L'expansió creixent de les finances islàmiques

Les finances islàmiques guanyen a poc a poc presència arreu del món. A l'Estat espanyol no existeix actualment cap banca islàmica, però sí que funciona des del 2014 CoopHalal, una cooperativa de serveis financers islàmics que té la seu a Barcelona. La capital catalana acull aquesta setmana, de dijous a dissabte, el tercer Barcelona Congrés de les Finances Islàmiques (BCIF, per les sigles en anglès), un certamen organitzat pel Centre d'Estudis i Investigació en Economia i Finances Islàmiques (CEIEFI) que reuneix experts de diversos països per aprofundir en la situació del sector.

La principal característica de les finances islàmiques és que segueixen els preceptes de la xaria, la llei islàmica, de manera que entre d'altres qüestions s'hi prohibeix la usura. A casa nostra l'experiència més significativa que n'existeix és CoopHalal. Najia Lofti, economista, presidenta del CEIEFI i sòcia cooperativista de la companyia, explica que funciona com una cooperativa ordinària però regida pels preceptes de la xaria. "Els negocis que es financen no poden estar relacionats amb l'alcohol, les drogues, el joc, els productes del porc, les armes o la venda de tabac, per exemple".

A banda de CoopHalal, entre 2007 i 2008 BanCorreos -entitat nascuda de l'acord entre Correus i Deutsche Bank- va treballar en la instauració d'una eventual banca islàmica a l'estat Espanyol. També La Caixa, Banesto i el Santander van mostrar interès en algun moment per aquest tipus de banca, però finalment se'n van desentendre.

"Ens va fer un encàrrec informal per estudiar totes les possibilitats d'una banca islàmica i des de l'Institut Halal vam desenvolupar un model de contracte, però finalment no va sortir, tant ells com nosaltres ho vam descartar, ja que fins que no es modifiqui la Llei de la Banca, no serà possible", explica Isabel Romero, directora general de l'Institut Halal, amb seu a Còrdova. El problema rau en el fet que quan se signa un contracte amb una entitat bancària indirectament també s'està signant amb el Banc d'Espanya. Per molt que els bancs garantissin les condicions que es demanen des de la banca islàmica, hi hauria un segon contracte que no es regiria per aquests preceptes.

En aquell moment, fins i tot el Banc d'Espanya va reconèixer que una implantació de les finances islàmiques a l'Estat podria generar oportunitats de negoci interessants, però mai es va fer cap pas per reformar la Llei Bancària: "De fet, no caldria ni crear un banc nou, seria suficient si en algun dels bancs existents hi hagués una finestra única per a banca islàmica que oferís garanties pel que fa a la traçabilitat dels diners", insisteix Romero.

A l'Estat no s'ha donat resposta a la necessitat de tenir finances islàmiques, tot i que hi resideixen dos milions de musulmans. En països com el Regne Unit, França o Alemanya sí que hi ha bancs islàmics. Al primer, per exemple, n'hi ha nou. Les perspectives de creixement de la banca islàmica al món són importants, ja que dels 25 Mercats de Creixement Accelerat (RGM, Rapid Growth Markets en anglès), 10 tenen una gran massa de població musulmana, assegura des la consultora Ernst & Young.

Una banca sense usura

Una de les característiques principals de la banca islàmica i que la diferencia del model que coneixem és que no permet la usura. Els beneficis que es generen a través dels interessos es consideren injustos i no merescuts, ja que no han comportat cap esforç. Ho explica Isabel Romero: "La banca islàmica té una vocació clarament social i en el moment en què hi ha un benefici, s'entén que aquest ha d'anar destinat a la societat. El benefici és lícit si ve de moure els diners, el que no és lícit és l'especulació en si mateixa, és a dir el moviment dels diners sobre els diners".

Els bancs islàmics no atorguen préstecs a l'ús. En la banca que coneixem, el prestatari assumeix tot el risc i el prestador no n'assumeix cap; això no passa en el model de banca islàmica, en el qual el banc assumeix un rol de soci amb el prestatari. Guanys i pèrdues són repartits. En aquest sentit, la banca islàmica té una manera de funcionar similar a un banc ètic i solidari.

L'especulació també hi està prohibida, ja que es considera una activitat de risc i poc estable que va en detriment de l'economia real i no beneficia la societat, així com les inversions en negocis i activitats pecaminoses considerades haram, com la prostitució o la pornografia, els negocis d'armes, el joc i la fabricació o venda de tabac, alcohol i productes procedents del porc. És per aquest motiu que sovint també es parla de banca halal, és a dir aquella que s'adapta als preceptes religiosos, tot i que no tota la banca islàmica té perquè ser-ho.

Un dels problemes de la comunitat musulmana amb la banca no islàmica rau en la poca traçabilitat dels diners un cop entren en el circuit bancari. "No hi hauria cap problema si en tot moment se sabés a quins projectes van els diners que generen els interessos del teu compte corrent i qui se'n beneficia", apunta Romero. "Molts musulmans opten per obrir comptes en banca ètica perquè és el que més s'assembla a un banc islàmic".

Finalment, els interessos variables tampoc són acceptats dins la banca islàmica, ja que no es contempla la incertesa o l'ambigüitat, és el que es coneix com a gharar. Romero insisteix que els "fons d'inversió islàmics són molt estables", ja que habitualment tenen departaments de riscos molt forts que no aposten per invertir en productes que puguin generar dubte. "De fet, les hipoteques subprime mai s'haurien pogut donar en una economia islàmica, ja que mai s'arrisca massa".

Aquesta actitud conservadora davant les finances fa que la banca islàmica hagi pogut esquivar els estralls de la crisi econòmica que va assolar el món a partir del 2008. Basada en una economia real i productiva i allunyada de les fluctuacions del mercat, la banca islàmica cada cop guanya més adeptes en països musulmans i no musulmans.

En l'actualitat hi ha més de 1.300 entitats bancàries amb segell halal al món i el sector continua creixent. De fet, en un article recentment publicat a la web del Banc Mundial, s'especulava amb la idea que les finances islàmiques, ben enteses, podrien tenir la clau per acabar amb la pobresa al món. "El que vam trobar va ser que les eines de finances socials islàmiques, com el waqf (dotació islàmica) i el zakat (una contribució obligatòria per a tots els musulmans que tinguin una riquesa superior al llindar d'exempció), poden donar suport efectiu als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) si es desenvolupen adequadament, administrades i utilitzades amb transparència, rendició de comptes i eficiència", apunta l'article.

Per a Isabel Romero, s'ha de continuar treballant per donar resposta a les necessitats derivades de la diversitat religiosa que hi ha a l'Estat espanyol. "Tothom necessita un compte bancari, si no, no es pot operar amb normalitat". Destaca que, en cas d'obrir-se un banc islàmic, qualsevol persona podria tenir-hi un compte corrent. "Qualsevol persona interessada al fet que no s'especulés amb els seus diners o que en volgués seguir el rastre amb la garantia que no anirà a parar a activitats nocives per a la societat, seria benvinguda en un banc islàmic", sentencia.