Público
Público
PARLAMENT 

L’oposició tomba la Llei Aragonès

La comissió d'Economia i Hisenda del Parlament rebutja el dictamen del projecte de llei de contractes de serveis a les persones, de manera que no arribarà al ple. La normativa pretenia regular com s'havien d'adjudicar els contractes dels serveis públics de la Generalitat i partits d'esquerres, sindicats i entitats diverses havien denunciat que obria la porta a privatitzar-los. 

Pancarta de la manifestació contra la Llei Aragonès. EUROPA PRESS.
Manifestació contra la Llei Aragonès. EUROPA PRESS.

públic

L’oposició ha acabat amb el recorregut del projecte de llei de contractes de serveis a les persones, també coneguda com a Llei Aragonès. Excepte els dos grups del Govern, tota la resta han votat contra el dictamen de la normativa a la comissió d’Economia i Hisenda, de manera que el polèmic projecte no arribarà a tramitar-se en ple parlamentari. Des del primer moment, el projecte de llei va generar un important rebuig social i polític, liderat per sindicats, entitats i grups polítics d’esquerres, és a dir, la CUP i Catalunya en Comú. L’oposició va articular-se a través de la plataforma Aturem la Llei Aragonès, que assegurava que la normativa obriria la porta a la privatització dels serveis públics, argument no compartit per ERC, el partit que l’havia impulsat.

El dictamen s’havia de votar aquesta tarda a la comissió d’Economia i Hisenda, però el Govern ha decidit retirar-ho a última hora en comprovar que no tenia els suports necessaris perquè fos aprovat. La votació del dictamen ja s’havia retirat en dues ocasions i aquesta vegada l’oposició, a instàncies de la CUP, ha votat una ampliació de l’ordre del dia perquè, finalment, s’inclogués en la sessió d’avui, com així ha estat. En la votació, tota l’oposició ha votat en contra del projecte de la Llei Aragonès, que acaba així amb la seva trajectòria.

El passat 17 de novembre, unes 2.500 persones van manifestar-se contra el projecte pel centre de Barcelona, en una mobilització convocada per la plataforma Aturem la Llei Aragonès, com la CGT, la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), la Intersindical-CSC, la COS o la Ustec; organitzacions juvenils, com Arran, diversos CDR, o els ja esmentats partits de la CUP i Catalunya en Comú.

La normativa pretenia regular els contractes onerosos que liciten les administracions catalanes -Generalitat, ajuntaments, consells comarcals i diputacions- per oferir prestacions de caràcter social. Iniciada durant l'etapa de Raül Romeva com a conseller d'Afers Exteriors i Transparència, el text va aturar-se per l'aplicació del 155 i posteriorment el va reprendre l'àrea d'Economia, que encapçala Pere Aragonès.

El projecte de llei establia com s'han de licitar i adjudicar els contractes, així com controlar l'execució d'un servei. Entre d'altres, contemplava camps com els serveis sanitaris, els serveis socials, d'ocupació i comunitaris, els menjadors, els serveis esportius o els de transport escolar. El Govern va subratllar que establia que el preu no podia l’únic criteri per atorgar una adjudicació en aquests àmbits i en reduïa l’impacte al 30% o al 40% en funció del sector. A grans trets, marcava com s’havien de fer les privatitzacions, si bé des del Govern es recalcava que no deia que s'hagi d'externalitzar res, sinó que simplement marcava com fer-ho.

Entre les entitats que no rebutjaven el projecte hi havia els sindicats UGT i CCOO, que van detallar que apostaven per la gestió pública, però coincidien a subratllar que la Llei Aragonès permetria millorar les condicions dels treballadors dels serveis externalitzats i només s'oposaven amb força a què no es blindés el caràcter públic de la gestió dels serveis d'ocupació. La Confederació Empresarial del Tercer Sector també aplaudia la normativa, amb l'argument que "en matèria d'ajuts socials, ja està tot externalitzat".