronosticar que Carles Puigdemont "retornarà a Catalunya al juliol sense que els jutges puguin aplicar-li mesures cautelars de presó de cap mena".

Dirigents de Junts pronostiquen que Puigdemont "retornarà a Catalunya al juliol"

A Esquerra no ho veuen igual, consideren que cal ser prudents enfront de la "persecució judicial contra l'independentisme" i asseguren que la moratòria forçada per Junts ha estat "una pèrdua de temps" per introduir "canvis cosmètics" d'una llei que consideren que "ja era prou robusta". En qualsevol cas, els retocs en l'articulat referent al terrorisme que han comportat l'eliminació de la referència al Codi Penal espanyol, i que supedita la interpretació al dret europeu, sembla que complicaran una mica més les coses a la judicatura.

Així doncs, coneixem ja el text definitiu de la llei d'amnistia i coneixem els terminis de la seva entrada en vigor. Però una altra cosa molt diferent serà la seva aplicació judicial. Un procés que segons la llei hauria de durar no més de dos mesos des de la seva publicació al BOE, però que a la pràctica pot durar anys. I que al seu torn manté en suspens els partits independentistes per la incertesa de com s'aplicarà en el terreny judicial, tenint en compte que cada jutge és el responsable de l'aplicació de l'amnistia en les causes relacionades amb el Procés que estigui instruint o hagi sentenciat.

Des de Junts, Míriam Nogueras assegura que "l'aplicació serà d'efectes immediats i abastarà tothom, tal com havíem posat com a condició". Però des d'ERC, una de les responsables jurídiques del partit i principal negociadora de la llei, Marta Vilaret, insisteix que "cal tancar ja aquesta etapa de redacció, tramitació i aprovació, però hem de ser conscients que després s'obrirà una segona etapa. Haurem de lliurar la batalla de l'aplicació de l'amnistia als tribunals, jutge a jutge".

Les opcions dels jutges

No hi ha un càlcul fidedigne dels magistrats que hauran d'aplicar l'amnistia, però algunes fonts jurídiques apunten a 80 jutges i fins i tot algun assessor jurídic dels partits independentistes apuja la xifra a un centenar. Segons expliquen els juristes consultats, una vegada publicada la llei d'amnistia al BOE "tota aquella persona que tingui una imputació o sentència relacionada amb els fets del Procés que defineix la llei tindrà dret al fet que el jutjat instructor o si és el cas el sentenciador vegi la causa en com a màxim dos mesos".

Els jutges tindran tres opcions: aplicar la llei, presentar preguntes prejudicials o denegar l'amnistia per exclusió del delicte

Els jutges tindran tres opcions: aplicar la llei i amnistiar la persona afectada, presentar preguntes prejudicials als tribunals europeus o qüestió de constitucionalitat al Tribunal Constitucional –o sumar-se amb el mateix efecte paralitzador a les iniciatives d'aquest tipus que emprenguin tribunals superiors com el Tribunal Suprem-, o denegar l'amnistia per exclusió del delicte en qüestió.

En la primera opció aquells jutges que decideixin aplicar l'amnistia exoneraran els seus encausats i aquests quedaran exempts de responsabilitat jurídica fins i tot si l'amnistia fos declarada inconstitucional, tal com va avançar Públic. Però seran els casos menys freqüents. Es preveu que la majoria se situïn en la franja intermèdia de lapsus temporal amb les causes congelades a l'espera de les respostes dels tribunals europeus o del TC. Les mesures cautelars haurien de caure, però també hi ha dubtes jurídics si alguns jutges no aplicaran excepcions en els casos que considerin d'especial gravetat.

I finalment hi haurà jutges que poden dictar que la llei d'amnistia no s'aplica perquè considerin que el delicte en qüestió en queda exclòs. I aquest és el punt que porta alguns jutges a modificar la instrucció de forma poc comprensible perquè casi amb les exclusions de la llei.

Manuel García Castellón ha arribat a plantejar una imputació per delicte de terrorisme amb vulneració de drets humans a dos policies que suposadament van sofrir danys i fins i tot una víctima mortal en referència al ciutadà francès que va morir en l'aeroport per un atac de cor. O ara amb la incorporació de l'anomenada "trama russa del Procés". Fins ara sempre guiat pel Codi Penal. Caldrà veure si utilitzant el mateix sistema provoca noves modificacions en la instrucció de Tsunami Democràtic que encaixin amb el nou i definitiu redactat de la llei i la interpretació europea de delictes com el terrorisme.

La batalla política

Aquest escenari de guerra jurídico-parlamentària entre la majoria del Congrés i alguns jutges obre una evident incertesa sobre la viabilitat de l'amnistia en casos tan significats com el de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira.

I no es pot obviar que això interfereix també en els plans polítics i electorals dels partits. Especialment en el cas Junts, ja que mentre ERC ja ha designat a Pere Aragonès com a candidat a les eleccions al Parlament dins d'un any, els postconvergents encara no el tenen decidit. I no descarten, més aviat al contrari, que ho acabi sent el mateix Puigdemont, després de presentar-se també a les eleccions europees en què podria renovar la immunitat parlamentària.

Junts no descarta que Puigdemont acabi sent el candidat del partit a les eleccions al Parlament

Puigdemont ja es va presentar des de Brussel·les a les eleccions del Parlament de 2017 i de 2021, però aquesta vegada Junts aspira al fet que el seu màxim líder pugui fer campanya físicament a Catalunya, gràcies a l'amnistia, la qual cosa suposaria un important recolzament electoral. Així que, el que pugui passar amb l'aplicació de l'amnistia a partir d'ara i en un futur s'entreveu fonamental per al sempre complex tauler polític catalàm que de rebot marca també el de la resta de l'Estat espanyol.

En paral·lel, ERC i Junts ja han començat la seva particular batalla pel relat sobre la llei d'amnistia, en l'enèsim capítol de la seva eterna pugna per l'espai independentista, com s'ha comprovat en la interpretació dels canvis introduïts en la normativa. Tots dos aspiren a capitalitzar políticament l'amnistia, amb les eleccions europees del 9 de juny com a primer assalt amb les urnes per comprovar qui s'emporta el gat a l'aigua. Uns comicis que, alhora, també permetran veure si la llei comporta algun tipus de desgast al PSOE, després que les enquestes mostressin que una part dels seus votants no la veien amb entusiasme.

A partir d'aquí, l'objectiu d'ERC serà activar una nova fase en la negociació amb el Govern espanyol, amb la voluntat d'abordar la resolució del conflicte polític, després de tancar la carpeta de la desjudicialització. El partit d'Aragonès i Junqueras pretén que la demanda d'un referèndum d'autodeterminació acordat es converteixi en l'eix central de la negociació de la taula de diàleg entre governs.

Voluntat que pot compartir Junts, encara que de ben segur les dues forces no dissenyaran una estratègia coordinada per pressionar per aconseguir-ho. I, en qualsevol cas, ara mateix sembla difícil que s'obri algun tipus de via per convèncer el PSOE per acceptar un referèndum, sobretot si tenim en compte que el mateix ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha donat per acabada l'etapa del Procés després del primer pas de l'aprovació de l'amnistia.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?