Público
Público

L'increment generalitzat de preus força el Banc dels Aliments a reduir la distribució de productes

A Catalunya, més de 236.500 persones estan en situació de pobresa alimentària, una xifra que es calcula que s'agreujarà enguany a causa de la pèrdua de poder adquisitiu generalitzada que provoca una inflació desbocada

11/05/2022 - Voluntàries col·loquen aliments al rebost solidari de Gràcia.
Voluntàries col·loquen aliments al rebost solidari de Gràcia. Blanca Blay / ACN

L’encariment dels transports i els aliments, conseqüència d'una inflació desbocada accentuada per la guerra d’Ucraïna, ha posat en risc les provisions del Banc dels Aliments i de les entitats que reparteixen menjar als barris, que han hagut de reduir en més d’un 12% la quantitat de productes que distribueixen "per persona i mes", explica en Lluís Fatjó-Vilas, president del Banc dels Aliments. A Catalunya, més de 236.500 persones estan en situació de pobresa alimentària, una xifra que va créixer un 20% per la pandèmia i que es calcula que s'agreujarà enguany a causa de la inflació i la pèrdua accelerada de poder adquisitiu que comporta.

Segons el president del Banc dels Aliments, aquest repunt de la demanda s’explica, d’una banda, pels "desplaçats pel conflicte bèl·lic", i de l’altra, pel "desequilibri pressupostari derivat" al qual no tothom hi podrà fer front. "Algunes entitats ja ens han contractat perquè donem aliments a famílies que estan acollint a refugiats de guerra", puntualitza.

A aquesta situació, se li ha afegit un nou hàndicap: el retard de gairebé mig any de la prestació que rebia el Banc d’Aliments per part la FEGA, el Fons Espanyol de Garantia Alimentària. Fatjó-Vilas lamenta que des de desembre no hagin rebut aquest ajut, que forma part d’un programa destinat a les persones desfavorides gestionat per la Unió Europea.

Per tal de pal·liar tota aquesta situació, el passat 16 de maig es va donar el tret de sortida a la tercera edició de la campanya solidària "Cap Llar Sense Aliments", impulsada per la Fundació La Caixa i amb la col·laboració de la Federació Espanyola del Banc dels Aliments. Enguany, es pretén recaptar més d’1,1 milions d’euros, una xifra similar a la que es va assolir entre els anys 2020 i 2021.

Els essencials són els més cars

Aquesta absència de donatius ha suposat que el Banc dels Aliments i les entitats hagin de fer "un major esforç per tal de no interrompre la distribució habitual d’aliments", declara Fatjó-Vilas. Malauradament, aquest esforç extra té un límit. En Josep Manel, secretari del projecte solidari Gràcia Participa, explica que ja no poden créixer ni atendre més gent: "El nostre límit no és d’espai, ni de voluntaris, el problema és econòmic", es queixa.

Gràcia Participa: "El nostre límit no és d’espai, ni de voluntaris, el problema és econòmic"

El Rebost Solidari de Gràcia, una de les línies d’actuació d’aquesta entitat, atén actualment 1.400 persones i en té més de 400 en llista d’espera. Davant el desabastiment de certs aliments, l'autoorganització és l’única opció que els queda. "Ara ens estan arribant menys productes, i per solucionar-ho el que fem és o bé comprar-ho pel nostre propi peu, o fer una crida a la gent del barri", explica.

Una altra manera d’abordar aquesta situació és aprofitar els aliments que, d’altra banda, serien destinats al malbaratament. Tanmateix, hi ha productes que s’han de comprar necessàriament, i són precisament aquests els que s’han encarit més. Es tracta d’un augment del 135% del preu de l’oli de gira-sol, i de gairebé el doble en el preu de la carn, el peix i l’arròs. "Ens calen recursos econòmics per fer front a les compres massives que hem de fer", assenyala Fatjó-Vilas. A més, destaca que aquest trimestre porten comprats "més de 3,5 milions de quilos d’aliments", i que això ha tingut un cost més elevat del que havien previst a principis d’any.

"El que abans comprava al supermercat amb 10 euros, ara m’és impossible"

Aquesta pujada de preus, doncs, acaba repercutint de manera directa als demandants. "Veig altres usuaris que demanen més coses i no els hi poden oferir, malgrat la bona voluntat", resumeix Ana de Jesús, usuària de l’entitat Veí a Veí, situada al barri de Sant Antoni. "El que abans comprava al supermercat amb 10 euros, ara m’és impossible", destaca.

Fa dos anys que l’Ana tracta amb aquesta entitat, i els està molt agraïda perquè van ser la seva "salvació" quan, als inicis de la pandèmia, es va quedar vídua i òrfena, amb cinc fills menors a càrrec seu. "Les quantitats d’oli, iogurts i ous que m’ofereixen s’han reduït", explica, i "la carn ja no és el que era", afegeix. De fet, el president del Banc dels Aliments subratlla que la despesa més gran la tenen amb la proteïna congelada, concretament amb
el peix i el pollastre.

L’Ana també ha notat una baixada de la quantitat de paper higiènic i dels productes de la casa que ofereixen als usuaris. En aquesta línia, des de Gràcia Participa estan engegant una campanya per tal de pal·liar la pobresa menstrual que pateixen moltes dones.

Per a en Josep Manel, aquesta està sent "una època complicada", i és que al rebost Solidari de Gràcia han hagut de fer mans i mànigues perquè els usuaris no notin tant l’absència de certs productes. Ells no funcionen a través de lots d’aliments, sinó a través d’un sistema que estableix uns punts segons cada producte. "D’allò que en tenim més quantitat, n’hem abaixat els punts, i d’allò que en tenim menys, els hem apujat", explica. A Veí a Veí també treballen de manera semblant, estipulant uns preus ficticis en funció dels aliments que poden oferir als usuaris: "Quan no tens per comprar-te el que vols, has de menjar-te el que hi ha", relata l’Ana.

El cicle de la pobresa

Un dels grans problemes de la pobresa és "la seva cronificació", explica Fatjó-Vilas, ja que "un cop hi entres és difícil sortir-ne". La situació actual, que encara arrossega les conseqüències de la pandèmia, ha donat pas a un nou perfil de consumidors. "Ara trobem famílies en què treballen els dos membres, però que són pobres, perquè no els dona per viure si han de pagar lloguer", adverteixen des de Gràcia Participa. A més, la línia entre l’ajuda i la necessitat cada vegada és més fina: "Tenim voluntaris que han passat a ser usuaris del rebost", explica en Josep Manel.

"Tenim voluntaris que han passat a ser usuaris del rebost"

Des de Gràcia Participa adverteixen que "no hi ha cap pla B” per assumir tota la feina que estan fent des de les entitats. Per la seva banda, Fatjó-Vilas veu "molt insuficients" els recursos que s’estan destinant a garantir "l’exercici del dret a l’alimentació", i reclama compromís per part de les institucions, ja que "la solidaritat cobreix coses, però no soluciona tots els problemes", conclou.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?