Público
Público
joan carles i

L'argúcia de Felip VI amb la seva herència: tota renúncia és nul·la fins que no mori Joan Carles I

El Codi Civil prohibeix renunciar a una herència si abans no hi ha una defunció, però el comunicat de la Casa Reial ha permès concloure el contrari.

Juan Carlos I y Felipe VI en una imagen de archivo.
Juan Carlos I i Felip VI en una imatge d'arxiu. 

j.urrutia

Ni Felip VI ha renunciat a l'herència del seu pare, ni tampoc podria fer-ho: ho prohibeix el Codi Civil. Però el comunicat de la Casa Reial difós aquest diumenge permet al lector arribar a aquesta falsa conclusió. Aquest comunicat va suposar una bomba informativa i de la seva lectura detallada es conclou que Felip VI té intenció de renunciar a l'herència, que és com no anunciar res perquè encara no ha arribat aquest futurible.

En concret, el comunicat sosté que el rei "vol que sigui conegut públicament que el rei Joan Carles té coneixement de la seva decisió de renunciar a l'herència de Joan Carles que personalment li pogués correspondre….". El Codi Civil és taxatiu: considera nul·la tota renúncia a futur d'una herència. I això afecta també a Felip VI. Així es reflecteix en l'article 991: "Ningú podrà acceptar ni repudiar sense estar cert de la mort de la persona a qui hagi d'heretar i del seu dret a l'herència".

"És un error de primer de Dret. Qualsevol jurista sap que no es pot renunciar a una herència abans de la defunció", sosté una catedràtica de Dret Civil. Felip VI serà hereu, o no, de Joan Carles I "quan aquest mori i es conegui el seu testament, si és que existeix", afegeixen altres fonts jurídiques consultades.

És impossible també renunciar a la legítima que li correspondrà com a hereu forçós, en ser el seu fill, fins que no mori el rei emèrit: "Tota renúncia o transacció sobre la legítima futura entre el qual la deu i els seus hereus forçosos és nul·la, i aquests podran reclamar-la quan mori aquell…" (article 816 del Codi Civil). Tant Felip VI com Joan Carles I es regeixen pel Codi Civil de Dret Comú, ja que tenen veïnatge civil comú (a Madrid).

La Casa Reial va optar per realitzar aquest anunci quan tota Espanya està pendent de la crisi del coronavirus i els ciutadans romanen confinats a les seves cases. En les últimes setmanes han crescut les pressions entorn de Felip VI i la seva família: Joan Carles I és investigat per la Fiscalia de Suïssa com a suposat comissionista milionari de l'Ave a la Meca, mentre la Fiscalia espanyola té oberta una investigació secreta dels seus negocis amb Corinna Larsen (Corinna Zu Sayn-Wittgenstein) per possibles delictes de corrupció en transaccions internacionals i blanqueig de capitals.

Per si no fos prou, augmenta el cèrcol perquè existeixi transparència en els comptes de la Casa Reial. El Tribunal Constitucional (TC) va optar recentment per passar de puntetes en el recurs d'empara de Compromís contra el rebuig del Congrés de tramitar la seva proposició de llei sobre el "foment de la transparència econòmic-pressupostària del rei i de la Casa Reial". El TC va utilitzar una qüestió formal per a rebutjar el recurs, però és de preveure que el pròxim que es presenti estigui millor elaborat i l'alt tribunal acabi entrant en el fons de l'assumpte.

El comunicat emès per la Casa Reial aquest diumenge revela que Joan Carles I ha contractat a un conegut penalista perquè li representi: l'exfiscal anticorrupció Javier Sánchez-Junco Mans, que va exercir l'acusació pública contra Mario Conde en el cas Banesto en la dècada dels anys noranta.

El rei emèrit podria ser jutjat pel Tribunal Suprem en el cas que les recerques concloguin que va cometre delictes econòmics després del 19 de juny de 2014, any en què va deixar de ser inviolable després de la seva abdicació. Joan Carles I està aforat davant el Suprem, ja que al juliol d'aquell any es va reformar la Llei orgànica del Poder Judicial per a introduir que l'alt tribunal jutgés totes les accions civils i penals dirigides contra Felip VI, la seva dona, la infanta Leonor i els reis emèrits.