L'elecció dels números dos marca l'estratègia dels partits de cara el 12-M
Hi ha des d'apostes clarament continuistes, com Vilagrà (ERC) o Romero (PSC), a incorporacions sorprenents, com la de l'empresària Anna Navarro a Junts. La CUP, els Comuns i el PP també opten per noms orgànics, tot i que amb diferències importants
Barcelona-Actualitzat a
Alícia Romero (PSC), Laura Vilagrà (ERC), Anna Navarro (Junts), Laure Vega (CUP), Lluís Mijoler (Comuns Sumar) i Manu Reyes (PP). Sis noms que no acapararan titulars les properes setmanes -amb alguna excepció ocasional-, ni concentraran peticions d'entrevistes, però que tindran un paper clau de cara a les eleccions al Parlament del 12 de maig i que serveixen per definir l'estratègia de campanya de les seves respectives formacions.
Són els números dos per Barcelona dels principals partits i, per tant, les persones que faran tàndem amb el cap de llista. Només un cas, el d'Anna Navarro, és un fitxatge independent, que aterrarà al Parlament després de tres dècades d'una exitosa trajectòria empresarial als Estats Units, mentre que tota la resta són dirigents amb pes a les seves formacions i amb una experiència política més o menys llarga.
Dit això, presenten diferències notables entre ells, més enllà de l'òbvia distància ideològica. Des de persones de la màxima confiança dels respectius líders -amb Romero i Vilagrà com a exemple-, a tries que responen a la voluntat de la direcció estatal del partit de mirar de controlar un candidat més o menys díscol -seria el cas de Manu Reyes, beneït pel president del PP, Alberto Núñez Feijóo- o que busquen reconnectar amb el món municipal -Lluís Mijoler-.
Si ens centrem en els tres principals partits, és a dir, PSC, ERC i Junts -els únics que aspiren a la presidència de la Generalitat- Salvador Illa i Pere Aragonès han fet una aposta clarament continuista, mentre que Carles Puigdemont ha optat per una via més rupturista, en escollir una independent en un gest que demostra, novament, que la seva opinió és l'única que realment decideix a Junts.
Illa i Aragonès reforcen les seves mans dretes
L'elecció de la maresmenca Alícia Romero com a número dos del PSC no ha estat cap sorpresa, ja que en la legislatura sortint s'ha consolidat com la mà dreta de Salvador Illa al Parlament. Portaveu de la formació a la cambra des de l'inici del mandat, Romero també forma part del govern alternatiu de Catalunya impulsat pel primer secretari dels socialistes catalans, on s'encarrega de les àrees d'Economia i Hisenda.
Integrant del nucli dur de la direcció del partit, Romero -de 47 anys- ha tingut un paper clau en la legislatura, ja que ha participat en les negociacions dels principals acords que ha tancat el PSC, com ara els dels pressupostos -del 2023 i el 2024, pactats amb el Govern, però no aprovats pel rebuig dels Comuns-, i s'ha encarregat de greixar les relacions amb grups com ERC o Junts.
Amb un lideratge creixent a la formació, després de 12 anys al Parlament el seu ascens a número dos es veu com un "pas natural" a les files socialistes i no deixa de reflectir la voluntat d'Illa de continuar l'estratègia política seguida els darrers anys, amb capacitat per arribar a acords puntuals amb els dos grans partits independentistes en qüestions socials i econòmiques.
Romero ha negociat els principals acords tancats pel PSC, mentre que Vilagrà fa dos mesos va ascendir a vicepresidenta
També és clarament continuista la tria de Laura Vilagrà com a número dos d'Aragonès a la llista d'ERC per Barcelona. En aquest cas, el president vol marcar perfil gestor i posar en valor la tasca desenvolupada per la Generalitat. Vilagrà, de fet, repeteix la posició que ja va ocupar a la candidatura per als comicis del 14 de febrer del 2021.
Mà dreta d'Aragonès durant tot el mandat i inicialment consellera de la Presidència, tot just fa un parell de mesos havia estat ascendida a vicepresidenta, un nomenament que institucionalitzava una funció que, de facto, ja havia exercit durant tot el mandat. La seva incorporació a la candidatura de 2021 com a número dos havia estat una sorpresa, després d'un temps allunyada de la política institucional.
Prèviament, però, ja havia estat diputada al Parlament i durant 12 anys (2003-2015) alcaldessa de Santpedor (Bages), el seu municipi. En aquesta ocasió, però, la seva elecció era previsible i més tenint en compte que Aragonès és un polític poc avesat a sorpresa. Durant el mandat, Vilagrà ha guanyat múscul polític i més enllà de la feina de coordinació de l'executiu, s'ha integrat en les principals negociacions amb el Govern espanyol, a través d'organismes com la taula de diàleg.
Tot i representar un perfil clarament gestor, també ha estat l'última responsable del caos amb les oposicions de l'any passat -Funció Pública depèn de Presidència- i s'havia convertit en la principal defensora dins la Generalitat dels Jocs Olímpics d'Hivern, un projecte fortament contestat a nivell territorial i al qual al final el Govern va renunciar.
La tria no presidenciable de Junts
Empresària tecnològica amb dècades d'experiència al californià Silicon Valley, el d'Anna Navarro és fins ara el fitxatge més sorprenent de cara a unes eleccions al Parlament on la incorporació de noms independents no està sent destacada. Coneguda en determinats cercles empresarials i guardonada per la Generalitat el 2021 amb la Creu de Sant Jordi, el seu salt a la política respon a la voluntat de Carles Puigdemont d'intentar reconnectar Junts amb sectors econòmics.
El seu és un fitxatge personal de l'expresident del Govern, que demostra novament que imposarà el seu criteri a l'hora de confeccionar les llistes sense estar pendent de lligams o equilibris orgànics del partit. Amb un perfil marcadament neoliberal i de classe, Navarro no té un rol presidenciable, de manera que en cap cas se la pot considerar com l'hipotètic pla B de Junts si, per una qüestió judicial, Puigdemont no pogués assumir la presidència -sempre que l'aritmètica electoral li permetés liderar el Govern, òbviament-. Dit amb altres paraules, Junts encara ha de desvelar quins candidats de més pes polític acompanyen Puigdemont a la llista.
Manu Reyes, l'home de Feijóo a Catalunya
A les antípodes ideològiques de Navarro s'hi troba Laure Vega, número dos de la CUP. Diputada al Parlament des del desembre, optava a liderar la candidatura, però les bases van decantar-se per Laia Estrada com a cap de llista. Amb tot, tant Vega com Estrada formen part d'Endavant, el corrent de major influència en la formació anticapitalista.
Exregidora a la seva ciutat, Sant Boi de Llobregat, Vega té una àmplia trajectòria en moviments socials del municipi i del Baix Llobregat, sobretot en l'àmbit feminista i de defensa del dret a l'habitatge, i destaca pel seu discurs combatiu. Ja va ser la número dos de la candidatura de la CUP a les eleccions generals del 23 de juliol, en què el partit va quedar-se sense representació. Els darrers anys ha guanyat pes a la formació i és membre del secretariat nacional, la seva direcció.
També és clarament orgànica la tria de Comuns Sumar, que ha situat l'alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Mijoler, com a número dos de Jéssica Albiach. Mijoler connecta amb l'ànima més municipalista de la formació i fa cinc anys que està al capdavant de la ciutat -de 65.000 habitants-, un dels històrics feus de l'espai polític, ja que la governa des del 1979 -primer sota les sigles del PSUC, després d'ICV i ara dels Comuns-. Mijoler, a més, ha estat un dels principals líders de l'oposició a l'ampliació de l'aeroport del Prat i, per tant, li permet reforçar al partit la bandera ecologista, que ja va aixecar amb el seu "no" als pressupostos amb l'esquer del Hard Rock.
Finalment, hi ha el cas particular del PP. Alejandro Fernández s'ha sortit amb la seva i tornarà a liderar la llista de la formació conservadora, com ja va fer el 2021, malgrat el seu enfrontament amb Alberto Núñez Feijóo. Ara bé, ha hagut d'acceptar com a número dos Manu Reyes, alcalde de Castelldefels i antic diputat al Parlament.
Reyes és un dirigent estretament vinculat a l'eurodiputada Dolors Montserrat, la persona que dirigirà la campanya i que, alhora, s'ha encarregat d'elaborar-ne les llistes, per encàrrec del líder estatal del partit. En certa manera, l'alcalde de Castelldefels -que va recuperar el càrrec l'any passat, després d'haver-lo ostentat ja del 2011 al 2015- serà l'home de Feijóo al Parlament i qui li ha de servir per tenir sota control Fernández.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..